Neó

Neó
10Ne
fluor ← neó → sodi He ↑ Ne ↓ Ar Taula periòdica
Aspecte
Gas incolor que mostra una resplendor taronja-vermella quan es col·loca en un camp d'elevat voltatge elèctric Gas neó en un tub de descàrrega (llum de neó) Línies espectrals del neó en la regió visible
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Neó, Ne, 10
Categoria d'elements	Gasos nobles
Grup, període, bloc	18, 2, p
Pes atòmic estàndard	20,1797(6)
Configuració electrònica	1s2 2s2 2p6 2, 8
Propietats físiques
Fase	Gas
Densitat	(0 °C, 101.325 kPa) 0,9002 g/L
Densitat del líquid en el p. e.	1,207 g·cm−3
Punt de fusió	24,56 K, −248,59 °C
Punt d'ebullició	27,07 K, −246,08 °C
Punt triple	24,5561 K (−249 °C), 43 kPa
Punt crític	44,4 K, 2,76 MPa
Entalpia de fusió	0,335 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	1,71 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	5R/2 = 20,786 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 12 13 15 18 21 27
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	Sense dades
Energies d'ionització (més)	1a: 2.080,7 kJ·mol−1
	2a: 3.952,3 kJ·mol−1
	3a: 6.122 kJ·mol−1
Radi covalent	58 pm
Radi de Van der Waals	154 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica	Diamagnètic
Conductivitat tèrmica	49,1x10−3  W·m−1·K−1
Velocitat del so	(Gas, 0 °C) 435 m·s−1
Mòdul de compressibilitat	654 GPa
Nombre CAS	7440-01-9
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del neó
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 20Ne 90,48% 20Ne és estable amb 10 neutrons 21Ne 0,27% 21Ne és estable amb 11 neutrons 22Ne 9,25% 22Ne és estable amb 12 neutrons

El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne. És un gas noble Incolor, pràcticament inert, present en traces a l'aire, però molt abundant a l'Univers, que proporciona un to rogenc característic a la llum de les làmpades fluorescents en les que s'empra.

Característiques principals

És el segon gas noble més lleuger després de l'heli, i presenta un poder de refrigeració, per unitat de volum, 40 vegades major que el de l'heli líquid i tres vegades major que el de l'hidrogen líquid. En la majoria de les aplicacions l'ús de neó líquid és més econòmic que el de l'heli.

• Massa atòmica: 20,183
• Punt d'ebullició: 27,1 K (-246 °C)
• Punt de fusió: 24,6 K (-248,6 °C)
• Densitat: 1,20 g/ml (1,204 g/cm³ a -246 °C)

En l'ambient hi ha certa quantitat de neó.

Espectre atòmic del neó amb les línies ultraviolades a l'esquerra i les infraroges a la dreta (en blanc)

Història

El neó (del grec νέον, neos, nou) fou descobert pel químic escocès Sir William Ramsay i pel químic anglès Morris W. Travers el 1898 a Londres, mitjançant la destil·lació fraccionada de l'aire líquid.

El desembre de 1910, l'enginyer francès Georges Claude fabricà la primera làmpada elèctrica amb un tub ple de neó. Si bé s'utilitzà la il·luminació de neó al voltant de 1930 a França per a la il·luminació general, no era més eficient energèticament que els convencionals llums incandescents. Però el seu estudi dugué a la invenció dels tubs fluorescents.

Abundància i obtenció

El neó es troba normalment en forma de gas monoatòmic. L'atmosfera terrestre conté 15,8 ppm i s'obté per subrefredament de l'aire i destil·lació del líquid criogénico resultant. El neó és el cinquè element més abundant en l'Univers per massa, després de l'hidrogen, heli, oxigen i carboni. Es troba en xicotetes quantitats en l'atmosfera i en l'escorça terrestre es troba en una proporció de 0,005 ppm.

Isòtops

Hi ha tres isòtops estables, ²⁰Ne (90,48%), ²¹Ne (0,27%) i ²²Ne (9,25%). El ²¹Ne i el ²²Ne s'obtenen principalment per emissió neutrònica i desintegració alfa del ²⁴Mg i del ²⁵Mg respectivament, i les seves variacions són ben conegudes, però no les del ²⁰Ne sobre el qual encara hi ha discrepàncies. Les partícules alfa provenen de la cadenes de desintegració de l'urani mentre que els neutrons es produïxen majoritàriament per mitjà de reaccions secundàries de les partícules alfa. Com a resultat d'aquestes reaccions, en les roques riques en urani, com els granits, s'ha observat que la relació ²⁰Ne/²²Ne tendeix a disminuir mentre la relació ²¹Ne/²²Ne augmenta. Les anàlisis realitzades en roques exposades a rajos còsmics han demostrat la generació de ²¹Ne a partir de nuclis de Mg, Na, Si i Al, la qual cosa suggerix que és possible, analitzant els percentatges dels tres isòtops, datar el temps d'exposició de les roques superficials i meteorits.

De forma semblant al xenó, el neó de les mostres de gasos volcànics presenta un enriquiment de ²⁰Ne així com ²¹Ne cosmogènic. Igualment s'han trobat quantitats elevades de ²⁰Ne en diamants el que induïx a pensar en l'existència de reserves de neó solar a la Terra.

Aplicacions

Rètol d'un local comercial realitzat amb tubs de neó

Làmpada de plasma en funcionament. Observau el que passa quan els dits toquen l'esfera.

Pantalla de televisió de plasma

El to roig-ataronjat de la llum emesa pels tubs de neó s'usa profusament per als indicadors publicitaris, també reben la denominació de tubs de neó altres de color distint que en realitat contenen gasos diferents.

Altres usos del neó que poden citar-se són:

• Indicadors d'alt voltatge.
• Per a la fabricació de pantalles de plasma per a aparells de televisió (PDP) i d'altres.
• Per a la fabricació de làmpades de plasma.
• Junt amb l'heli s'empra per a obtindre un tipus de làser anomenat làser d'heli-neó que s'empra, per exemple, en els punters làser.
• Per a làmpades de baix consum i per làmpades estroboscòpiques.
• El neó liquat es comercialitza com refrigerant criogènic. El neó líquid s'utilitza en lloc de l'hidrogen líquid per a refrigeració.

Compostos

Encara que el neó és inert a efectes pràctics, s'ha obtingut un compost amb fluor en el laboratori. No se sap amb certesa si aquest o algun altre compost de neó distint existeix en la naturalesa, però algunes evidències suggereixen que pot ser sí. Els ions Ne^8-, (NeAr)^16-, (NeH)^7- i (HeNe)^16- han sigut observats en investigacions espectromètriques de massa i òptiques. A més, se sap que el neó forma un hidrat inestable. De totes les maneres, si són possibles els seus compostos, la seva electronegativitat (segons l'escala de Pauling) hauria de ser de 4,5, seguint amb la norma aplicada al segon període, i actuaria com a oxidant en compostos amb, inclús, el fluor, donant lloc a l'heptaneonur (nom debatut) F₈Ne₇.

El neó i l’art

En el cinema

• Alfred Hitchcock , film “Vertigo” (1958). En aquesta pel·lícula Hitchcock va emprar el contrast de les llums de neó amb efectes artístics i inquietants.
• 1941. Orson Welles a “Citizen Kane” va idear un moviment de càmera “impossible”, amb un zoom que “travessa” l’anunci de neó d’un bar des de molt lluny fins a la taula on se cel·lebra una entrevista. [1]
• Film Blade Runner , director Ridley Scott (1982 )
• Film TRON: Legacy” (1982) film de Disney, seqüela del film Tron
• Film “Tulpa”. Director Federico Zampaglione thriller eròtic homenatge al cinema italià dels 70.
• Film “2046”, director Wong Kar-Wai’.

En la música

• Salvatore Adamo va gravar una cançó titulada “Le neón” (1967)[2] que fou publicada en l’àlbum “J'ai tant de rêves dans mes bagages” (1967). [3] La lletra empra el recurs de deixar en suspens el cant, guardar un moment de silenci i continuar amb una paraula que comença amb “con” ( paraula poc refinada en francès). La canço diu així:

  “Le néon, le néant, le nez en l’air, l’air d’un... Qu'on se le dise…”

  (« qu’on » es pronuncia més o menys com « con »).

En pintura/escultura. Alguns escultors o pintors empraren llums de neó en les seves obres. La majoria eren minimalistes.

• Victor Millonzi (1915), USA
• Mario Merz (1925), Itàlia
• Piotr Kowalski (1927), Polònia, França
• Rudi Stern (1936) USA
• Maurizio Nannucci (1939) Itàlia
• Michael Hayden (1943) Canadà
• Bruce Nauman (1941) USA
• Keith Sonnier (1941) USA
• Lili Lakich (1944) USA
• Bill Parker (1950) USA
• Lisa Schulte (1956) USA
• Tim White-Sobieski (1961) Polònia
• Joseph Kosuth (1965) USA
• Iván Navarro Chile
• Frida Blumenberg, Sud-Àfrica
• Chryssa (1962), Greco-Americana, [4]

Enllaços externs

• «WebElements.com – Neon» (en anglès).
• «It's Elemental – Neon» (en anglès).
• «Computational Chemistry Wiki» (en anglès).
• «Los Alamos National Laboratory – Neon» (en anglès).
• «USGS Periodic Table - Neon» (en anglès).
• «Atomic Spectrum of Neon» (en anglès).
• «Neon Museum, Las Vegas» (en anglès).
• "Hong Kong Neonsigns" website