Jaume Subirana i Ortín: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula |
{{Infotaula escriptor |
||
| tipus_infotaula = escriptor}} |
|||
'''Jaume Subirana i Ortín''' ([[Barcelona]], [[1963]]) és [[escriptor]] en llengua catalana en prosa i vers i traductor. |
'''Jaume Subirana i Ortín''' ([[Barcelona]], [[1963]]) és [[escriptor]] en llengua catalana en prosa i vers i traductor. |
||
Revisió del 20:28, 1 oct 2016
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 març 1963 (61 anys) Barcelona |
| 4t Director de la Institució de les Lletres Catalanes | |
| 15 setembre 2004 – 26 novembre 2006 ← Francesc Parcerisas i Vázquez – Oriol Izquierdo i Llopis → Nomenat per: Caterina Mieras i Barceló | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ciència de la literatura, crítica literària, literatura catalana i traducció |
| Ocupació | escriptor, especialista en literatura, crític literari, traductor, professor d'universitat, estudiós de la literatura |
| Ocupador | Universitat Pompeu Fabra (2023–) Universitat Oberta de Catalunya (1998–2018) |
Premis
| |
Jaume Subirana i Ortín (Barcelona, 1963) és escriptor en llengua catalana en prosa i vers i traductor.
Biografia
L'any 1988 obtingué el premi Carles Riba de poesia amb Final de festa, i el 2011 el premi Gabriel Ferrater-Sant Cugat amb Una pedra sura. Ha publicat també dos volums de dietari (Suomenlinna i Adrada[1]) i diversos llibres sobre Catalunya i la cultura catalana. De 2004 a 2006 va ser director de la Institució de les Lletres Catalanes.[2]
És professor a la Universitat Oberta de Catalunya,[3] on va posar en marxa juntament amb Genís Roca el portal LletrA, dedicat a la literatura catalana.[4] Doctor en Filologia Catalana, la seva tesi sobre l'exili de Josep Carner[5] obtingué en ser publicada el premi Ferran Soldevila de Biografies i estudis històrics.[6] Va ser també professor a la Universitat Pompeu Fabra (1994-1999) i ha estat professor visitant a diverses universitats estrangeres.
Ha traduït[7] al català poesia de Seamus Heaney (amb Pauline Ernest), Berta Piñán, Gary Snyder (amb José Luis Regojo),[8] R.L. Stevenson i R. S. Thomas, i les novel·les Fahrenheit 451 de Ray Bradbury i Yann Andréa Steiner de Marguerite Duras, a més de lletres de cançons. Ovidi Montllor, Adrià Puntí i el grup Vàlius han fet versions del seu poema "Carnisseria".
Ha estat col·laborador regular de publicacions com Avui, el "Quadern" d'El País o El Periódico (on manté una columna des de 2006), i va exercir la crítica literària a La Vanguardia com a membre del col·lectiu Joan Orja, amb Josep-Anton Fernàndez i Oriol Izquierdo. Amb ells, publicà l'assaig Fahrenheit 212. Una aproximació a la literatura catalana recent (La Magrana (1989). Des de 2008 és l’editor d’una sèrie d’antologies temàtiques de poesia publicades per Ara Llibres.
Obra publicada
Poesia
- Pel viure extrem (Proa, 1985)
- Final de festa (Proa, 1989). Premi Carles Riba 1988
- El rastre de l'animal més lliure (Proa, 1994). Traducció al castellà: El rastro del animal más libre (Germania, 2001)
- En altres coses (Edicions 62, 2002)
- Rapala (Edicions 62, 2007)
- Una pedra sura (Edicions 62, 2011). Premi de Poesia de Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater
No ficció
- Per a què serveix un escriptor? (Proa, 1998)
- Suomenlinna (Proa, 2000). Premi Fundació Enciclopèdia Catalana
- Josep Carner, l'exili del mite (1945-1970) (Edicions 62, 2000). Premi Ferran Soldevila de biografies i memòries
- Tota la veritat sobre els catalans (RBA-La Magrana, 2001)
- Adrada (Edicions 62, 2005)
- BarcelonABC. Alfabet d'una ciutat / A City Alphabet (Ajuntament de Barcelona, 2013). Fotografia: Pepe Navarro
- La catalana lletra. Una dècada de societat literària observada (Núvol, 2016)[9]
Ficció
- No som perfectes (Proa, 1992)
Volums editats
- Carneriana. Josep Carner, vint-i-cinc anys després (Proa, 1995)
- Literatura catalana contemporània (Ediuoc/Proa, 1999). Amb Glòria Bordons
- Gabriel Ferrater, in memoriam (Proa, 2001). Amb Dolors Oller
- Barcelona acrostic (Destino/Ajuntament de Barcelona, 2003)
- Barcelona 365. Temps i ciutat (Ajuntament de Barcelona, 2004). Amb Jordi Bernadó, Carles Roche i Tanit Plana
- Willkommen in Katalonien. Eine literarische Entdeckungsreise (München, dtv, 2007)
- Biblioteques particulars de Barcelona (Ajuntament de Barcelona, 2014)
Referències
- ↑ «"El poeta Jaume Subirana reúne en su último libro, 'Adrada', sus reflexiones, artículos, crónicas y aforismos"». El País, 30-01-2005.
- ↑ Memòria de la ILC 2005-2006
- ↑ Universitat Oberta de Catalunya, Jaume Subirana Ortin
- ↑ Saül Gordillo el considera un dels "200 protagonistes de la internet catalana" a Sobirania.cat.
- ↑ «Jaume Subirana reconstruye los años de exilio de Josep Carner hurgando en archivos y memorias». El País, 25-09-2000.
- ↑ Històric de guardonats amb el premi Ferran Soldevila (Fundació Congrés de Cultura Catalana).
- ↑ Visat. Revista digital de literatura i traducció del PEN Català
- ↑ Snyder, Gary. Les muntanyes són la teva ment. Tushita, 2013. ISBN 978-84-940665-4-2.
- ↑ «"Jaume Subirana: 'Jo confio en la literatura catalana'"». Núvol, 15-VI-2016.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume Subirana i Ortín |
- Pàgina de l'escriptor
- F l u x - Bloc de notes de Jaume Subirana, escriptor
- L'autor al Qui és qui a les lletres catalanes
- Un poema ("Pescador i fill amb salabre")
- Una cançó de Túrnez & Sesé ("Repartiment")