Diferència entre revisions de la pàgina «Matèria de Bretanya»

Salta a la navegació Salta a la cerca
afegit apartats, i reestructurar la pàgina
m (afegit cites)
(afegit apartats, i reestructurar la pàgina)
La '''matèria de Bretanya''' o literatura artúrica és aquella que va sorgir a Europa, centrada en el conjunt de temes i històries sobre el [[Rei Artús]], la seva cort i la recerca del [[Sant Greal]]. S'oposa a altres dues grans tradicions, la [[matèria de Roma]] i la [[matèria de França]], segons la divisió de [[Jean Bodel]]. La classificació d'aquestes dues tradicions queda establerta en els versos inicials de la ''Chanson des Saisnes'' de Jean Bodel : “''N’en sont que trois materes à nul home entandant: / De France et de Bretaigne et de Rome la grant. / Ne de ces trois materes n’i a nule samblant. / Li conte de Bretaigne s’il sont vain et plaisant / Et cil de Rome sage et de sens aprendant, / Cil de France sont voir chascun jour aparant, / Et de ces trois materes tieng la plus voir disant''”,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bodel|nom=Jean|títol=La chanson des Saisne, Textes littéraires français,|url=http://www.narrative-sources.be/naso_link_en.php?link=701|edició=BRASSEUR (A.),|llengua=|data=|editorial=|lloc=Genève|pàgines=|isbn=}}</ref>
 
''N’en sont que trois materes à nul home entandant: De France et de Bretaigne et de Rome la grant.'' 
Com comenta '''J. Cerdà''', la '''matèria de Bretanya''''' ''amb la inclusió i difusió de les obres de cavalleria és un bon exemple del fet que la cultura medieval és oberta, variada i receptiva, ja que uns herois celtes esdevenen herois per tot Europa.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Cerdà|nom = Jordi|títol = Qüestions preliminars|url = |edició =2a ed.|llengua = Català|data = 7-3-2015|editorial = FUOC|lloc = Barcelona|pàgines = 19-20|isbn = }}</ref> Però val la pena puntualitzar que aquesta difusió de la '''matèria de Bretanya '''ha donat molta importància als herois bretons (Tristany, Artús o Lancelot), en detriment d’altres com Enees de la ''matèria de ''Roma, o Diana, no per això
 
menys representatius.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Cerdà|nom = Jordi|títol = Qüestions preliminars|url = |edició =2014a ed.|llengua = Català|data = 7-3-2015|editorial = FUOC|lloc = Barcelona|pàgines = 22|isbn = }}</ref>
''Ne de ces trois materes n’i a nule samblant.'' 
 
''Li conte de Bretaigne s’il sont vain et plaisant'' 
 
''Et cil de Rome sage et de sens aprendant,'' 
 
''Cil de France sont voir chascun jour aparant,''
 
''Et de ces trois materes tieng la plus voir disant”,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bodel|nom=Jean|títol=La chanson des Saisne, Textes littéraires français,|url=http://www.narrative-sources.be/naso_link_en.php?link=701|edició=BRASSEUR (A.),|llengua=|data=|editorial=|lloc=Genève|pàgines=|isbn=}}</ref>''
 
== Antecedents ==
Al segle VI el monjo [[Gildas de Rhuys]] va escriure ''De excidio Britanniae (Sobre la ruïna de Britània''), on narra la història de la conquesta de Bretanya. Tot i que l'obra és un sermó en què l'eclesiàstic defensa la invasió romana i ataca els governants bretons, la seva importància rau a ser un dels primers textos amb components historiogràfics de la tradició bretona.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Riquer|nom = Martí de|títol = Historia de la literatura universal|url = |edició = |llengua = |data = 2007|editorial = Gredos|lloc = Madrid|pàgines = 198-201|isbn = 9788424928742}}</ref>
 
Al segle VIII, [[Beda el Venerable]] va escriure ''Historia ecclesiastica gentis Anglorum'' (La història eclesiàstica del poble anglès) un text just i imparcial segons els experts.
 
A mitjans del segle XII, [[Geoffrey de Monmouth]] va escriure l’obra ''[[Historia Regum Britanniae]]'' (Història dels reis de Bretanya). En aquesta obra l’autor va voler proporcionar a la seva pàtria un passat fabulós i fantàstic, per la qual cosa va incorporar a la història oficial tot un seguit de llegendes i mites que conformarien el corpus de la matèria de Bretanya: els personatges de Merlín; el rei mític Uther Pendragon, pare del rei Artús, el rei Leir, etc.
 
== Temes de la matèria de Bretanya i cicles artúrics ==
 
Com comenta '''J. Cerdà''', la '''matèria de Bretanya''''' ''amb la inclusió i difusió de les obres de cavalleria és un bon exemple del fet que la cultura medieval és oberta, variada i receptiva, ja que uns herois celtes esdevenen herois per tot Europa.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Cerdà|nom = Jordi|títol = Qüestions preliminars|url = |edició =2a ed.|llengua = Català|data = 7-3-2015|editorial = FUOC|lloc = Barcelona|pàgines = 19-20|isbn = }}</ref> Però val la pena puntualitzar que aquesta difusió de la '''matèria de Bretanya '''ha donat molta importància als herois bretons (Tristany, Artús o Lancelot), en detriment d’altres com Enees de la ''matèria de ''Roma, o Diana, no per això
menys representatius.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Cerdà|nom = Jordi|títol = Qüestions preliminars|url = |edició =2014a ed.|llengua = Català|data = 7-3-2015|editorial = FUOC|lloc = Barcelona|pàgines = 22|isbn = }}</ref>
 
Aquesta obertura i variació en les obres de la matèria de Bretanya queda plasmada en les diferents versions o cicles de les obres que tracten la mitologia artúrica<ref>Alvar, Carlos La Materia de Bretaña. Alicante : Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2010. <nowiki>http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc5d9b1</nowiki></ref> i els altres herois bretons. La literatura artúrica o matèria de Bretanya té un origen lingüístic doble ( en llatí a a l’obra de [[Geoffrey de Monmouth]] i en francès a les obres d’autors com [[:en:Wace|Wace]], [[Maria de França i d'Aquitània|Maria de França]] o [[Chrétien de Troyes|Chrétien de Troye]]<nowiki/>s. Posteriorment aquestes obres inicials que tractaven sobre els herois bretons van ser reescrites per [[:es:Robert_de_Boron|Robert de Boron]] en forma de trilogia, tot afegint simbologia cristiana a la història: Joseph d'Arimathie (o Roman de l'Estoire dou Graal), ''Merlin'' i ''Perceval'' ( o ''Didot-Perceval'') i la part incial d’una tercera obra anomenada Merí.  Més tard aquestes obres van ser reescrites en prosa per un autor anònim, a aquesta nova versió se la va anomenar  Vulgata artúrica (o cicle de ''Lanzarote-Grial'' o de ''Pseudo-Map''). Les obres que formen part de la  Vulgata artúrica (escrites entre 1215 y 1230) serien la Estoire del Saint Graal (o Joseph Abarimathie), Estoire de Merlin (y una Suite Merlin), Lancelot. Queste del Saint Graal i  Mort Artu  Entre 1230 y 1240, un nou autor anònim va atribuir novament a Robert de Boron una reedició de les obres de la vulgata passant a ser denominades ''Post-Vulgata'', Roman du Graal o ''Pseudo-Robert de Boron''. Aquest nou cicle de novel·les està format per fragments de les obres anteriors, però centrat en la història del Rei Artús i el Greal deixant enrere la història de Lancelot i Ginebre. Les històries que formaven  part d’aquest nou cicle artúric serien : ''Merlin'',  la Suite de Merlin i Le Morholt.
 
== Autors ==
14

modificacions

Menú de navegació