Luci Aureli Cota (cònsol 65 aC): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 16:14, 30 des 2007

Luci Aureli Cotta (Lucius Aurelius Cotta) fou fill de Luci Aureli Cotta i nebot de Gai Aureli Cotta III i de Marc Aureli Cotta.

Fou pretor el 70 aC any en que es va aprovar la lex Aurelia judiciaria que va encarregar els judicis a una cort formada per senadors, cavallers i els tribuns de l'erari (tribuni aerarii), que tenia per objectiu privar al senat del dret exclusiu de jutjar als cavallers.

El 65 aC foren elegits cònsols Publi Corneli Sul·la i Publi Autroni Pet però ambdos foren acusats per Cotta i per Luci Manli Torquat del delicte d'ambitus, i els dos acusadors foren elegits cònsols en el seu lloc.

No gaire després Autroni Pet va entrar a la primera conjuració de Catilina per matar als cònsols i a molts senadors, conspiració que fou descoberta i frustrada. El 64 aC Cotta fou censor però juntament amb el seu col·lega va renunciar per l'oposició dels tribuns de la plebs. El 63 aC, després de la supressió de la conspiració de Catilina, Cotta va proposar al senat una supplicatio per Ciceró, i després va gaudir de la seva amistat i fou un dels que va proposar al senat una moció pel retorn de l'orador.

Durant la guerra civil Cotta fou partidari de Juli Cèsar. Quan aquest darrer va obtenir el triomf total, va córrer el rumor de que Cotta, que llavors era quindecemvir, proposaria el conferiment a Cèsar del títol de rei amb la justificació de que els parts, contra els que Cèsar preparava la guerra, només podien ser derrotats per un rei; aquest proposta mai es va fer efectiva.

Després de l'assassinat de Cèsar el 44 aC, Cotta, va abandonar la política.

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 '''Luci Aureli Cotta''' (''Lucius Aurelius Cotta'') fou fill de [[Luci Aureli Cotta (tribú de la plebs)|Luci Aureli Cotta]] i nebot de [[Gai Aureli Cotta III]] i de [[Marc Aureli Cotta (cònsol)|Marc Aureli Cotta]].
-Fou pretor el [[70 aC]] any en que es va aprovar la ''lex Aurelia judiciaria'' que va encarregar els judicis a una cort formada per senadors, cavallers i els tribús de l'erari (''tribuni aerarii''), que tenia per objectiu privar al senat del dret exclusiu de jutjar als cavallers.
+Fou pretor el [[70 aC]] any en que es va aprovar la ''lex Aurelia judiciaria'' que va encarregar els judicis a una cort formada per senadors, cavallers i els tribuns de l'erari (''tribuni aerarii''), que tenia per objectiu privar al senat del dret exclusiu de jutjar als cavallers.
 El [[65 aC]] foren elegits cònsols [[Publi Corneli Sul·la]] i [[Publi Autroni Pet]] però ambdos foren acusats per Cotta i per [[Luci Manli Torquat]] del delicte d'''ambitus'', i els dos acusadors foren elegits cònsols en el seu lloc.
-No gaire després Autroni Pet va entrar a la primera conjuració de [[Catilina]] per matar als cònsols i a molts senadors, conspiració que fou descoberta i frustrada. El [[64 aC]] Cotta fou censor però juntament amb el seu col·lega va renunciar per l'oposició dels [[tribús de la plebs]]. El [[63 aC]], després de la supressió de la conspiració de Catilina, Cotta va proposar al senat una ''supplicatio'' per [[Ciceró]], i després va gaudir de la seva amistat i fou un dels que va proposar al senat una moció pel retorn de l'orador.
+No gaire després Autroni Pet va entrar a la primera conjuració de [[Catilina]] per matar als cònsols i a molts senadors, conspiració que fou descoberta i frustrada. El [[64 aC]] Cotta fou censor però juntament amb el seu col·lega va renunciar per l'oposició dels [[tribuns de la plebs]]. El [[63 aC]], després de la supressió de la conspiració de Catilina, Cotta va proposar al senat una ''supplicatio'' per [[Ciceró]], i després va gaudir de la seva amistat i fou un dels que va proposar al senat una moció pel retorn de l'orador.
 Durant la guerra civil Cotta fou partidari de [[Juli Cèsar]]. Quan aquest darrer va obtenir el triomf total, va córrer el rumor de que Cotta, que llavors era quindecemvir, proposaria el conferiment a Cèsar del títol de rei amb la justificació de que els parts, contra els que Cèsar preparava la guerra, només podien ser derrotats per un rei; aquest proposta mai es va fer efectiva.