José Carlos Pace: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: {{commons|José Carlos Pace}}
m Robot afegeix: ro:Carlos Pace
Línia 26: Línia 26:


[[Categoria:Pilots de Fórmula 1 brasilers|Pace, José Carlos]]
[[Categoria:Pilots de Fórmula 1 brasilers|Pace, José Carlos]]

{{commons|José Carlos Pace}}


[[de:Carlos Pace]]
[[de:Carlos Pace]]
Línia 36: Línia 38:
[[pl:Carlos Pace]]
[[pl:Carlos Pace]]
[[pt:José Carlos Pace]]
[[pt:José Carlos Pace]]
[[ro:Carlos Pace]]
[[sl:José Carlos Pace]]
[[sl:José Carlos Pace]]
[[sv:Carlos Pace]]
[[sv:Carlos Pace]]
{{commons|José Carlos Pace}}

Revisió del 17:59, 30 des 2007

José Carlos Pace (* 6 d'octubre de 1944 - † 18 de març de 1977) va ser un pilot brasiler de Fórmula 1.

A la F1

Pilot de gran classe, molt fi amb la seva conducció, i un dels conductors més ràpits del seu temps, el brasiler va arribar a la màxima categoria de l'automobilisme seguint el camí que va obrir el seu compatriota Emerson Fittipaldi encara que mai va arribar a tenir els éxits d'aquest.

Va debutar amb March al G.P. de Sud-àfrica del 1972 però no va ser fins a la temporada 1973, va deixar clares les seves posibilitats a l'época a la que va conduir per l'escuderia Surtees, amb qui aconseguiria al G.P. d'Àustria el seu primer podi a l'acavar tercer.

Després va passar a Brabham i fou en aquest equip amb el que, a l'any 1975, va aconseguirel que seria el seu mes gran triomf , corrent davant dels seus compatriotes al Gran Premi de Brasil corregut al circuit de Interlagos. Al llarg de la carrera, marcada per l'abandonament de Jean Pierre Jarier, per problemes mecànics quan anava primer, Carlos Pace obtenia la primera posició. A pesar de l'esgotament que tenia al llarg de les últimes voltes, va aconseguir mantenir el primer lloc de la cursa obtenint la victòria. Encara que competitiu durant tot l'any, no va poder aconseguir més triomfs, i la temporada de 1976 la va passar gairebè en blanc perque el seu nou Brabham, el model BT 45, no comtava amb la deguda posada a punt.

La temporada 1977 va ser diferent. El BT45 b era un monoplaça més competitiu, potent i ràpit, i l'equip es perfilava com un dels favorits al títol al comtar a les seves files a Pace i al norirlandés John Watson. Els dos pilots van dominar el Gran Premi d'Argentina, que obria la temporada, fins que problemes mecànics causaren l'abandonament de Watson, deixant sol al cap de cursa a Pace a poques voltes del final. Els recurrents problemes físics del brasiler li van privar de la victòria, cedint-la a l'empenta del Wolf WR1 de Jody Scheckter, encara que va poder fer segon a la cursa.

La seva última cursa va ser el G.P. de Sud-àfrica ja que Carlos Pace va morir a causa d'un accident d'avioneta.

En el seu honor, el circuit que abans s'anomenava Interlagos porta el seu nom.


Palmarès

  • Curses: 73
  • Victòries: 1
  • Podis: 6
  • Voltes ràpides: 5
  • Poles: 1
  • Punts aconseguits al campionat del món de pilots: 58
  • Millor classificació al campionat de pilots: 6è (1975) amb 24 punts
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Carlos Pace