Ofeltes: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
retocs
m enllaç
Línia 3: Línia 3:
Fou confiat a la captiva [[Hipsípile]], però en un descuit d'aquesta el nen morí estrangulat per una [[serp]].
Fou confiat a la captiva [[Hipsípile]], però en un descuit d'aquesta el nen morí estrangulat per una [[serp]].


Aquest fet es va interpretar com un mal auguri per als '''set cabdills''' que volien assaltar [[Tebes (Grècia)|Tebes]], aleshores acampats a prop d'allà.
Aquest fet es va interpretar com un mal auguri per als '''[[Guerra dels set Cabdills|set cabdills]]''' que volien assaltar [[Tebes (Grècia)|Tebes]], aleshores acampats a prop d'allà.
[[Licurg (fill de Feres)|Licurg]] li va procurar uns [[Jocs Fúnebres]] solemnes en honor seu que més endavant donaren lloc als [[jocs nemeus]]. Els set cabdills hi van participar i rebatejaren Ofeltes amb el nom d'Arquèmor, "inici del destí".
[[Licurg (fill de Feres)|Licurg]] li va procurar uns [[Jocs Fúnebres]] solemnes en honor seu que més endavant donaren lloc als [[jocs nemeus]]. Els set cabdills hi van participar i rebatejaren Ofeltes amb el nom d'Arquèmor, "inici del destí".

Revisió del 12:33, 10 oct 2016

Segons la mitologia grega, Ofeltes (en grec antic Ὀφέλτης) va ser un fill de Licurg, rei de Nemea, i d'Eurídice.

Fou confiat a la captiva Hipsípile, però en un descuit d'aquesta el nen morí estrangulat per una serp.

Aquest fet es va interpretar com un mal auguri per als set cabdills que volien assaltar Tebes, aleshores acampats a prop d'allà.

Licurg li va procurar uns Jocs Fúnebres solemnes en honor seu que més endavant donaren lloc als jocs nemeus. Els set cabdills hi van participar i rebatejaren Ofeltes amb el nom d'Arquèmor, "inici del destí".

Bibliografia

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 160. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ofeltes