Subjecte el·líptic: diferència entre les revisions
m Corregit: - sovint es referèncialment o + sovint és referencialment o |
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
pus de subjectes no apareixen explícitament a les oracions, malgrat que sovint és [[referència|referencialment]] o [[pragmàtica]]ment inferible. |
|||
En aquests casos, malgrat no tenir subjecte explícit present hi ha arguments per a sostenir que la posició sintàctica de subjecte existeix, encara que cap element realitzat fonèticament hi estigui present. El subjecte omès seria per tant una [[el·lipsi (lingüística)|construcció el·líptica]] de [[subjecte (gramàtica)|subjecte]]. Un exemple d'aquest tipus d'oracions és: |
En aquests casos, malgrat no tenir subjecte explícit present hi ha arguments per a sostenir que la posició sintàctica de subjecte existeix, encara que cap element realitzat fonèticament hi estigui present. El subjecte omès seria per tant una [[el·lipsi (lingüística)|construcció el·líptica]] de [[subjecte (gramàtica)|subjecte]]. Un exemple d'aquest tipus d'oracions és: |
||
Revisió del 21:35, 10 oct 2016
pus de subjectes no apareixen explícitament a les oracions, malgrat que sovint és referencialment o pragmàticament inferible.
En aquests casos, malgrat no tenir subjecte explícit present hi ha arguments per a sostenir que la posició sintàctica de subjecte existeix, encara que cap element realitzat fonèticament hi estigui present. El subjecte omès seria per tant una construcció el·líptica de subjecte. Un exemple d'aquest tipus d'oracions és:
- Veiem el partit de futbol.
Llengües amb conjugació sense pronoms
Una llengua amb conjugació sense pronoms no requereix necessàriament l'aparició d'un subjecte sintàctic explícit com el català, el llatí o l'àrab. De vegades s'utilitza la terminologia anglocèntrica pronoun dropping o abreujat pro drop(= que treu o omet pronoms). No és pas que s'ha deixat caure o omés un pronom que hi era abans, però sí que les terminacions del verb són prou clares i no necessiten pronom per identificar el subjecte. En canvi la conjugació del francès, l'anglès o el xinès requereixen obligatòriament o bé un sintagma nominal amb subjecte o bé un pronom personal fort en posició de subjecte.
Referències
Bibliografia
- Bosque, Ignacio. Fundamentos de Sintaxis Formal. 1ª. Madrid: Akal, 2009. ISBN 978-84-460-2227-5.