Partit Demòcrata Europeu Català: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Cap resum de modificació
(Cap diferència)

Revisió del 19:25, 11 oct 2016

No s'ha de confondre amb Demòcrates de Catalunya.
Infotaula d'organitzacióPartit Demòcrata Europeu Català
Dades
Nom curtPDeCAT Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític català Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaindependentisme català
catalanisme
europeisme
liberalisme
republicanisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentredreta
centrisme Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaConvergència Democràtica de Catalunya (2016) Modifica el valor a Wikidata
Creació10 juliol 2016
Data de dissolució o abolició28 octubre 2023 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deAliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (–2018) Modifica el valor a Wikidata
Membres12.700 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaDavid Bonvehí i Torras (2018–2023) Modifica el valor a Wikidata
Secretària generalMaria Àngels Chacón i Feixas (2021–2021) Modifica el valor a Wikidata
VicepresidènciaNeus Munté i Fernández
Coordinació generalMarta Pascal i Capdevila
Presidència del Consell NacionalMercè Conesa i Pagès
JoventutsJoventut Nacionalista de Catalunya (2016–2020)
Fòrum Demòcrata (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Format per
Part dePartit Demòcrata Europeu Català-Espai CiU
Ara Pacte Local
Junts pel Sí (2016–2017)
Junts per Catalunya (2017–2020) Modifica el valor a Wikidata
Denominació anterior
Partit Demòcrata Català (2016–2016)
Partit Demòcrata Europeu Català (2016–) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpartitdemocrata.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: pdemocratacat Twitter (X): Pdemocratacat Instagram: pdemocratacat Youtube: UCVbRIZuI6W1xEFio3I36OeQ Flickr: 143135689@N04 Modifica el valor a Wikidata

El Partit Demòcrata Europeu Català (PDC), popularment Partit Demòcrata, és un partit polític republicà i independentista català creat el 10 de juliol de 2016 a Barcelona. És el partit successor de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya[1] i es defineix com a “demòcrata, catalanista, independentista, europeista i humanista”.[2]

Història

Context històric

El procés independentista català ha fet que diversos partits polítics catalans s'hagin replantejat part dels seus principis estatutaris. Durant la dècada del 2010, Convergència Democràtica va passar de l'autonomisme al sobiranisme i posteriorment, a l'independentisme. Durant aquesta evolució, va perdre la coalició amb el seu soci històric, Unió Democràtica de Catalunya. A més, l'estiu de 2014 el president fundador del partit, Jordi Pujol i Soley, va confessar tenir una fortuna oculta a l'estranger. Amb l'objectiu de fer net i passar pàgina de les sospites de corrupció, la direcció del partit va decidir que era necessària una refundació, però a causa de diverses convocatòries electorals es va anar ajornant fins al 2016.[3] El gener del 2016 Artur Mas, en ser substituït per Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, va assumir la tasca de preparar la refundació del seu partit.

Congrés fundacional

Vista general del congrés fundacional del Partit Demòcrata Català

El 8 de juliol de 2016 es va celebrar l'últim congrés[4] de Convergència Democràtica de Catalunya, en el qual es va acordar la seva refundació en un nou partit que tindria el seu primer congrés del 8 al 10 de juliol. Inicialment la direcció de CDC presentà dues opcions de noms per al nou partit: Més Catalunya i Catalans Convergents, però les bases del partit van manifestar el seu rebuig a les dues propostes i el 9 de juliol es van presentar tres propostes consensuades en una comissió d'associats durant el cap de setmana: Junts per Catalunya, Partit Demòcrata Català i Partit Nacional Català.[5] El 10 de juliol, en plenari, a la primera volta es descartà l'opció de Junts per Catalunya i a la segona votació es va imposar el nom Partit Demòcrata Català amb 871 vots enfront dels 657 de Partit Nacional Català.[6][7] Aquesta elecció, però, no estigué exempta de polèmica. Demòcrates de Catalunya, l'escissió sobiranista d'UDC, anuncià que emprendria accions legals contra aquest escull ja que, segons Antoni Castellà, podria dur a «confusió entre les dues formacions».[8]

Estructuració

Els candidats a presidir la direcció nacional del partit van realitzar un procés de primàries, que es va celebrar el 23 i 24 de juliol ja a la nova seu del carrer Provença.[9] Dies abans, tant Jordi Turull com Germà Gordó van anunciar que no es presentarien,[10] deixant pas a una nova fornada de candidats. Es van aprovar Artur Mas i Neus Munté com a tàndem presidencial i Marta Pascal[11] i David Bonvehí com a coordinació general.[12] Mercè Conesa va guanyar a Santi Vila en les eleccions a la Presidència del Consell Nacional. Durant els propers mesos s'anirà fent un traspàs de poders des de l'antic partit que, tot i quedar actiu a nivell legal, es preveu que entri en una fase d'hibernació, sent Jacint Borràs el seu president formal.[2]

Alguns dels principals objectius que s'han posat la nova directiva són configurar un espai polític i model ideològic propi que els diferencii tant d'Esquerra Republicana com dels comuns, amb una voluntat centrista;[13] fer créixer el nombre de militants (11.083 a octubre de 2016) fins a arribar als 16.000 que tenia Convergència i reconciliar les famílies polítiques dins del partit. Un altre és definir un posicionament oficial de partit davant un eventual referèndum d'independència vinculant.[14]

Registre de partits

El setembre de 2016 el Ministeri de l'interior va tombar la inscripció del PDC, arran del conflicte de sigles existent amb Demòcrates de Catalunya i d'incompatibilitats entre el preàmbul dels estatuts del partit -on es parla obertament d'independència de Catalunya- i la llei de partits de 2002, que va servir per a il·legalitzar a Batasuna. Al seu torn, el PDC va argumentar que hi ha més de 70 partits inscrits amb la paraula demòcrata i més de 40 amb la paraula català.[15] El 3 d'octubre de 2016 es va fer públic que el Ministeri de l'Interior havia aixecat el veto al nom Partit Demòcrata Europeu Català. Es preveu que les bases del partit ho aprovin en votació properament.[16]

Estructuració territorial

L'estructura territorial del partit es va votar mitjançant un nou sistema de primàries el cap de setmana del 30 de setembre.[17] A Barcelona, Mercè Homs es va imposar en la pugna territorial. A Lleida ho va fer Joan Reñé i a Girona Pere Vila. En aquestes eleccions territorials hi van participar 6.408 associats, un 61,47% del cens. Homs va anunciar que el seu objectiu immediat és trobar un alcaldable que pugui competir amb Ada Colau.[18]

Organització

Artur Mas i Carles Puigdemont al congrés fundacional del partit

La direcció de PDC és encapçalada per un tàndem presidencial que consta d'un president i d'una vicepresidenta en parella mixta i representa el màxim òrgan de representació institucional del partit, tot i que no té funcions executives. Un grau per sota disposa d'una direcció executiva formada per un coordinador general i onze membres, seguint criteris de paritat de gènere.[2]

També hi haurà un comitè nacional, amb cinquanta representants de les seccions territorials, i un consell nacional amb 300 integrants. L'assemblea nacional del partit es reunirà aproximadament cada dos anys.[2]

Els membres del partit només poden compaginar un càrrec orgànic amb un d'institucional i s'estableix un sistema de primàries per a l'elecció de nous càrrecs, que tindran una limitació de vuit anys, exceptuant-ne els càrrecs d'abast municipal.

Òrgans de direcció

Ideologia

El partit es defineix com a independentista i defensa un estat català independent en forma de república. Per aconseguir-ho, no descarta realitzar passos «unilaterals» en cas que Espanya bloquegés la resta de vies legals. Pel que fa al model social, el partit defensa un estat del benestar on «el sistema educatiu, el sistema de salut i la protecció i l'acció social siguin els fonaments que sustentin una igualtat real d'oportunitats».[19] També defensa la seguretat com una de les principals llibertats, vol establir un discurs envers la immigració basat en els «drets i les responsabilitats, la família com un model obert però alhora com a eix central de la societat, i la sostenibilitat, com una nova realitat econòmica». Pel que fa a l'economia, es vol potenciar l'economia de mercat però «amb rostre social». Pel que fa a l'educació, continuaran donant suport a la llibertat de tria d'escola.[13]

Referències

  1. ↑ March, Oriol «Partit Demòcrata Català: la Convergència refundada ja té nom». Diari Ara, 10-07-2016.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 García Pagan, Isabel; Gisbert, Josep «Las nueve claves del Partit Demòcrata Català y su independentismo sin matices». La Vanguardia, 11-07-2016.
  3. ↑ March, Oriol «Convergència canvia de pell i defineix l'abast de la seva renovació». Ara, 08-07-2016, pàg. 8.
  4. ↑ «CDC clausura l’últim Congrés» (en català). VilaWeb, 08-07-2016.
  5. ↑ «La nova Convergència «salpa» amb un revés a la direcció» (en català). NacióDigital.cat.
  6. ↑ «Elecció del nom del PDC» (en català). VilaWeb, 10-07-2016.
  7. ↑ «La nova Convergència escull Partit Demòcrata Català com a nom de la formació» (en català). 324.cat.
  8. ↑ «Demòcrates recorre la via administrativa contra el nom de Partit Demòcrata Català». ElMon.cat.
  9. ↑ March, Oriol «CDC ja ha comprat la nova seu al carrer Provença de Barcelona». Diari Ara, 15-01-2016.
  10. ↑ March, Oriol «La renúncia de Turull deixa via lliure a la renovació». Diari Ara, 13-07-2016.
  11. ↑ «Marta Pascal: un ascens meteòric forjat des de la JNC». Diari Ara, 13-07-2016.
  12. ↑ «David Bonvehí: pròxim a Puigdemont i al món municipal». Diari Ara, 13/0772016.
  13. ↑ 13,0 13,1 March, Oriol «El PDC es prepara per contraposar el model de país al d’ERC i els ‘comuns’». Diari Ara, 19-07-2016.
  14. ↑ March, Oriol «Recosir les famílies i fer més associats: primers deures de Pascal al PDC». Diari Ara, 25-07-2016.
  15. ↑ March, Oriol. «Interior veta el nom del PDC i l’adverteix amb la llei de partits». Diari Ara, 08-09-2016. [Consulta: 8 setembre 2016].
  16. ↑ Orriols, Núria. «El PDC veu tancada la crisi del nom amb l’aval a Partit Demòcrata Europeu Català». Diari Ara. [Consulta: 4 octubre 2016].
  17. ↑ March, Oriol «El PDC defensa que es debatin aquesta setmana al Parlament les conclusions sobre el procés constituent». Diari Ara, 25-07-2016.
  18. ↑ Pruna, Gerard. «Mercè Homs s'imposa en la pugna per liderar el PDC a Barcelona». Diari Ara, 01-10-2016. [Consulta: 3 octubre 2016].
  19. ↑ March, Oriol «Independència sense ambigüitats, noves sigles i adéu als Pujol: què ha canviat a CDC en quatre anys». Ara, 12-07-2016.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Demòcrata Europeu Català
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Demòcrata_Europeu_Català&oldid=17598410»