Diferència entre revisions de la pàgina «Gerió»

Salta a la navegació Salta a la cerca
2 octets eliminats ,  fa 4 anys
encapçalaments
(afegeixo dades i referència)
(encapçalaments)
La [[mitologia catalana]] va adaptar el mite. Deia que Gerió, un gegant de tres caps, gairebé s'havia tornat rei d'[[Península Ibèrica|Ibèria]] i que perseguia [[Pirene]], que n'era la reina, per matar-la i arrabassar-li el poder. Veient que no reeixiria pas a capturar-la, va cremar una gran estesa de terreny per matar-la. [[Hèrcules (heroi)|Hèrcules]], de lluny estant, veuria la gran columna de fum i hi correria a veure què passava. Llavors hauria vist [[Pirene]] agonitzant enmig del foc. La va voler salvar, però ja era massa tard. Aleshores, ple d'ira com estava, va reptar en duel Gerió i el vencé. En acabat, va arreplegar totes les pedres que va trobar i va construir un gran [[mausoleu]] en memòria de Pirene i en honor d'ella recordarien com els ''[[Pirineus]]''. Aquesta tradició la recull [[l'Atlàntida]] de [[Jacint Verdaguer]]. Gerió també es considera el fundador llegendari de la ciutat de [[Girona]].
 
;==Origen:==
Quan el sol aconsegueix la constel·lació de [[Bessons]], es troba amb la [[Cotxer|constel·lació Auriga]]. Moltes creences antigues associaven el camí diari del sol pel cel amb el déu Sol ([[Hèlios]]) conduint un ardent carro, i d'aquesta forma, aquí, el camí anual del sol (el seu trànsit) aconsegueix el seu carro (Auriga). Posteriorment, la mitologia grega va considerar que el sol usava una copa per creuar el cel.
 
El sol aconsegueix superar aquests obstacles, creuant la Via Làctia. L'Auriga sembla haver-se quedat a la mateixa Via Làctia, i per això algunes de les vaques del ramat estan amb ell. Després de la Via Làctia, el sol es troba amb Bessons. Les representacions de Bessons varien segons s'inclini a est o oest, sent possible en aquesta últim cas dibuixar la constel·lació com dos homes que descansen els seus peus en la Via Làctia. En les representacions que la inclinen a l'est, un dels bessons es troba a la Via Làctia i l'altre fora d'ella, i així un ha «robat algunes vaques» i l'altre, a qui creua el trànsit del sol, no. En el mite de [[Dioscurs|Càstor i Pól·lux]] (els noms habitualment donats als bessons), les seves morts es deuen a una disputa pel robatori d'un bestiar.<ref>{{ref-llibre|cognom=Parramon i Blasco|nom=Jordi|títol=Diccionari de la mitologia grega i romana|pàgines=100|lloc=Barcelona|editorial=Edicions 62|any=1997|isbn=8429741461}}</ref>
 
=== Mitologia ===
Gerió tenia els seus ramats a Eritia, i constituïen una gran riquesa. Els custodiava el bover [[Eurició (pastor)|Eurició]] acompanyat del gos Otre, que tenia dos caps. Per ordre d'[[Euristeu]], en un dels seus [[Els dotze treballs d'Hèracles|dotze treballs]], Hèracles va arribar a Eritia a robar els bous de Gerió. Primer s'enfrontà amb el gos i el va matar, i després amb el pastor que va córrer la mateixa sort. Va arribar Gerió per socórrer els seus servents i va començar la lluita amb Hèracles. L'heroi el va vèncer i el va matar, segons uns amb fletxes i segons altres a cops de maça. Hèracles va dirigir els bous per etapes cap a Grècia.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=215|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
 
{{referències}}
 
{{commonscat}}
 
{{Autoritat}}
{{commonscat}}
 
{{ORDENA:Gerio}}
[[Categoria:Gegants de la mitologia grega]]
61.110

modificacions

Menú de navegació