Llibre del Repartiment de Mallorca: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - referència a que + referència al fet que
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula llibre}}
El '''''Llibre del Repartiment de Mallorca''''', és la denominació genèrica que reben un conjunt de [[còdex]] medievals on s’indica com es varen repartir els béns immobles de [[Mallorca]] una vegada [[conquesta de Mallorca|conquerida l’illa]] el [[1229]].
El '''''Llibre del Repartiment de Mallorca''''', és la denominació genèrica que reben un conjunt de [[còdex]] medievals on s’indica com es varen repartir els béns immobles de [[Mallorca]] una vegada [[conquesta de Mallorca|conquerida l’illa]] el [[1229]].



Revisió del 10:19, 12 oct 2016

Infotaula de llibreLlibre del Repartiment de Mallorca
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJaume el Conqueridor Modifica el valor a Wikidata

El Llibre del Repartiment de Mallorca, és la denominació genèrica que reben un conjunt de còdex medievals on s’indica com es varen repartir els béns immobles de Mallorca una vegada conquerida l’illa el 1229.

El llibre té distints nivells de repartiment que en condicionen el seu detall, així per una banda assenyala l'àmbit territorial de les porcions corresponents als magnats (Nunyo Sans, Berenguer de Palou, Hug IV d'Empúries i Gasto de Bearn), als quals els va correspondre el 50% de l’illa i que procediren a fer el seu propi repartiment detallat que no pertany a aquest conjunt documental; per una altra banda, al 50% de la part corresponent a Jaume I, el llibre n’assenyala la denominació de les propietats i el nom dels seus beneficiaris, entre els quals també es poden distingir entre els beneficiaris individuals (alguns d’ells amb grans extensions com el Paborde de Tarragona o Pere de Portugal i d’altres amb assignacions més modestes) i col·lectius (l’orde del Temple o les milícies urbanes de Barcelona, Girona, Tarragona, Tortosa, Caldes, Tàrrega, Montalbán, Marsella, Narbona o Gènova, entre d’altres). El conjunt d’aquests procediments només permet conèixer una petita part dels primers propietaris de les terres conquerides i l'estructura de la propietat musulmana i de la toponímia de la meitat de l’illa, però per una altra banda informa de la conformació de l'estructura i organització feudal de la propietat que s’implantaria a l’illa a partir de la conquesta i que en condicionarà la seva història futura.[1]

Còdex conservats

Alguns del còdex conservats fan referència al fet que són còpia de l’original en àrab, avui perdut, dipositat per Jaume I a la casa del Temple de Mallorca, en tot cas el seu contingut permet distingir dos grups, per una banda el denominat aràbigo-llatí (ARM, s/n, ca. 1232) i per l’altre les versions en català i llatí que només presenten diferències de còpia entre ells: el català (ARM, 18, 1269) i tres llatins (ARM, 19, ca. 1300; ACM, 3041, 1307 i; ACA, 26, ca. 1346).[2]

Vegeu també

Referències

  1. «Llibre del Repartiment de Mallorca». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 7. Palma: Promomallorca, p. 361-365. ISBN 84-8661702-2. 
  2. Rosselló Bordoy, Guillem. Universitat de les Illes Balears. Mallorca Musulmana, 2007. ISBN 978-84-8384-004-7.