1911

1911

Tipus	any civil i any comú que comença en diumenge
Altres calendaris
Gregorià	1911 (mcmxi)
Islàmic	1329 – 1330
Xinès	4607 – 4608
Hebreu	5671 – 5672
Calendaris hindús	1966 – 1967 (Vikram Samvat) 1833 – 1834 (Shaka Samvat) 5012 – 5013 (Kali Yuga)
Persa	1289 – 1290
Armeni	1360
Rúnic	2161
Ab urbe condita	2664
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules
Segles
segle xix - segle xx - segle xxi
Dècades
1880 1890 1900 - 1910 - 1920 1930 1940
Anys
1908 1909 1910 - 1911 - 1912 1913 1914

Esdeveniments

Països Catalans

• 17 de gener - Arenys de Mar, Maresme: Lluís Ferran de Pol, escriptor català (m. 1995).
• febrer - Barcelona: Publicació de l'Almanac dels noucentistes.
• 14 de febrer - Barcelona: Creació de les tres primeres seccions de l'Institut d'Estudis Catalans: Secció Històrico-Arqueològica, de Ciències, i Filològica.
• juny París: s'hi crea la companyia Energia Elèctrica de Catalunya amb l'objectiu de desenvolupar la producció d'energia hidroelèctrica aprofitant els recursos hidràulics de la Vall Fosca (Pallars Jussà).
• 8 - 10 de setembre - Barcelona: congrés fundacional de la Confederació Nacional de Treballadors (CNT).
• setembre - País Valencià: aldarulls violents a Cullera (Fets de Cullera) i altres localitats del País Valencià.
• 12 de setembre Toronto (Ontàrio (Canadà)): l'enginyer estatunidenc Fred Stark Pearson hi crea el grup empresarial Barcelona Traction, Light and Power, amb l'objectiu de desenvolupar la producció d'energia hidroelèctrica a gran escala, aprofitant els recursos hidràulics dels rius catalans.

Resta del món

• 19 de febrer - Bombai, Índia Britànica: Merle Oberon, actriu de cinema britànica (m. 1979).
• 19 de març: Se celebra per primera vegada el Dia Internacional de la Dona: Un milió de dones es manifesten a Europa.
• 31 de març - És botat el Titànic.
• 10 de maig - Ciudad Juárez (Mèxic): Els revolucionaris prenen la ciutat i Francisco Ignacio Madero nomena el seu primer gabinet.
• 24 de juliol - Machu Picchu (Perú): Troballa de les ruïnes de la ciutadella inca per Hiram Bingham.
• 21 d'agost - París: al Museu del Louvre un italià anomenat Vincenzo Perugia roba La Gioconda.
• Octubre - desembre - Xina: la dinastia manxú és enderrocada i Sun Yat-sen proclama la república.
• 6 de novembre - Francisco Ignacio Madero assumeix la presidència de Mèxic.
• 20 de novembre - Munic: estrena pòstuma de Das Lied von der Erde (La cançó de la terra) de Gustav Mahler.
• 14 de desembre - L'expedició liderada pel noruec Roald Amundsen és la primera a trepitjar el Pol Sud.

Naixements

Països Catalans

• 4 de gener - Sabadell: Adolf Cabané i Pibernat, músic català que compongué l'himne del Centre d'Esports Sabadell (1977 - actualitat) i el del Futbol Club Barcelona (oficial en el període 1957-1974).
• 13 de gener - Sabadell: Llorenç Llobet-Gràcia, director de cinema català.
• 30 de gener - L'Alguer (Sardenya): Àngel Scala Salis Escriptor i recol·lector de cultura popular.
• 26 d'abril - Barcelona (Barcelonès): Enric Freixa i Pedrals, enginyer industrial.
• 11 de maig - Sabadell: Ricard Simó i Bach, biògraf sabadellenc.
• 22 de maig - Sant Celoni (Vallès Oriental): Rafael Ferrer i Fitó, músic (m. 1988).
• 13 de juny - San Francisco (EUA): Luis Walter Álvarez, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1968 (m. 1988).
• 19 de juliol - Sant Genís dels Agudells (Barcelonès): Agustí Chalaux i de Subirà, teòric polític, econòmic i social.
• 22 d'agost - Castalla (l'Alcoià): Enric Valor Vives, escriptor i gramàtic.
• 9 de setembre - València (l'Horta): Manuel Sanchis Guarner, filòleg, historiador i escriptor (m. 1981).
• 19 de setembre - Newquay (Anglaterra): William Golding, escriptor anglès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1983.
• 7 de novembre - Algemesí (la Ribera Alta): Joan Pere Segura de Lago, arquitecte.
• 9 de desembre - Barcelona: Carles Sentís, periodista, escriptor i polític català (m. 2011).

Resta del món

• 17 de gener - Seattle, Washington (EUA): George Stigler, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1982 (m. 1991).

• 18 de gener - Handahuaylas (Perú), José María Arguedas, escriptor i antropòleg peruà.
• 18 de febrer - Madrid: Julián Grimau, polític espanyol afusellat pel franquisme.
• 20 de març - Zamora, Michoacán (Mèxic): Alfonso García Robles, diplomàtic mexicà, Premi Nobel de la Pau de 1982 (m. 1991).
• 26 de març - Leipzig (Alemanya): Bernard Katz, metge i bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1970 (m. 2003).
• 26 de març - Columbus, Mississipí: Tennessee Williams, escriptor nord-americà (m. 1983).
• 8 d'abril:
  • Saint Paul (EUA): Melvin Calvin, bioquímic estatunidenc, premi Nobel de química.
  • Braunschweig (Alemanya) Heinz Tobien, paleontòleg alemany.
• 6 d'abril - Munic (Alemanya): Feodor Lynen, bioquímic alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1964 (m. 1979).
• 15 de maig - Zuric (Suïssa): Max Frisch, escriptor suís.
• 30 de juny - Šeteniai (Imperi Rus): Czesław Miłosz, escriptor nord-americà d'origen polonès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1980 (m. 2004).
• 9 d'agost - Pittsburgh, Pennsilvània (EUA): William Alfred Fowler, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1983 (m. 1995).
• 25 d'agost - província de Quảng Bình (Indoxina francesa): Vo Nguyen Giap, polític i militar vietnamita.
• 19 de setembre - Newquay, Cornualla (Anglaterra): William Golding, escriptor anglès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1983 (m. 1993).
• 2 de novembre - Càndia (Creta): Odisseus Elitis, poeta grec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1979 (m. 1996).
• 3 de desembre - Milà (Itàlia): Nino Rota, compositor italià.
• 11 de desembre - El Caire (Egipte): Naguib Mahfuz, escriptor egipci, Premi Nobel de literatura.
• 13 de desembre - Skedsmo (Noruega). Trygve Haavelmo, economista noruec, Premi Nobel d'Economia de l'any 1989 (m. 1999).
• 18 de desembre - Middletown (Connecticut, EUA): Jules Dassin, director de cinema i guionista estatunidenc.
• 23 de desembre - Londres (Anglaterra): Niels Kaj Jerne, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1984 (m. 1994).
• 25 de desembre - París: Louise Bourgeois, artista francesa instal·lada a Nova York.

Necrològiques

Països Catalans

• 7 de febrer, Sabadell: Pau Colomer i Oliver, industrial tèxtil, comerciant, escriptor i promotor de la cultura catalana.
• 11 de febrer, Barcelona: Isidre Nonell i Monturiol, pintor i dibuixant català.
• 2 de juliol, València: Teodor Llorente d'un atac d'urèmia, poeta i polític màxim representant de la Renaixença valenciana (n. 1836).
• 25 de juliol, Sabadell: Josep Santanac i Camps, primer propietari que edificà al barri d'Hostafrancs de Sabadell, el 1883.
• 3 de novembre, València: Salvador Giner i Vidal, compositor i professor de música valencià (n. 1832).
• 20 de desembre, Barcelona: Joan Maragall, poeta i periodista (n. 1860).
• València: Josep M. Puig i Torralva, escriptor (n. 1854).

Resta del món

• 8 de febrer - Graus, Ribagorça: Joaquín Costa Martínez, polític, jurista, economista i historiador aragonès (m. 1846).
• 1 de març - Berlín, Alemanya: Jacobus Henricus van't Hoff, Premi Nobel de Química 1901 (n. 1852).
• 25 d'abril - Torí, Itàlia, Emilio Salgari, escriptor i periodista italià (n. 1862).
• 18 de maig - Viena (Imperi Austrohongarès): Gustav Mahler, compositor i director d'orquestra austríac (n. 1860).
• 13 de juliol - Madrid (Espanya): Trinitario Ruiz Capdepón, polític i advocat valencià (n. 1836).
• 29 d'octubre - Makó, Hongria: Joseph Pulitzer, editor i periodista hongarès (n. 1847).

• Berlín: Friedrich Spielhagen, novel·lista

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1911