Pau de Miró i March: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
{{Infotaula polític}} |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula polític}} |
|||
'''Pau de Miró i de March''' ([[Reus]] ? - 1802) va ser un comerciant i terratinent català. |
'''Pau de Miró i de March''' ([[Reus]], ? - 1802) va ser un comerciant i terratinent català. |
||
Fill de [[Pau Miró i Claveguera]], no abandonà el món dels negocis malgrat l'ennobliment familiar. Seguí en el comerç, com el seu pare, i va consolidar i augmentar la fortuna familiar. Es va casar el 1757 amb Maria Francesca de Folch i de Peyrí, filla de Francesc de Folch, cavaller, que vivia a [[Vila-seca]]. La seva dona va morir el 1771 i va ser enterrada al [[Sant Francesc de Reus|convent de Sant Francesc]]. Pau de Miró va tenir un paper molt actiu en la vida social i econòmica de Reus. Membre, com el seu pare, de la [[Real Maestranza de Caballería de Sevilla|Reial Mestrança de Sevilla]], cavaller amb escut d'armes, va ser [[Llista d'alcaldes de Reus|alcalde de Reus]] el 1773-1774. S'enriquí amb l'especulació urbana, venent terrenys familiars situats al [[Carrer de Llovera (Reus)|carrer de Llovera]] i al [[Carrer Ample (Reus)|carrer Ample]], quan començava l'expansió de la ciutat.<ref>{{ref-llibre|cognom=Rovira i Gómez|nom=Salvador-J.|títol=La burgesia mercantil de Reus ennoblida durant el segle XVIII|pàgines=53 i 126|lloc=Tarragona|editorial=La Diputació|any=1994|isbn=8487123678}}</ref> Va ser un dels promotors de la balandra ''Mare de Déu de Misericòrdia'', feta construir per elements de la burgesia comercial reusenca per dedicar-la al [[Patent de cors|cors]] i armada amb setze canons, tot aprofitant l'oportunitat que oferia la declaració de guerra de [[Carles III d'Espanya|Carles III]] a la Gran Bretanya i que va actuar des del 1779 fins, almenys, el 1783 amb un cert èxit. |
Fill de [[Pau Miró i Claveguera]], no abandonà el món dels negocis malgrat l'ennobliment familiar. Seguí en el comerç, com el seu pare, i va consolidar i augmentar la fortuna familiar. Es va casar el 1757 amb Maria Francesca de Folch i de Peyrí, filla de Francesc de Folch, cavaller, que vivia a [[Vila-seca]]. La seva dona va morir el 1771 i va ser enterrada al [[Sant Francesc de Reus|convent de Sant Francesc]]. Pau de Miró va tenir un paper molt actiu en la vida social i econòmica de Reus. Membre, com el seu pare, de la [[Real Maestranza de Caballería de Sevilla|Reial Mestrança de Sevilla]], cavaller amb escut d'armes, va ser [[Llista d'alcaldes de Reus|alcalde de Reus]] el 1773-1774. S'enriquí amb l'especulació urbana, venent terrenys familiars situats al [[Carrer de Llovera (Reus)|carrer de Llovera]] i al [[Carrer Ample (Reus)|carrer Ample]], quan començava l'expansió de la ciutat.<ref>{{ref-llibre|cognom=Rovira i Gómez|nom=Salvador-J.|títol=La burgesia mercantil de Reus ennoblida durant el segle XVIII|pàgines=53 i 126|lloc=Tarragona|editorial=La Diputació|any=1994|isbn=8487123678}}</ref> Va ser un dels promotors de la balandra ''Mare de Déu de Misericòrdia'', feta construir per elements de la burgesia comercial reusenca per dedicar-la al [[Patent de cors|cors]] i armada amb setze canons, tot aprofitant l'oportunitat que oferia la declaració de guerra de [[Carles III d'Espanya|Carles III]] a la Gran Bretanya i que va actuar des del 1779 fins, almenys, el 1783 amb un cert èxit. |
||
Revisió del 18:54, 12 oct 2016
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVIII  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 1802 Reus (Baix Camp) |
 Alcalde de Reus | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, comerciant |
| Família | |
| Fills | Agustí de Miró i de Folch |
Pau de Miró i de March (Reus, ? - 1802) va ser un comerciant i terratinent català.
Fill de Pau Miró i Claveguera, no abandonà el món dels negocis malgrat l'ennobliment familiar. Seguí en el comerç, com el seu pare, i va consolidar i augmentar la fortuna familiar. Es va casar el 1757 amb Maria Francesca de Folch i de Peyrí, filla de Francesc de Folch, cavaller, que vivia a Vila-seca. La seva dona va morir el 1771 i va ser enterrada al convent de Sant Francesc. Pau de Miró va tenir un paper molt actiu en la vida social i econòmica de Reus. Membre, com el seu pare, de la Reial Mestrança de Sevilla, cavaller amb escut d'armes, va ser alcalde de Reus el 1773-1774. S'enriquí amb l'especulació urbana, venent terrenys familiars situats al carrer de Llovera i al carrer Ample, quan començava l'expansió de la ciutat.[1] Va ser un dels promotors de la balandra Mare de Déu de Misericòrdia, feta construir per elements de la burgesia comercial reusenca per dedicar-la al cors i armada amb setze canons, tot aprofitant l'oportunitat que oferia la declaració de guerra de Carles III a la Gran Bretanya i que va actuar des del 1779 fins, almenys, el 1783 amb un cert èxit.
Va voler eixamplar el Palau Miró, la casa que el seu pare havia començat a construir a la plaça de les Monges, a Reus, a l'actual Plaça de Prim, i va intentar comprar diversos terrenys en aquell indret, sense aconseguir-ho. Al morir, el 1802, se li calculava una fortuna de més de 100.000 lliures.[2]
Referències
- ↑ Rovira i Gómez, Salvador-J. La burgesia mercantil de Reus ennoblida durant el segle XVIII. Tarragona: La Diputació, 1994, p. 53 i 126. ISBN 8487123678.
- ↑ Anguera, Pere. Urbanisme i arquitectura de Reus. Reus: La Caixa, 1988, p. 106. ISBN 8440423306.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Ramon Nicolau |
Alcalde de Reus 1773 - 1774 |
Succeït per: Marià Grau |