Violència domèstica: diferència entre les revisions
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
accent |
||
| Línia 25: | Línia 25: | ||
No sempre s'exerceix pel més fort física o econòmicament dintre de la família, sent amb freqüència raons purament psicològiques (vegeu [[síndrome d'Estocolm]]) les quals impedeixen a la víctima defensar-se. |
No sempre s'exerceix pel més fort física o econòmicament dintre de la família, sent amb freqüència raons purament psicològiques (vegeu [[síndrome d'Estocolm]]) les quals impedeixen a la víctima defensar-se. |
||
Perquè un [[homicidi]] sigui classificat com a [[homicidi domèstic|domèstic]], l'homicida i la víctima han d'haver iniciat una [[sexe|relació íntima]] de forma [[voluntat| |
Perquè un [[homicidi]] sigui classificat com a [[homicidi domèstic|domèstic]], l'homicida i la víctima han d'haver iniciat una [[sexe|relació íntima]] de forma [[voluntat|voluntària]].<ref name="Marneros2012">{{ref-publicació |autor=Andreas Marneros |article=Homicidas domésticos |publicació=Mente y cerebro |any=2012 |mes=Maig-Juny |exemplar=54 |pàgines=76-80}}</ref> |
||
En les seves variants més greus, és a dir, violència física amb resultat de lesions o [[mort]], les estadístiques policials i judicials mostren que és molt més freqüent que l'agressor sigui un [[home]] i la víctima una [[dona]], que és o ha estat la seva parella. |
En les seves variants més greus, és a dir, violència física amb resultat de lesions o [[mort]], les estadístiques policials i judicials mostren que és molt més freqüent que l'agressor sigui un [[home]] i la víctima una [[dona]], que és o ha estat la seva parella. |
||
Revisió del 17:40, 22 oct 2016
La violència domèstica és la violència o maltractament que es produeix a la llar o la família, per exemple a fills, els avis o la parella.[1]
Definicions
Existeix una àmplia gamma de definicions, més o menys formals, i que generalment inclouen els següents elements:
Violència
És violència:
- Violència física:
- Violència física directa, que pot consistir en contacte físic no desitjat, cops, violacions i fins i tot l'assassinat.
- Violència física indirecta, com destruir objectes, llançar objectes prop de la víctima o contra ella, o maltractaments a animals.
- Violència psicològica, mental o emocional:
- Amenaces amb actes de violència física contra la víctima, un mateix o altres, com els nens. Aquestes amenaces poden ser explícites i detallades o bé vagues en contingut i termini de temps.
- Violència verbal: com amenaces verbals i insults.
- Violència no verbal: incloent gestos, expressions i postures.
- Abús econòmic i social: controlar els diners i altres recursos econòmics de la víctima, impedir que pugui veure's amb amics o familiars, sabotejar les seves relacions socials i aïllar-la de contactes socials.
Domèstica
Domus en llatí tenia un sentit ampli, no solament comprenia la casa, sinó també la pàtria i la família. La violència domèstica és aquella que té lloc a la llar, no solament entre les quatre parets d'una casa, també familiar fora d'ella.
Normalment es considera que la violència domèstica es dóna entre adults d'una edat similar o de descendents a ascendents. La violència cap als nens pot ser maltractament infantil, físic o psicològic, o abús de menors, entre d'altres. Pot ser exercida pel marit o muller cap a la seva parella o fills, per una persona cap als seus progenitors.
No sempre s'exerceix pel més fort física o econòmicament dintre de la família, sent amb freqüència raons purament psicològiques (vegeu síndrome d'Estocolm) les quals impedeixen a la víctima defensar-se.
Perquè un homicidi sigui classificat com a domèstic, l'homicida i la víctima han d'haver iniciat una relació íntima de forma voluntària.[2]
En les seves variants més greus, és a dir, violència física amb resultat de lesions o mort, les estadístiques policials i judicials mostren que és molt més freqüent que l'agressor sigui un home i la víctima una dona, que és o ha estat la seva parella.
No obstant això, la violència domèstica, en les seves variants més greus (amenaces o insults), les estadístiques policials i judicials mostren que és molt més freqüent que l'agressora sigui dona i la víctima un home (que és o ha estat el seu espòs, company sentimental, o nòvio).
Violència domèstica contra la parella
Per referir-se a la violència domèstica per part de les seves parelles existeixen expressions com violència sexista, violència femellista, violència contra els homes, violència contra les dones, o violència de gènere. Aquest últim terme és el preferit per grups i associacions feministes, i és també utilitzat per la legislació espanyola en la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, mentre que en la normativa catalana s'usa més el terme violència masclista.
Aquesta llei està recorreguda al Tribunal Constitucional des de fa més d'any i mig per discriminar els homes heterosexuals per raó de sexe, ja que no considera "delicte" la violència contra l'home com ho fa amb la violència contra la dona, sinó que la considera una "falta".
Per a alguns, el terme "violència de gènere" està més relacionat amb el masclisme i els rols de gènere patriarcals aplicats a la parella, quant a relació home i dona, més que a aquesta en si, i no contempla les parelles homosexuals, on la violència domèstica es produiria d'home a home o de dona a dona.
Violència domèstica contra els infants
La violència domèstica contra els infants és la violència, sexual, física o emocional, o maltractament a menors realitzada per membres de la seva família. Pot incloure abús físic o sexual,maltractament emocional o abandonament físic (sostre, alimentació, vestit, higiene, educació, vigilància i protecció front a perills) o emocional.
Alguns factors que la promouen poden ser que l'infant pertanyi a un model de família autoritari que entén el respecte únicament en direcció als progenitors o cuidadors i, en general, una important verticalitat i rigidesa a l'estructura familiar, l'acceptació i ús de càstigs físics o també el tracte als fills com si fossin propietat dels pares i mares.
Existeixen altres formes de violència contra els infants, fora de l'àmbit domèstic, com la violència institucional, per exemple.
Violència domèstica contra els pares o avis
La violència domèstica contra els pares o avis és la violència o maltractament cap a una persona major del propi àmbit familiar, sovint una persona gran, per acció o omissió, que li provoca un dany físic o psicològic i sol ser causa de lesions, malalties, pèrdues de productivitat, aïllament i desesperació.
Violència domèstica contra familiars discapacitats
La violència domèstica contra familiars discapacitats és la violència o maltractament a discapacitats que provoca un dany físic o psicològic per part de familiars.
Violència domèstica contra familiars dependents
La violència domèstica contra familiars depenents és el maltractament o violència, per acció o omissió, envers una persona dependent per un membre de la seva família nuclear, especialment en el cas que tingui un rol de cuidador, que li provoca un dany puntual o continuat, per acció o omissió, físic o psicològic. Aquestes situacions afecten a persones que per la seva major condició de vulnerabilitat es troben en una posició de dependència que els situa en una situació de major risc en relació al maltractament.
Etiopatogènia
.jpg)
En una investigació de vuitanta homicidis domèstics, les causes de la violència havia sigut:[3]
- En relacions duradores (n=55, 68,7%)
- 46 (57,5%) causa d'un desequilibri en l'auto-concepte de l'autor del crim.
- 8 (10,0%) relacionat am trastorns o estats psicòtics.
- 1 (1,3%) per eliminar obstacles o obtenir beneficis.
- En relacions íntimes esporàdiques (n=6, 7,5%):
- 4 (5,0%) amb motivació sexual
- 2 (2,5%) sense motivació sexual.
- 16 (20%) Més o menys accidental per alcoholisme o drogoaddicció, deficiència intel·lectual o lesions cerebrals
- 3 (3,7%) no classificable o per superposició de diverses de les categories anteriors.
Els estudis mostren que en els homicidis domèstics en parelles estables sovint existeix una mateixa història: "l'autor sent que trontolla el seu auto-concepte, la forma de veure i valorar les seves pròpies habilitats, característiques i relacions humanes".[2] La relació de parella sol ser per les persones una de les fonts més importants d'auto-concepte. Si la parella corre perill, es pot qüestionar el concepte que tenen de si mateixos. L'evolució del conflictes sol ser:[2]
- La relació de parella es consolida i el subjecte es defineix sobretot a partir d'aquesta relació sentimental. La persona estimada transmet la sensació de ser reconeguda i necessitada.
- La parella es desestabilitza per motius diversos i l'auto-concepte de l'individu més centrat en la relació trontolla. Quan menys alternatives trobi aquest per al seu autoconcepte, més augmentaran els seus sentiments de cel, depressió i pensaments agressius o suïcides.
- El futur homicida te por, depressió, resignació o ràbia. Desenvolupa les primeres fantasies agressives contra si mateix o la seva parella. Aquesta fase no implica que les accions violentes es materialitzin.
- El futur homicida entra en una sensació de desesperació que li impedeix trobar solucions alternatives. En el llindar del crim, fracassen tots els mecanismes de domini i control i l'agressivitat predomina sobre la moral i els valors. Sovint el futur homicida domèstics manifesta indicis de desesperació i els primers actes agressius abans de cometre l'homicidi. Una observació atenta de tercers i oferir ajuda a les parelles amb problemes, pot prevenir finals tràgics.
Bibliografia
- ↑ 1,0 1,1 Eva Patrícia Gil Rodríguez, Imma Lloret Ayter, La violència de gènere, Editorial UOC, 2007. ISBN 9788497885645 (català)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Andreas Marneros «Homicidas domésticos». Mente y cerebro, 54, Maig-Juny 2012, pàg. 76-80.
- ↑ Andreas Marneros. Intimizid- Die Tötung des Intimpartners: Ursachen, Tatsituationen und forensische Beurteilung. Stuttgar: Schattaueer Verlag, 2008, p. 236. [1]
Vegeu també
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Violència domèstica |