Cleòpatra de Macedònia (princesa): diferència entre les revisions
m Lisímac de Tràcia |
m Olímpia d'Epir| |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Cleòpatra''' ([[356 aC]]-[[308 aC]]) fou princesa de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] i regent de l'[[Regne de l'Epir|Epir]]. |
'''Cleòpatra''' ([[356 aC]]-[[308 aC]]) fou princesa de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] i regent de l'[[Regne de l'Epir|Epir]]. |
||
Era filla de [[Filip II de Macedònia]] i d'[[Olímpies]] i germana d' [[Alexandre el Gran]]. Es va educar a [[Pella de Macedònia|Pella]]. |
Era filla de [[Filip II de Macedònia]] i d'[[Olímpia d'Epir|Olímpies]] i germana d' [[Alexandre el Gran]]. Es va educar a [[Pella de Macedònia|Pella]]. |
||
El [[336 aC]] es va casar amb [[Alexandre I d'Epir]], germà d'Olímpies. En les festes de la boda el rei Filip II fou assassinat. Alexandre i Cleòpatra van anar de seguit cap l'Epir. Allí va néixer al cap d'un any [[Neoptòlem III d'Epir]] i a l'altra any una filla, Cadmeia. |
El [[336 aC]] es va casar amb [[Alexandre I d'Epir]], germà d'Olímpies. En les festes de la boda el rei Filip II fou assassinat. Alexandre i Cleòpatra van anar de seguit cap l'Epir. Allí va néixer al cap d'un any [[Neoptòlem III d'Epir]] i a l'altra any una filla, Cadmeia. |
||
Revisió del 16:05, 1 gen 2008
Cleòpatra (356 aC-308 aC) fou princesa de Macedònia i regent de l'Epir.
Era filla de Filip II de Macedònia i d'Olímpies i germana d' Alexandre el Gran. Es va educar a Pella.
El 336 aC es va casar amb Alexandre I d'Epir, germà d'Olímpies. En les festes de la boda el rei Filip II fou assassinat. Alexandre i Cleòpatra van anar de seguit cap l'Epir. Allí va néixer al cap d'un any Neoptòlem III d'Epir i a l'altra any una filla, Cadmeia.
El 334 aC Alexandre se'n va anar a la Magna Grècia i ella va assolir la regència. Alexandre fou mort a la guerra el 326 aC i el jove Neoptòlem III fou proclamat rei.
Vers el 324 aC va tornar a Macedònia i la seva mare Olímpies va assolir el control d'Epir. Després de la mort del seu germà (323 aC) va anar a l'Àsia Menor i va ser demanada en matrimoni per diversos generals: el primer Èumenes de Cardia que fou representat per Leonatos; després Perdicas, i a la seva mort el 321 aC, Cassandre, Lisímac de Tràcia i Antígon. Ella va refusar totes les ofertes. Es trobava a Sardes on pràcticament era una presonera i finalment va acceptar l'oferta de Ptolemeu I Soter però quant anava a marxar fou capturada per Antígon i retornada a Sardes on fou assassinada el 308 aC. Antígon que segurament en va ordenar la mort, li va oficiar un gran funeral