Paraula esdrúixola: diferència entre les revisions
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
retocs |
||
Línia 2: | Línia 2: | ||
Sovint un mot pla o agut esdevé esdrúixol per derivació, com és el cas dels adverbis de manera acabats en ''-ment''. En aquest cas hi pot haver dues síl·labes tòniques, la principal que és la de la paraula primitiva i la força secundària que recau en aquesta partícula ''-ment''. Igualment, les paraules molt llargues poden tenir diversos accents secundaris per fer-ne possible la pronunciació, però no afecten l'ortografia del mot. |
Sovint un mot pla o agut esdevé esdrúixol per derivació, com és el cas dels adverbis de manera acabats en ''-ment''. En aquest cas hi pot haver dues síl·labes tòniques, la principal que és la de la paraula primitiva i la força secundària que recau en aquesta partícula ''-ment''. Igualment, les paraules molt llargues poden tenir diversos accents secundaris per fer-ne possible la pronunciació, però no afecten l'ortografia del mot. |
||
== Llista alfabètica dels mots esdrúixols en català == |
|||
A CREAR rei |
|||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
Línia 12: | Línia 8: | ||
* [[Accentuació en català]] |
* [[Accentuació en català]] |
||
* [[accent prosòdic]] |
* [[accent prosòdic]] |
||
Exemples; |
|||
{{ORDENA:Paraula Esdruixola}} <!--ORDENA generat per bot--> |
{{ORDENA:Paraula Esdruixola}} <!--ORDENA generat per bot--> |
Revisió del 20:16, 24 oct 2016
Una paraula esdrúixola té l'accent tònic a l'antepenúltima síl·laba (exemple: magnètiques) o en les anteriors (de vegades anomenades sobreesdrúixoles, en aquest cas); és a dir, la síl·laba tònica és l'antepenúltima o alguna anterior. També s'anomenen mots proparoxítons. Les paraules esdrúixoles són poc freqüents en català, essent cultismes i per raó de la preferència pels mots accentualment plans (paraules planes o paroxítones) o aguts (paraules agudes o oxítones). Les paraules esdrúixoles s'accentuen gràficament totes per indicar-ne la pronunciació.
Sovint un mot pla o agut esdevé esdrúixol per derivació, com és el cas dels adverbis de manera acabats en -ment. En aquest cas hi pot haver dues síl·labes tòniques, la principal que és la de la paraula primitiva i la força secundària que recau en aquesta partícula -ment. Igualment, les paraules molt llargues poden tenir diversos accents secundaris per fer-ne possible la pronunciació, però no afecten l'ortografia del mot.
Vegeu també
- accent agut o oxíton (paraula aguda o oxítona)
- accent pla o paroxíton (paraula plana o paroxítona)
- Accentuació en català
- accent prosòdic