Ports de Tortosa-Beseit: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
Línia 14: | Línia 14: | ||
|material = Calcari |
|material = Calcari |
||
| tipologia = serra |
| tipologia = serra |
||
| tipologia = [[serralada]] |
|||
}} |
}} |
||
[[Fitxer:Portsbeseit5f.JPG|right|thumb|310px|Els Ports nevats a l'hivern]] |
[[Fitxer:Portsbeseit5f.JPG|right|thumb|310px|Els Ports nevats a l'hivern]] |
Revisió del 08:44, 27 oct 2016
| ||||
Tipus | serra | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Castelló (País Valencià), província de Tarragona (Catalunya), província de Terol (Aragó), País Valencià (Espanya), Catalunya (Espanya) i Aragó (Espanya) | |||
Localització | Baix Ebre, Matarranya, Terra Alta, Baix Maestrat i Montsià | |||
| ||||
Serralada | Sistema Ibèric | |||
Serra | Serra de les Falconeres, serra del Àguila, serra de Rastell, Los Curullons, Moles de Raudorar, serra de la Fortalesa, serra de Caro, serra de la Puca, serra de Rafalgari, serra de Paüls, serra de les Deveres, serra de l'Escaleta, serra d'Encanader, serra del Pedregal, serra del Coc, serra de l'Espina, Muntanyes de Benifassà | |||
Format per | ||||
Dades i xifres | ||||
Cims destacats | Mont Caro, Tossal d'En Canader, Mola de l'Hereu, Pic de Cervera, Mola del Boix, Mola del Boixet, el Castellar, la Portella del Pinell, Curullons, el Negrell, Mola de la Castellona, Farrubio, Penyaflor, Mola de Catí, Tossal del Rei, Tossa Blanca, Mola de Lli, Tossal de Tall Nou, Tossal de l'Espada, la Ballestera, Mola de la Paridera, Muntanyola, la Tossa, Tossal de Joan Gran, Tossal de la Forca, Tossal d'en Grillo, L'Espina, Penyagalera, Castell de l'Airosa | |||
Altitud | 1441[1] | |||
Mida | 53,7 km cm () | |||
Punt més alt | el Caro (1.442 m ) | |||
Material | Calcari | |||
Superfície | 800 km² | |||
Àrea protegida Natura 2000 | ||||
Identificador | ES2420036 | |||
Història | ||||
Període | Cretaci | |||
Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit,[2] Ports de Tortosa, els Ports o lo Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.
Particularitats
És una vasta zona molt muntanyosa que abasta més de vuit-cents quilòmetres quadrats. El relleu és calcari, extremadament complex amb múltiples serres, pics, escarps, cingles, valls profundes i formacions rocalloses crues. La serra de l'Espina és un contrafort dels Ports en direcció nord-est que forma l'enllaç amb la Serralada Prelitoral Catalana.
Aquest massís es troba a cavall de Catalunya, Aragó i el País Valencià. Al Tossal del Rei, hi ha un túmul de pedres que simbolitza el tradicional punt de trobada dels tres antics regnes de la Corona d'Aragó.[3]
Orografia
Els ports estan formats per un conjunt de serres com la Serra de l'Espina[4] (1.181 m) o la Serra d'Encanader (i el Tossal d'En Canader), la segona altitud[5] (1.393 m),[2] i la màxima altura del Matarranya (a la Franja). La màxima altitud dels Ports és el Mont Caro[6] de 1.441 metres que és alhora la màxima cota de la província de Tarragona. Destaca també el pic de Cervera, amb 1.347 metres d'altitud[2] i el Tossal del Rei (1.356 m).[7]
Altres accidents geogràfics destacats són: el Coll de l'Assucac,[8] el Tossal de la Coscollosa (879 m),[9] el Castell de l'Airosa, la Penya Galera (1.029 m),[10] el Montsagre, contrafort format pel Montsagre de Paüls (1.050 m), el Montsagre d'Horta (1.087 m), el Tossal d'en Grilló (1.072 m)[11] i les Moletes d'Aran (1.228 m).[12]
Flora
Hi trobem una gran varietat de comunitats vegetals, les quals són: les màquies; els carrascars i alzinars; les pinedes de pinassa; les pinedes de pi roig, normalment barrejades amb les de pinassa; les fagedes; les zones culminants; vora de rius; cingleres i pinedes de pi blanc.
Màquies
Són comunitats vegetals que s'estenen per les parts baixes del massís fins als 500 msm, depenen també de l'orientació i de la vessant en què es trobin (podem trobar màquies a 800 msm en alguns punts).
Estan formades per arbustos molt ben adaptats a la sequera i als animals herbívors (amb fulles petites i punxegudes). Hi dominen el coscoll o garric (Quercus coccifera), la matissa o llentiscle (Pistacia lentiscus), el margalló (Chamaerops humilis) l'única palmera autòctona d'Europa, l'argilaga (Genista scorpius), el ginebre o càdec (Juniperus oxycedrus), l'esparreguera (Asparagus acutifolius), la frígola (Thymus vulgaris), el romer (Rosmarinus officinalis), la rojeta (Rubia peregrina), el cepell o bruc d'hivern (Erica mutiflora) i l'ullastre o olivera borda (Olivea europaea ssp. sylvestris).
Pinedes de pi blanc
És una comunitat vegetal on l'espècie dominant és el pi blanc (Pinus halepensis). Forma boscos fins als 600 msm i presenta un sotabosc en el qual podem trobar: savina (Juniperus phoenica), el càdec (Juniperus oxycendrus), matissa (Pistacia lentiscus), l’esbarzer (Rubus ulmifolius) o el garric (Quercus coccifera). També trobem plantes enfiladisses o lianes com ara el lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), l'arítjol (Smilax aspera), la rojeta (Rubia peregrina) o la vidiella (Clematis flammula).
Carrascars
En edició...
Parcs naturals
- La part catalana del massís fou protegida pel Decret 160/2001 de 12 de juny de la Generalitat de Catalunya (DOGC número 3414 de 21/06/2001) mitjançant el qual es declarava la creació del Parc Natural dels Ports i de la reserva natural parcial de les fagedes dels Ports. El parc natural català té una superfície de 35.050 ha (16.000 ha són de la Reserva Nacional de Caça; 861 ha són de reserves naturals i 205 ha de Refugi de Fauna Salvatge) repartides entre el termes municipals de Tortosa, Roquetes (seu administrativa del parc natural i de la reserva de caça), Alfara de Carles i Paüls a la comarca del Baix Ebre; de Prat de Comte, Arnes i Horta de Sant Joan a la comarca de la Terra Alta i de Mas de Barberans i de la Sénia a la comarca del Montsià. És un dels parcs natural més grans de Catalunya i, amb el parc del Delta de l'Ebre, el segon amb què compten les Terres de l'Ebre.
- La part valenciana del parc, amb unes 5000 ha protegides, rep el nom de parc natural de la Tinença de Benifassà, declarat pel Decret 70/2006 de 19 de maig de la Generalitat Valenciana. S'estén per les poblacions de la Pobla de Benifassà, Coratxà, el Boixar, Fredes, el Ballestar, Bel (Rossell), Vallibona i Castell de Cabres.
- La vessant matarranyenca dels Ports de Beseit va ser proposada com a Parc Natural per part del Govern d'Aragó el 5 de juny de 2012. [1] Els municipis de Terol que formen part de la Reserva Natural són: Beseit,[13] Pena-roja de Tastavins,[14] Vall-de-roures[15] i Fuentespalda[16]
Galeria
-
Formacions rocalloses dels Ports
-
La fageda
-
Mas de Barberans, municipi situat al peu del vessant oriental dels Ports
-
Cingles calcaris als Ports
-
Vista dels Ports, des del paratge anomenat la Vall (Mas de Barberans), al Montsià
-
Vista dels Ports de Tortosa des de la Serra de Godall
Vegeu també
Referències
- ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ "Catalunya Turisme", Generalitat de Catalunya
- ↑ «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Gran Enciclopèdia Aragonesa, Beceite
- ↑ Gran Enciclopèdia Aragonesa, Peñarroya De Tastavins
- ↑ «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Gran Enciclopèdia Aragonesa, Fuentespalda
Bibliografia disponible
- Plantes del Port, I. Equisets i falagueres. Arbres i arbustos. Arbres monumentals. Diversos autors; Grup de Recerca Científica "Terres de l'Ebre"; Imp. Serra Indústria Gràfica SL (Ulldecona); 2008. ISBN 978-84-612-2892-8.
- Gran Enciclopèdia Aragonesa, Beceite. Reserva Natural de los Puertos de Tortosa y Beceite
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ports de Tortosa-Beseit |