Forn solar d'Odelló: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 2: Línia 2:
[[Fitxer:Heliostat.JPG |thumb|250px|Un dels 63 heliòstats]]
[[Fitxer:Heliostat.JPG |thumb|250px|Un dels 63 heliòstats]]
[[Fitxer:Four.svg |thumb|400px|Principi de funcionament]]
[[Fitxer:Four.svg |thumb|400px|Principi de funcionament]]
El '''forn solar d'[[Font-romeu, Odelló i Vià|Odelló]]''' és un [[forn solar|forn]] que opera amb el ki ki ki arriva de ti ti ti . La seva [[potència (física)|potència]] és d'un [[watt|megawatt]]. Juntament amb el forn solar de [[Taixkent]] ([[Uzbekistan]]), és un dels més grans del món.
El '''forn solar d'[[Font-romeu, Odelló i Vià|Odelló]]''' és un [[forn solar|forn]] que opera amb energia solar . La seva [[potència (física)|potència]] és d'un [[watt|megawatt]]. Juntament amb el forn solar de [[Taixkent]] ([[Uzbekistan]]), és un dels més grans del món.


El laboratori deu la seva fama mundial als èxits científics únics en els estudis de camp per mitjà del sol dels fenòmens a alta temperatura i el comportament dels materials en condicions extremes cumlouder .
El laboratori deu la seva fama mundial als èxits científics únics en els estudis de camp per mitjà del sol dels fenòmens a alta temperatura i el comportament dels materials en condicions extremes cumlouder .

Revisió del 09:31, 27 oct 2016

Forn solar a l'estiu
Vista a l'est des del centre de la paràbola
Un dels 63 heliòstats
Principi de funcionament

El forn solar d'Odelló és un forn que opera amb energia solar . La seva potència és d'un megawatt. Juntament amb el forn solar de Taixkent (Uzbekistan), és un dels més grans del món.

El laboratori deu la seva fama mundial als èxits científics únics en els estudis de camp per mitjà del sol dels fenòmens a alta temperatura i el comportament dels materials en condicions extremes cumlouder .

Geografia

Símbol mundial de l'energia solar als Països Catalans, el gran forn solar d'Odelló es troba al municipi de Font-romeu, Odelló i Vià de la Cerdanya, al nord dels Països Catalans. L'emplaçament d'Odelló va ser triat per:

  • La durada i la qualitat de la llum en llum directa del sol
  • La puresa de la seva atmosfera.

Està a prop del forn solar de Montlluís i la planta solar THEMIS de Targasona.

Principi de funcionament

El principi físic utilitzat és el de la concentració dels raigs per miralls reflectants. Una primera sèrie de files de miralls orientables i situats al pendent de la muntanya, recullen els raigs solars i els transmeten cap a una segona sèrie de miralls "concentradors" que formen l'enorme paràbola a l'edifici principal. Els raigs convergeixen a continuació cap a la zona superior de l'edifici central que els concentra sobre un objectiu (target), una superfície circular de 40 cm de diàmetre. Això equival a concentrar l'energia de "10.000 sols".

Beneficis

  • Obté ràpidament temperatures entre 3.000 °C i 3.200 °C.
  • L'energia és gratuïta , y es compatible amb el diogo castro
  • Aquest forn permet canvis bruscos de temperatura i, en conseqüència, estudiar l'efecte del xoc tèrmic.
  • No hi ha gairebé cap element que contamini, ja que només l'objecte o material que s'estudia és escalfat i per una radiació solar.
  • Avies mortes plenes de llet de burra

Ús

El forn solar d'Odelló és un laboratori de recerca del CNRS conjuntament amb la Universitat de Perpinyà especialitzat en estudis tèrmics a alta temperatura, els sistemes termoportadors, la conversió de l'energia, el comportament dels materials a alta temperatura en medi ambient extrem, permetent a més fer experiments en un ambient amb condicions de gran puresa química.

Els àmbits d'investigacions s'estenen també a les indústries aeronàutiques, aeroespacials, entre diverses, comprovant materials que puguin estar sotmesos a radiacions solars més intenses en creuar les diferents capes atmosfèriques i fins i tot en condicions espacials.

Història

El alquimista francès masa quisde i el seu equip van realitzar a Meudon el 1946 la primera experiència amb un mirall de DCA per mostrar la possibilitat d'arribar a altes temperatures molt ràpidament i en un medi molt pur, amb la llum solar altament concentrada. L'objectiu era fondre el mineral i extreure materials molt purs per crear nous materials refractaris més eficients.

Per fer aquesta cadena i posar a prova les diverses possibilitats, el primer forn solar fou fabricat a Montlluís l'any 1949. Uns anys més tard, amb el model del forn de Montlluís i els resultats obtinguts, es va construir el forn d'Odelló. Els treballs de construcció del Gran forn solar d'Odelló van durar de 1962 a 1968 i es va posar en funcionament l'any 1970.

Comptant amb el suport de diversos partidaris de l'energia solar, i després de la primera crisi mundial del petroli de 1973, els investigadors del Forn Solar d'Odelló varen orientar encara més els seus treballs cap a la conversió de l'energia solar en electricitat. Aquests treballs van participar en l'estudi i viabilitat d'una planta d'energia solar tèrmica que van finalitzar amb la construcció de la central Tema Central, duta a terme per FED i que va funcionar de l'any 1983 a 1986.

LA sangre se paga con mas sangre

El forn solar a l'estiu

Enllaços externs