Artemísia II de Cària: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m NBSP
afegeixo dades i referència
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Artemisia Prepares to Drink the Ashes of her Husband, Mausolus.jpg|thumb|Representació al·legòrica d'Àrtemis per [[Francesco Furini]]]]
[[Fitxer:Artemisia Prepares to Drink the Ashes of her Husband, Mausolus.jpg|thumb|Representació al·legòrica d'Àrtemis per [[Francesco Furini]]]]
'''Artemísia''' o '''Àrtemis II de Cària''' (''Artemisa'') fou reina de [[Cària]], germana, esposa i successora de [[Mausol]].
'''Artemísia''' o '''Àrtemis II de Cària''' (en [[grec antic]] Ἀρτεμισία ''Artemisia'') va ser una reina de [[Cària]], germana, esposa i successora de [[Mausol]].


Era filla d'Hecatonmos o [[Hecatompos]] i, després de la mort del seu germà i marit (Mausol), va regnar dos anys del [[352 aC]] al [[350 aC]]. Era partidària de l'oligarquia i va ajudar el partit oligàrquic de [[illa de Rodes |Rodes]]. És famosa pel magnífic monument funerari que va construir al seu germà i marit, Mausol, que fou considerat una de les set meravelles del món i va donar nom als monuments funeraris.
Era filla d'Hecatonmos o [[Hecatompos]], fundador de la [[dinastia Hecatòmnida]], i, després de la mort del seu germà i marit (Mausol), va regnar com a [[sàtrapa]] dos anys, del [[352 aC]] al [[350 aC]]. Va ser molt curosa amb el rei de [[Imperi Persa|Pèrsia]] [[Artaxerxes II de Pèrsia|Artaxerxes II]], de qui depenia, però va portar, com el seu marit, una política independent respecte a Grècia. Era partidària de l'oligarquia i va ajudar el partit oligàrquic de [[illa de Rodes |Rodes]]. És famosa pel magnífic monument funerari, el [[Mausoleu d'Halicarnàs|Mausoleu]], que va construir al seu germà i marit, Mausol, i que va ser considerat una de les set meravelles del món i va donar nom als monuments funeraris.


A la reina, se li va dedicar un monument a l'illa de Rodes erigit per commemorar la seva dominació sobre l'illa. Quan els rodis van recuperar la independència, el van fer inaccessible.
A la reina, se li va dedicar un monument a l'illa de Rodes erigit per commemorar la seva dominació sobre l'illa. Quan els rodis van recuperar la independència, el van fer inaccessible. La va succeir [[Idrieu]], germà seu, casat amb [[Ada de Cària|Ada]], que també era la seva germana.<ref>{{ref-llibre|cognom=Wolf|nom=J. Ch.|títol=Prosistas griegas: testimonios y fragmentos|pàgines=260|lloc=Oviedo|editorial=KRK Ediciones|any=2011|isbn=9788483673386}}</ref> [[Plini el Vell|Plini]] diu que era experta en l'art de la medicina i que va donar nom a una herba medicinal que ja coneixia [[Hipòcrates]], l'[[Artemisa vulgar|Artemisa]].<ref>Plini. ''Història natural'', 27, 7, 36</ref>


== Referències ==
La va succeir [[Hidrites]].
{{referències}}


{{commonscat}}
{{commonscat}}

{{ORDENA:Artemis 2 De Caria}}
{{ORDENA:Artemis 2 De Caria}}
[[Categoria:Reis de Cària]]
[[Categoria:Reis de Cària]]

Revisió del 12:26, 27 oct 2016

Representació al·legòrica d'Àrtemis per Francesco Furini

Artemísia o Àrtemis II de Cària (en grec antic Ἀρτεμισία Artemisia) va ser una reina de Cària, germana, esposa i successora de Mausol.

Era filla d'Hecatonmos o Hecatompos, fundador de la dinastia Hecatòmnida, i, després de la mort del seu germà i marit (Mausol), va regnar com a sàtrapa dos anys, del 352 aC al 350 aC. Va ser molt curosa amb el rei de Pèrsia Artaxerxes II, de qui depenia, però va portar, com el seu marit, una política independent respecte a Grècia. Era partidària de l'oligarquia i va ajudar el partit oligàrquic de Rodes. És famosa pel magnífic monument funerari, el Mausoleu, que va construir al seu germà i marit, Mausol, i que va ser considerat una de les set meravelles del món i va donar nom als monuments funeraris.

A la reina, se li va dedicar un monument a l'illa de Rodes erigit per commemorar la seva dominació sobre l'illa. Quan els rodis van recuperar la independència, el van fer inaccessible. La va succeir Idrieu, germà seu, casat amb Ada, que també era la seva germana.[1] Plini diu que era experta en l'art de la medicina i que va donar nom a una herba medicinal que ja coneixia Hipòcrates, l'Artemisa.[2]

Referències

  1. Wolf, J. Ch.. Prosistas griegas: testimonios y fragmentos. Oviedo: KRK Ediciones, 2011, p. 260. ISBN 9788483673386. 
  2. Plini. Història natural, 27, 7, 36
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artemísia II de Cària