Pròsper d'Aquitània: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula
Línia 4: Línia 4:
|nom_naixement =Prosper Tyro Aquitanicus
|nom_naixement =Prosper Tyro Aquitanicus
|imatge =Tours de St-Victor.jpg
|imatge =Tours de St-Victor.jpg
|imagesize =300px
|peu =Abadia de Sant Víctor de Marsella
|peu =Abadia de Sant Víctor de Marsella
|fets_destacables =Difusor de l'obra d'[[Agustí d'Hipona]]
|fets_destacables =Difusor de l'obra d'[[Agustí d'Hipona]]

Revisió del 02:14, 29 oct 2016

Per a altres significats, vegeu «Sant Pròsper».
Infotaula de personasant Pròsper d'Aquitània, o
Pròsper Tir

Abadia de Sant Víctor de Marsella
Biografia
NaixementProsper Tyro Aquitanicus
ca. 390
Aquitània, potser Llemotges
Mortca. 460
Marsella (Provença)
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióteòleg, historiador, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAgustí d'Hipona Modifica el valor a Wikidata
confessor; Pare de l'Església
CelebracióEsglésia Catòlica Romana (culte local a Marsella); Església Ortodoxa, Església Anglicana, esglésies luteranes
CanonitzacióAntiga
Festivitat25 de juny
Esdeveniment significatiuDifusor de l'obra d'Agustí d'Hipona
IconografiaCom a monjo
Obra
Obres destacables

Pròsper d'Aquitània (Llemotges?, ca. 390 - Marsella, 460) o Prosperus Tyro o Aquitanus, fou un escriptor eclesiàstic romà que va florir a la primera meitat del segle V. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia

D'origen aquità, probablement de Llemotges, i probablement va fer els estudis superiors de l'època. A partir del poema Poema coniugis ad uxoris es pot induir que era casat; cap al 426, es traslladà a Marsella i, amb consentiment de la seva muller, entrà a l'Abadia de Sant Víctor, fundada per Joan Cassià, com a germà llec; de fet, mai no va rebre els ordes sagrats.

Va conèixer les obres d'Agustí d'Hipona i començà a apreciar-ne el pensament, especialment el contrari a l'heretgia dels semipelagians, llavors molt estesa. Amb un altre laic anomenat Hilari (conegut com a Hilarius Prosperianus), van informar Agustí de l'avenç de l'heretgia a Marsella i el bisbe d'Hippo Regius els remeté dos escrits: De praedestinatione sanctorum, i De dono perseverantiae, les dues últimes obres que escrigué. Les obres d'Agustí tampoc no van influir en els semipelagians i Pròsper i Hilari van anar a Roma per obtenir el suport de papa Celestí I qui, el 431, va emetre l'Epistola ad episcopos Gallorum, on denunciava l'heretgia de Cassià.

De nou a Marsella, Pròsper va escriure diverses obres de controvèrsia. El 440 tornà a Roma, ara amb l'ardiaca Leó, que després seria papa i va fer que Pròsper s'hi quedés per ocupar-se de la cancelleria pontifícia. Mentrestant, Pròsper va difondre i defensar l'obra d'Agustí en nombroses obres exegètiques i teològiques. Un temps després deixa de ser esmentat (la darrera obra data de vers el 455). Va morir cap al 463, a Marsella.

Obres

Va escriure obre teològiques, històriques i poètiques.

De les primeres (les teològiques) els títols són:

    • Epistola ad Augustinum de Reliquiis Pelagianae Haereseos in Gallia.
    • Epistola ad Rufinum de Gratia et Libero Arbitrio.
    • Pro Augustino Responsiones ad Capilula Objectionum Gallorum calummantium.
    • Pro Augustini Doctrina Responsiones ad Capitula Objectionum Vincentianarum.
    • Pro Augustino Responsiones ad Excerpta quae de Genuensi Civitate sunt missa.
    • De Gratia Dei et Libero Arbitrio Liber.
    • Psalmorum a C. usque ad CL. Expositio.
    • Sententiarum ex Operitus S. Augustini delibaturum Liber unus.
  • Obres teològiques dubtoses són:
    • Confessiones
    • De Vocatione Gentium Libri duo
    • Ad Sacram Virginem Demetriadem Epistola s. De Humilitate Christiana Tractatus
    • Praetcritorum Sedis Apostolicae Episcoporum Auctoritates de Gratia Dei et Libero Voluntatis Arbitrio
  • Obres atribuïdes erròniament són:
    • De Vita Contemplativa Libri tres
    • De Promissionibus et Praedictionibus Dei
  • Obres històriques: en elles trasmet les idees augustinianes de la universalitat de la voluntat salvífica de Déu i la predestinació, que fa que Déu concedeixi a tothom prou gràcia per salvar-se, negant la predestinació al pecat: qui es perd ho fa per voluntat pròpia.
    • Chronicum integrum, crònica universal des dels orígens al regnat de Genseric,
    • Chronicon Consulare, del 379, al 455, amb els esdeveniments classificats segons els cònsols romans
    • Chronicon Imperiale, o Chronicon Pithoeanum
    • Un crònica annexa a l'anterior que comença amb Adam, però que probablement no fou escrita per Pròsper
  • Obres poètiques:
    • Exsententis S. A Augustini Epigrammalum Liber unus, 106 epigrames en vers elegíac
    • Carmen de Ingratis, en hexàmetres dàctils
    • In Obtrectatorem S. Augustini Epigramma
    • Sis versos elegíacs
    • Epitaphium Nestorianae et Pelagianae haereseon (11 versos elegíacs)
    • Uxorem hortatur ut se totam Deo dedicet (53 versos elegíacs)

Veneració

Va ésser venerat com a sant. L'únic testimoni d'aquest culte, però, és un fresc de la basílica de San Clemente de Roma, on es presenta amb l'aureola, els cabells tallats com un monjo i una túnica. Confós amb sant Pròsper de Reggio Emília, que se celebra el 25 de juny, va ésser inclòs al martirologi de Cesare Baronio en aquesta data.

Enllaços externs