Miguel Hidalgo y Costilla: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Revertides les edicions de 189.176.125.180. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona
{{Infotaula persona
| nom = Miguel Hidalgo y Costilla
| nom = Miguel Hidalgo y Costilla
| imatge = Mexico.DF.Coyoacan.MiguelHidalgo.Statue.01.jpg
| imatge = Mexico.DF.Coyoacan.MiguelHidalgo.Statue.01.jpg
| peu = Estàtua d'Hidalgo a Coyoacan
| peu = Estàtua d'Hidalgo a Coyoacan
| data_naix = {{Data naixement|1753|5|8}}
| data_naixement = {{Data naixement|1753|5|8}}
| lloc_naix = Corralejo, [[Estat de Guanajuato|Guanajuato]]
| lloc_naixement = Corralejo, [[Estat de Guanajuato|Guanajuato]]
| data_mort = {{Data defunció i edat|1811|7|30|1753|5|8}}
| data_defuncio = {{Data defunció i edat|1811|7|30|1753|5|8}}
| lloc_mort = San Cristóbal Ecatepec
| lloc_defuncio = San Cristóbal Ecatepec
| altres_noms =
| alies =
| conegut_per =
| conegut_per =
⚫
| ocupacio = Líder de la [[Guerra d'independència de Mèxic]]
| coneguda_per =
⚫
| ocupació = Líder de la [[Guerra d'independència de Mèxic]]
}}
}}
Don '''Miguel Hidalgo''', de nom complet '''Miguel Gregorio Antonio Ignacio Hidalgo y Costilla Mandarte Villaseñor y Lomelí''' (Corralejo, [[Estat de Guanajuato|Guanajuato]], [[8 de maig]], [[1753]] – San Cristóbal Ecatepec, [[30 de juliol]], [[1811]]), fou el cap de la revolta a favor de la independència de [[Mèxic]].
Don '''Miguel Hidalgo''', de nom complet '''Miguel Gregorio Antonio Ignacio Hidalgo y Costilla Mandarte Villaseñor y Lomelí''' (Corralejo, [[Estat de Guanajuato|Guanajuato]], [[8 de maig]], [[1753]] – San Cristóbal Ecatepec, [[30 de juliol]], [[1811]]), fou el cap de la revolta a favor de la independència de [[Mèxic]].

Revisió del 17:04, 29 oct 2016

Infotaula de personaMiguel Hidalgo y Costilla

Estàtua d'Hidalgo a Coyoacan
Biografia
Naixement(es) Miguel Gregorio Antonio Ignacio Hidalgo y Costilla y Gallaga Mondarte Villaseñor Modifica el valor a Wikidata
8 de maig de 1753
Corralejo, Guanajuato
Mort30 de juliol de 1811(1811-07-30) (als 58 anys)
San Cristóbal Ecatepec
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaAngel of Independence (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Michoacana de San Nicolás de Hidalgo
Real y Pontificia Universidad de México Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCatolicisme i independentisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Morelia
Dolores Hidalgo
San Felipe
Guadalajara Modifica el valor a Wikidata
OcupacióLíder de la Guerra d'independència de Mèxic
Activitat1810 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat Michoacana de San Nicolás de Hidalgo (1779–1792) Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatMèxic Modifica el valor a Wikidata
Rang militarGeneralíssim Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra d'independència de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Família
PareCristóbal Hidalgo y Costilla (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 14711809 Modifica el valor a Wikidata

Don Miguel Hidalgo, de nom complet Miguel Gregorio Antonio Ignacio Hidalgo y Costilla Mandarte Villaseñor y Lomelí (Corralejo, Guanajuato, 8 de maig, 1753 – San Cristóbal Ecatepec, 30 de juliol, 1811), fou el cap de la revolta a favor de la independència de Mèxic.

Era vicari de l'església de Dolores de Guanajuato, on inicià l'educació popular, raó per la qual fou considerat com a intel·lectual perillós i heretge per la Inquisició. Endemés del castellà, francès i llatí, també parlava otomí, nàhuatl i tarasco. El 16 de setembre, 1810 va fer la proclama independentista coneguda com a Grito de Dolores ("Viva la independencia. Viva la virgen de Guadalupe. Muera el mal gobierno"), amb suport de 300 partidaris, entre ells molts indis nahua i otomí. Va vèncer als reialistes a San Miguel el Grande, Celaya (20 de setembre), Valladolid (avui dia Morelia) (17 d'octubre) i Guanajuato (29 de setembre), però fou vençut per Calleja a Aculco (7 de novembre) quan marxava sobre la ciutat de Mèxic. Fou capturat a Norias de Baján quan fugia als Estats Units, i afusellat poc després. Un indi tarahumara li va tallar el cap després de mort per a cobrar una bonificació de vint pesos.

Atès que va començar la revolta per la independència de Mèxic, ha estat considerat pels mexicans com el Pare de la Pàtria. En honor seu, un estat de Mèxic porta el seu nom (Hidalgo).


Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miguel Hidalgo y Costilla
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Miguel_Hidalgo_y_Costilla&oldid=17688385»