Johann Balthasar Neumann: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula
Línia 1: Línia 1:
{{persona}}
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer: Wuerzburg Cathedral Schoenborn Chapel f w.jpg|thumb|right|200px|Capella Schönborn a la catedral de Wurzburg]]
[[Fitxer: Wuerzburg Cathedral Schoenborn Chapel f w.jpg|thumb|right|200px|Capella Schönborn a la catedral de Wurzburg]]
'''Johann Balthasar Neumann''' ([[1687]]-[[1753]]) va ser un [[arquitecte]] [[alemany]] d'estil [[barroc]]. La imatge de Neumann apareixia als bitllets alemanys de 50 [[Marc alemany|marcs]]alemany. Nascut a Cheb, a la regió de [[Bohèmia]], va estudiar matemàtiques per entrar més tard a l'exèrcit on es va convertir en enginyer militar. Va participar de forma destacada al setge de [[Belgrad]] a les ordres del príncep [[Eugeni de Savoia]]. En [[1718]] es va traslladar a [[Milà]] i més tard, en [[1723]], a [[París]]. Allà va entrar en contacte amb la influent família dels Schönborg que el van convèncer perquè seguís una carrera civil.
'''Johann Balthasar Neumann''' ([[1687]]-[[1753]]) va ser un [[arquitecte]] [[alemany]] d'estil [[barroc]]. La imatge de Neumann apareixia als bitllets alemanys de 50 [[Marc alemany|marcs]]alemany. Nascut a Cheb, a la regió de [[Bohèmia]], va estudiar matemàtiques per entrar més tard a l'exèrcit on es va convertir en enginyer militar. Va participar de forma destacada al setge de [[Belgrad]] a les ordres del príncep [[Eugeni de Savoia]]. En [[1718]] es va traslladar a [[Milà]] i més tard, en [[1723]], a [[París]]. Allà va entrar en contacte amb la influent família dels Schönborg que el van convèncer perquè seguís una carrera civil.

Revisió del 19:56, 29 oct 2016

Infotaula de personaJohann Balthasar Neumann

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 gener 1687 Modifica el valor a Wikidata
Cheb Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 1753 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Würzburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte, contractista, professor, enginyer, pintor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Capella Schönborn a la catedral de Wurzburg

Johann Balthasar Neumann (1687-1753) va ser un arquitecte alemany d'estil barroc. La imatge de Neumann apareixia als bitllets alemanys de 50 marcsalemany. Nascut a Cheb, a la regió de Bohèmia, va estudiar matemàtiques per entrar més tard a l'exèrcit on es va convertir en enginyer militar. Va participar de forma destacada al setge de Belgrad a les ordres del príncep Eugeni de Savoia. En 1718 es va traslladar a Milà i més tard, en 1723, a París. Allà va entrar en contacte amb la influent família dels Schönborg que el van convèncer perquè seguís una carrera civil.

La residència de Würzburg

La família Schönborn, que dominava el principat episcopal de Würzburg, va decidir a començaments del segle XVIII construir un palau a fi de traslladar la seu de l'episcopat, situat prèviament en una antiga fortalesa. Els primers mestres d'obra van ser Maximilian von Welsch (1671-1745) i Johann Dientzenhofer. Més endavant, Neumann va ser contractat per ajudar Dientzenhofer. Neumann va demostrar la seva capacitat per al treball i es va convertir en el mestre principal d'una obra que anava a tenir-lo ocupat durant més de trenta anys.

Tanmateix el 1746, el príncep-bisbe va desaparèixer i el seu successor, que no tenia gaire pressa en acabar les obres de la residència, va rellevar Neumann de les seves funcions. Va ser necessari esperar a l'elecció de Carl Philipp von Greiffenclau com a nou príncep-bisbe (successió que va tenir lloc en 1749) perquè Neumann pogués acabar l'obra. Inspirant-se en alguns dels seus contemporanis (Lukas von Hildebrandt, Dientzenhofer, Robert de Cotte), Neumann va construir una obra emblemàtica del barroc germànic. Al cor del palau de troba una monumental scalera amb frescs pintats per Giovanni Battista Tiepolo, així com una sala d'honor, la Kaisersaal, cim de la pintura mural.

Obres

Neumann és autor entre altres obres de:

Enllaços externs