Gilles Lipovetsky: diferència entre les revisions
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona |
{{Infotaula persona |
||
| nom = Gilles Lipovetsky |
| nom = Gilles Lipovetsky |
||
| imatge =LipovetskyITESM15.JPG |
| imatge =LipovetskyITESM15.JPG |
||
| peu = |
| peu = |
||
| |
| data_naixement = {{Data naixement i edat|1944|09|24}} <!-- {{Data naixement|YYYY|MM|DD}} --> |
||
| |
| lloc_naixement = [[París]], [[França]] |
||
| |
| data_defuncio = <!-- {{Data defunció i edat|YYYY|MM|DD|1944|09|24}} --> |
||
| |
| lloc_defuncio = |
||
| nacionalitat = {{FRA}} |
| nacionalitat = {{FRA}} |
||
| |
| alies = |
||
| conegut_per = |
| conegut_per = |
||
| |
| ocupacio = [[Sociòleg]] |
||
}} |
}} |
||
Revisió del 04:38, 30 oct 2016
Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 de setembre de 1944 París, França |
Dades personals | |
Nacionalitat | França |
Formació | Universitat de Grenoble-Alps |
Activitat | |
Ocupació | Sociòleg |
Ocupador | Universitat de Grenoble-Alps |
Premis | |
Gilles Lipovetsky (París, 24 de setembre de 1944) és un sociòleg francès, molt conegut per analitzar el postmodernisme i l'hipermodernisme.[1]
És Professor agregat de filosofia a la Universitat de Grenoble i Membre del Consell d'anàlisis de la Societat, a més d'altres càrrecs oficials. En les seves principals obres (en particular, L'era del buit) analitza el que s'ha considerat la societat postmoderna, amb temes recurrents com el consum, l'hiperindividualisme contemporani, la hipermodernitat, la cultura de masses, l'hedonisme, la moda i l'efímer, els mass media, el culte a l'oci, la cultura com a mercaderia, l'ecologisme com a disfressa, entre altres temes.
En una de les principals obres (L'ère du vide, 1983), Lipovetsky analitza una societat «postmoderna» marcada, segons ell, per una separació de l'esfera pública, i alhora una pèrdua del sentit de les grans institucions col·lectives (socials i polítiques) i una cultura «oberta» amb base a una regulació cool de les relacions humanes (tolerància, hedonisme, personalització dels processos de socialització, educació permissiva, alliberament sexual, humor). Aquesta visió de la societat planteja un neoindividualisme de tipus narcisista i, més encara, allò que Lipovetsky anomena «la segona revolució individualista».
Lipovetsky ha col·laborat amb el CCCB de Barcelona en l'exposició Pantalla Global, el 2012.[2]
Premis i reconeixements
- Chevalier de la Légion d'Honneur
- Docteur Honoris Causa de l'Université de Sherbrooke (Quebec, Canadà)
- Docteur Honoris Causa de la nouvelle Université Bulgare (Sòfia)
Obres publicades
- 1983- L'ère du vide. Essais sur l'individualisme contemporain, Gallimard, París. Traducció al castellà de Joan Vinyoli.
- 1987- L'empire de l'ephémère. La mode et son destin dans les sociétés modernes, Gallimard, París.
- 1992- Le crépuscule du devoir. L'éthique indolore des nouveaux temps démocratiques, Gallimard. París.
- 1997- La troisième femme. Permanence et révolution du féminin, Gallimard, París.
- 2002- Métamorphoses de la culture libérale, Ethique, médias, entreprise, Liber, Montreal.
- 2004- Le luxe éternel. De l'âge du sacré aux temps de marques, en col·laboració amb Elyette Roux, Gallimard, París.
- 2004- Les temps hypoermodernes, Grasset & Frasquelle, París
Referències
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gilles Lipovetsky |