Jean Frappier: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula de persona}}
{{Infotaula persona}}
'''Jean Frappier''' (Cars, [[Gironde]], 22 d'abril de 1900 – París, 29 d'agost de 1974) fou un romanista i medievalista francès.
'''Jean Frappier''' (Cars, [[Gironde]], 22 d'abril de 1900 – París, 29 d'agost de 1974) fou un romanista i medievalista francès.



Revisió del 18:33, 31 oct 2016

Infotaula de personaJean Frappier
Biografia
Naixement22 abril 1900 Modifica el valor a Wikidata
Cars (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 agost 1974 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
14è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor d'universitat, romanista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Jean Frappier (Cars, Gironde, 22 d'abril de 1900 – París, 29 d'agost de 1974) fou un romanista i medievalista francès.

Vida

Frappier va estudiar a la Universitat de Bordeus, feu els exàmens d’agregació i esdevingué professor d’ensenyament secundari. L’any 1936 defensà les tesis d’habilitació Étude sur "La Mort le Roi Artu". Roman du XIIIe siècle. Dernière partie du "Lancelot" en prose (París 1936, reeditada el 1961, 1972) i l’edició de La Mort le roi Artu. Roman du XIIIe siècle (París 1936, reeditada 1956, 1964, Ginebra 1996). Des de 1937 i fins a 1948 fou professor a la Universitat d’Estrasburg; i fins a 1969 professor a la Sorbona.

Jean Frappier fou, des de 1972, president de l‘Association internationale des études françaises. També fou un dels fundadors, el 1948, de la Société Internationale Arthurienne i de la Société Rencesvals. Des de 1959 fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; des de 1974 fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans.

Obra

Com a autor

  • Le Roman breton : Chrétien de Troyes, Perceval, ou, le Conte du Graal. París, 1953
  • La Poésie lyrique en France aux XIIe et XIIIe siècles. París, 1954
  • Chrétien de Troyes. L'homme et l'oeuvre. París: Hatier, 1957 (reedició: 1973)
  • Le Théatre profane an France au moyen Åge: introduction, XIII et XIV siècles. París, 1959
  • Étude sur La mort le roi Artu : roman du XIIIe siècle, dernière partie du Lancelot en prose. Ginebra: Droz, 1961 (2a ed) [publicació de la tesi doctoral]
  • Étude sur «Yvain ou Le Chevalier au lion» de Chrétien de Troyes. París: SEDES, 1969 (reedició: París 1988)
  • Chrétien de Troyes et le mythe du Graal. Etude sur «Perceval ou le Conte du Graal». París: SEDES, 1998 [reedició]
  • Amour courtois et Table Ronde. Ginebra: Droz, 1973
  • Études d'histoire et de critique littéraire. Du Moyen âge à la Renaissance. París: Champion, 1976
  • Histoire, mythes et symboles. Etudes de littérature française. Ginebra: Droz, 1976
  • Autour du Graal. Ginebra: Droz, 1977

Com a editor de textos

  • Jean Lemaire de Belges: La concorde des deux langages. París: Droz, 1947
  • Jean Lemaire de Belges: Les épîtres de l'amant vert. Lille 1948.
  • Les chansons de geste du cycle de Guillaume d'Orange. 2 volums. París 1967
    • Volum 1: La chanson de Guillaume, Aliscans, La Chevalerie Vivien.
    • Volum 2: Le Couronnement de Louis. Le Charroi de Nîmes. La Prise d'Orange.

Bibliografia

  • Mélanges de langue et de littérature du Moyen-âge et de la Renaissance. Offerts à Jean Frappier. Ginebra: Droz, 1970 [2 volums; amb una bibliografia de l’homenatjat]
  • [Notícia necrològica] Raymond Lebègue: Jean Frappier. In: Cahiers de l’Association internationale des études françaises, 27 (1975), pàgines 7–9
  • Philippe Ménard / Jean-Charles Payen (editors): Les Moniages Guibourc. Hommage à Jean Frappier. París: SEDES, 1983 [amb una bibliografia de l’homenatjat]