Joan Saura i Laporta

Honorable
Joan Saura i Laporta

Biografia
Naixement	24 d'abril de 1950 (1950-04-24) Barcelona (Barcelonès)
Conseller de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya
17 de desembre de 2003 – 29 de novembre de 2006
← Josep Maria Pelegrí i Aixut, conseller de Governació Joan Saura i Laporta, conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació →
Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya
29 de novembre de 2006 – 29 de desembre de 2010
← Montserrat Tura i Camafreita, consellera d'Interior Joan Saura i Laporta, conseller de Relacions Institucionals i Participació Felip Puig i Godes, conseller d'Interior Joana Ortega i Alemany, consellera de Governació i Relacions Institucionals →
Senador a Corts Generals Espanyoles per Catalunya
En el càrrec des de 9 de febrer de 2011
lang=ca  President d'Iniciativa per Catalunya
2000 – 2013
← Rafael Ribó i Massó
Diputat al Congrés dels Diputats
21 de març de 1996 – 4 de desembre de 2003
← - Mònica Miquel i Serdà →
Circumscripció	Barcelona
Dades personals
Formació	Aula Escola Europea
Alçada	200px
Activitat
Lloc de treball	Madrid Barcelona
Ocupació	Enginyer tècnic en química industrial
Partit	Iniciativa per Catalunya Verds
Participà en
11 juny 2019	Manifest Colau Alcaldessa
Família
Parella	Imma Mayol i Beltran
Senador al Senat espanyol 1r abril 2008 – 26 octubre 2015 Nomenat per: Parlament de Catalunya Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació 29 novembre 2006 – 29 desembre 2010 ← Montserrat Tura i Camafreita, Joan Saura i Laporta – Felip Puig i Godes, Joana Ortega i Alemany → Diputat al Parlament de Catalunya 17 novembre 2006 – 5 octubre 2010 (dissolució parlamentària) Legislatura: vuitena legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 Conseller de Relacions Institucionals i Participació 17 desembre 2003 – 29 novembre 2006 ← Josep Maria Pelegrí i Aixut – Joan Saura i Laporta → Diputat al Parlament de Catalunya 5 desembre 2003 – 8 setembre 2006 (dissolució parlamentària) Legislatura: setena legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 Diputat al Congrés dels Diputats 29 març 2000 – 4 desembre 2003 – Mònica Miquel i Serdà → Legislatura: setena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Congrés dels Diputats de 2000 President d'Iniciativa per Catalunya Verds 2000 – 2013 ← Rafael Ribó i Massó – cap valor → Diputat al Congrés dels Diputats 21 març 1996 – 18 gener 2000 Legislatura: sisena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Congrés dels Diputats de 1996 Diputat al Parlament de Catalunya 3 abril 1992 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària) Legislatura: quarta legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1992 Diputat al Parlament de Catalunya 16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària) Legislatura: tercera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 Diputat provincial de Barcelona 8 juny 1983 – 29 juliol 1987 Diputat provincial de Barcelona 26 abril 1979 – 1982 Regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat 1979 – 1991 Tinent d'alcalde l'Hospitalet de Llobregat 1979 – 1983

Joan Saura i Laporta (Barcelona, 1950) és un polític català, ha estat conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya de la Generalitat de Catalunya de 2006 a 2010 i Conseller de Relacions Institucionals i Participació de 2003 a 2006. També va ser el president d'Iniciativa per Catalunya Verds.

Orígens i inici de la vida política

Nascut a Barcelona el 24 d'abril de 1950, és enginyer Tècnic en química industrial. Va ser jugador dels equips juvenils del Futbol Club Barcelona. La seva companya és la també dirigent d'ICV Imma Mayol.

Va començar la seva vida laboral a la companyia elèctrica FECSA, on l'any 1973 va entrar a militar la secció sindical de Comissions Obreres. El 1974 va ser un dels fundadors de l'Associació de Veïns de La Florida a l'Hospitalet de Llobregat.

El 1979, en les primeres eleccions municipals democràtiques després del franquisme va ser escollit regidor pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) a l'Hospitalet de Llobregat, i per mitjà del Pacte de Progrés, va ocupar el càrrec de primer tinent d'alcalde. Així mateix també va ser diputat provincial.

Entre els anys 1983 i 1987, Saura va presidir la Comissió de Transports de la Corporació Metropolitana de Barcelona.

Primera etapa al Parlament de Catalunya

El 1987 Saura va participar en la creació d'Iniciativa per Catalunya (IC) com a federació de diversos partits, entre ells el PSUC.

El 1993 va ser escollit vicepresident d'IC.

Entre el 1988 i el 1995 va ser diputat per Barcelona al Parlament de Catalunya per Iniciativa per Catalunya, realitzant una tasca destacada en nombroses comissions.

Al Congrés dels Diputats

A les eleccions estatals de 1996 i de 2000 va ser escollit per Barcelona al Congrés dels Diputats, en la segona ocasió com a cap de llista. Essent diputat a Madrid va haver de viure el traumàtic trencament entre Iniciativa per Catalunya i l'organització estatal Izquierda Unida.

Durant la seva etapa al parlament espanyol va exercir l'acusació popular en la causa contra l'exdictador xilè Augusto Pinochet i també en la causa per un presumpte delicte d'alçament de béns perpetrat pels directius i gerents de la societat ERCROS. La seva personació com acció popular va permetre que el cas sobre les cessions de crèdit emeses pel Banc de Santander continués obert i que, per tant, continuessin les investigacions.

Les seves iniciatives parlamentàries van anar encaminades a defensar la dignificació del salari mínim interprofessional, a la lluita contra la sinistralitat laboral, al retorn dels papers de la Generalitat de l'arxiu de Salamanca, al matrimoni de les persones homosexuals, a la paritat entre homes i dones, al permís de paternitat, a la imposició de la Taxa Tobin, o la denúncia de les subvencions a la Fundación Francisco Franco i a la política fiscal del Partit Popular.

Saura també es va oposar al Plan Hidrológico Nacional, a l'enduriment del Codi Penal, a la involutiva reforma del mercat de treball, a la LOU i la llei de qualitat de l'ensenyament, a la il·legalització de Batasuna, a la gestió del cas Prestige i a la Guerra de l'Iraq.

President d'Iniciativa per Catalunya Verds

El novembre de 2000, en el marc de la Sisena Assemblea Nacional d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), va ser escollit president de la formació, liderant una etapa de renovació i reconstrucció del partit.

El juny de 2002 Saura va tancar un acord electoral amb Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), tancant la ferida oberta pel distanciament de les dues formacions l'any 1997. Aquest acord, i la renovació i clarificació de la línia ideològica d'ICV vers l'ecosocialisme van portar la coalició ICV-EUiA a millorar substancialment els seus resultats electorals.

Així Saura va encapçalar la llista a les eleccions del Parlament de Catalunya de 2003 com a presidenciable i la formació va veure incrementat el seu nombre de vots i va passar de tres a nou diputats.

Durant el 2004 va convocar un referèndum intern per tal de consultar a la militància de l'organització el posicionament que aquesta havia de prendre davant el Tractat Constitucional Europeu, en què va sortir vencedora la tesi del NO.

Conseller de Relacions Institucionals i Participació

Després de l'Acord del Tinell per a la formació d'un govern catalanista i de progrés a Catalunya, subscrit per PSC, ERC i la pròpia ICV-EUiA a finals de 2003, Saura va ser nomenat Conseller de Relacions Institucionals i Participació en el govern Pasqual Maragall.

Des d'aquesta conselleria Saura va posar en funcionament una campanya de participació ciutadana per a l'elaboració del nou estatut de Catalunya, campanya que va recollir més de 80.000 aportacions ciutadanes, i ha liderat el procés estatutari fins a la seva fase final de negociació entre les forces parlamentàries. Així mateix tots els membres del govern han destacat la seva habilitat per buscar posicions de consens en les diverses crisis que ha patit l'anomenat govern "tripartit".

Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació

Després de les eleccions anticipades al Parlament de Catalunya de l'1 de novembre de 2006, ICV-EUiA va passar de nou a dotze diputats. El 7 de novembre va comunicar-se que PSC, ERC i ICV-EUiA, havien tornat a pactar per formar govern. El 29 de novembre va ser investit Conseller d'Interior i Relacions Institucionals, succeint per part de l'antiga Conselleria d'Interior, a Montserrat Tura, i per part de la Conselleria de Relacions Institucionals i Participació havia estat renovat del càrrec.

Manifestació per la Pau

Durant la "Manifestació per la Pau" del 10 de gener de 2009 en contra de l'operació israeliana Plom Fos, de finals de 2008 i principis de 2009, Joan Saura va participar en una manifestació a Barcelona en la qual es van cridar consignes com "Visca Hamàs!"" mor als infidels!" i es van exhibir pistoles per manifestants amb la cara amagada per passamuntanyes. La seva presència a la manifestació i les seves declaracions posteriors van rebre crítiques des de distints sectors polítics i periodístics, demanant-se inclús la seva dimissió.

Repressió de la protesta contra el pla Bolonya

La repressió de la protesta dels estudiants universitaris contra el pla Bolonya el mes de març de 2009 va tenir com a resultat més de 50 ferits, cosa que va provocar que des de CiU i el PP es responsabilitzés a Saura de la violència, a més a més que el PP va demanar també la seva dimissió. El Col·legi de Periodistes de Catalunya va demanar al conseller Joan Saura que obrís una investigació per aclarir les agressions de què van ser objecte almenys 31 informadors durant aquestes manifestacions d'estudiants a Barcelona. Diversos fotoperiodistes van rebre cops a les càmeres, van ser colpejats amb les porres en el braç on duien el braçal d'identificació i van patir cops a les cames i l'esquena. Alguns d'ells van ser agredits mentre caminaven fora de la manifestació.

Diada nacional de 2009

Amb motiu de la diada nacional de 2009, i com a part de les celebracions, va ser convidada la cantant israeliana Noa, que va cantar acompanyada amb l'Orquestra Àrab de Barcelona. Hi va haver una polèmica, perquè diversos mitjans de comunicació van assenyalar que Noa "va ser convidada i, alhora, els mateixos que la van convidar van emparar una protesta en contra".

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Saura i Laporta

Càrrecs públics
Precedit per: Josep Maria Pelegrí i Aixut, conseller de Governació	Conseller de Relacions Institucionals i Participació 2003 – 2006	Succeït per: 'Joan Saura i Laporta', conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació
Precedit per: Montserrat Tura i Camafreita, consellera d'Interior Joan Saura i Laporta, conseller de Relacions Institucionals i Participació	Conseller d'Interior i de Relacions Institucionals i Participació 2006 – 2010	Succeït per: Felip Puig i Godes, conseller d'Interior Joana Ortega i Alemany, consellera de Governació i Relacions Institucionals
Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per: Rafael Ribó i Massó	President d'Iniciativa per Catalunya Iniciativa per Catalunya 2000 – 2008	Succeït per: Joan Herrera i Torres i Maria Dolors Camats i Luis