La Mina Victòria: diferència entre les revisions
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
correcció |
||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
== Descripció == |
== Descripció == |
||
Jaciment de blenda i plom consuderat el més important de la Val, situat en el sector nord del terme, en el Notanha de Sasseuva, Pales e Paletes, pròxim al límit de Bossòt. Com és usual a la mina Victòria es troba en un paratge apartat i a una altitud considerable (entorn dels 1500m), la qual cosa suposà greus inconvenients climàtics i obligà als miners a viure permenentment a la muntanya durant l'època d'extracció. Les construccions dels allotjaments, les cantines i els magatzems (en ruïnes) són testimoni d'una gran activitat, i del coratge dels homes per tal d'explotar les riqueses de la seva terra. En creuar el rierol dels Melics trobem distribuïdes en el vessant les boques de cinc galaries, a diferents nivells, d'acord amb la situació de les masses de minerals. Les quatre primeres amb murs en sec de l'estèril, i la cinquena apuntalada amb posts i bigues, però totes elles avui inundades i ruïnoses. L'arrencada i l'extracció a la superfície, després dels treballs previs de prospecció i barrinada, seguien mètodes artesans i mecànics. Els abocadors existents demostren que en les primeres mines els treballs de concentració de la mena es duien a terme allí mateix. Vora de la primera galeria es conserva un casal (7 x 10 x 5m) amb la teulada esfondrada, obertures en les dues plantes i un ull de fàbrica en el "penalèr ". Dos |
Jaciment de blenda i plom consuderat el més important de la Val, situat en el sector nord del terme, en el Notanha de Sasseuva, Pales e Paletes, pròxim al límit de Bossòt. Com és usual a la mina Victòria es troba en un paratge apartat i a una altitud considerable (entorn dels 1500m), la qual cosa suposà greus inconvenients climàtics i obligà als miners a viure permenentment a la muntanya durant l'època d'extracció. Les construccions dels allotjaments, les cantines i els magatzems (en ruïnes) són testimoni d'una gran activitat, i del coratge dels homes per tal d'explotar les riqueses de la seva terra. En creuar el rierol dels Melics trobem distribuïdes en el vessant les boques de cinc galaries, a diferents nivells, d'acord amb la situació de les masses de minerals. Les quatre primeres amb murs en sec de l'estèril, i la cinquena apuntalada amb posts i bigues, però totes elles avui inundades i ruïnoses. L'arrencada i l'extracció a la superfície, després dels treballs previs de prospecció i barrinada, seguien mètodes artesans i mecànics. Els abocadors existents demostren que en les primeres mines els treballs de concentració de la mena es duien a terme allí mateix. Vora de la primera galeria es conserva un casal (7 x 10 x 5m) amb la teulada esfondrada, obertures en les dues plantes i un ull de fàbrica en el "penalèr ". Dos edificis de característiques semblants units per un cos central es conserven (restaurants) entre la segon i la tercera. I entre la tercera i la quarta, l'antic edifici de màquines. Les restes de l'estació superior amb una torre ens recorden el transport del mineral a través d'un telefèric fins al Bocard de Bossòt.<ref name="patmapa"/> |
||
== Història == |
== Història == |
||
Revisió del 11:04, 9 nov 2016
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Mina  | ||||||
| Obertura | 1907 | ||||||
| Clausura | 1953 | ||||||
| Construcció | XIX | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Arres (Vall d'Aran) | ||||||
| Localització | Pista mina Victòria, Arres de Jos. Arres (Vall d'Aran) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 37184 | ||||||
| Activitat | |||||||
| Gestor/operador | Vieille Montagne (en)  | ||||||
| |||||||
La Mina Victòria és un monument del municipi d'Arres inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
Jaciment de blenda i plom consuderat el més important de la Val, situat en el sector nord del terme, en el Notanha de Sasseuva, Pales e Paletes, pròxim al límit de Bossòt. Com és usual a la mina Victòria es troba en un paratge apartat i a una altitud considerable (entorn dels 1500m), la qual cosa suposà greus inconvenients climàtics i obligà als miners a viure permenentment a la muntanya durant l'època d'extracció. Les construccions dels allotjaments, les cantines i els magatzems (en ruïnes) són testimoni d'una gran activitat, i del coratge dels homes per tal d'explotar les riqueses de la seva terra. En creuar el rierol dels Melics trobem distribuïdes en el vessant les boques de cinc galaries, a diferents nivells, d'acord amb la situació de les masses de minerals. Les quatre primeres amb murs en sec de l'estèril, i la cinquena apuntalada amb posts i bigues, però totes elles avui inundades i ruïnoses. L'arrencada i l'extracció a la superfície, després dels treballs previs de prospecció i barrinada, seguien mètodes artesans i mecànics. Els abocadors existents demostren que en les primeres mines els treballs de concentració de la mena es duien a terme allí mateix. Vora de la primera galeria es conserva un casal (7 x 10 x 5m) amb la teulada esfondrada, obertures en les dues plantes i un ull de fàbrica en el "penalèr ". Dos edificis de característiques semblants units per un cos central es conserven (restaurants) entre la segon i la tercera. I entre la tercera i la quarta, l'antic edifici de màquines. Les restes de l'estació superior amb una torre ens recorden el transport del mineral a través d'un telefèric fins al Bocard de Bossòt.[1]
Història
L'existència d'antics treballs referits al ferro, el zenc, i el plom argentífer surte esementada en els primers documents de la Val. Més concretament hi ha notícia de l'aprofitament d'aquest jaciment d'ença del segle XVII.L'explotació industrial de la mina Victòria s'inicia a mitjan segle XIX, bé de manera intensiva des del 1910 amb majoriade capital francès.S0hi treballava tot l'any, i esdevingué el jaciment més productiu de la Val. Després de la primera Guerra Mundial hi continuà l'extracció de minerals, des del 1923 fins al 1936 amb la societat Vieille-Montagne. Segons J.Bertrans l'any 1928 donava feina a uns 150 obrers.D'acord amb les inversions de capital i l'exportació de la producció aviat les comunicacions s'orientaren vers Bossòt i França[1]
( 100.000 tones de mineral al 50% de zinc).Des de mitjan segle XX les mines resten tancades per manca de rendibilitat.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «La Mina Victòria». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 abril 2013].