Els tres porquets: diferència entre les revisions
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Revertides les edicions de 89.128.41.215. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
==Anàlisi== |
==Anàlisi== |
||
El conte té un enemic arquetípic, |
El conte té un enemic arquetípic, el [[llop]] del bosc, que apareix en altres històries com [[La Caputxeta Vermella]]. Representa el monstre per antonomàsia al folclore [[Europa|europeu]], juntament amb la variant antropomòrfica de l'[[ogre]]. També és usual en aquests relats els tres germans, un diferenciant-se de la resta per les seves virtuts (acostuma a ser el germà petit, detall que és controvertit en les diferents versions d'''Els tres porquets''). |
||
En aquest cas s'exalta el treball, com a moltes faules també protagonitzades per animals, com a ''La Cigala i la Formiga'', d'[[Isop]] i l'enginy, un tret típic dels protagonistes dels contes populars. Aquest germà també es mostra generós, rescatant els altres porquets, per reforçar el missatge de valors dirigit al públic infantil. |
En aquest cas s'exalta el treball, com a moltes faules també protagonitzades per animals, com a ''La Cigala i la Formiga'', d'[[Isop]] i l'enginy, un tret típic dels protagonistes dels contes populars. Aquest germà també es mostra generós, rescatant els altres porquets, per reforçar el missatge de valors dirigit al públic infantil. |
||
Revisió del 19:59, 9 nov 2016
Els tres porquets és un conte tradicional del segle XIX. Tot i que hi ha antecedents molt anteriors, inclòs a diversos recopilatoris, és molt conegut per la compilació a Llibre Verd de la sèrie dels Llibres de les Fades de l'escocès Andrew Lang, de 1892.
La seva popularitat ha inspirat adaptacions cinematogràfiques (com la de dibuixos animats de Walt Disney de 1933 amb la que s'inaugurà el Cine Avenida de la Luz[1]) i versions posteriors, incloent-ne una on el llop apareix com a víctima d'una malentès. El 2010 la companyia Xip Xap va realitzar una reformulació teatral de la història on el més petits dels tres porquets és una porqueta que vol ser arquitecta i viatjar en moto.[2]
Argument
Tres porquets vivien enmig del bosc. Cadascú es va construir una casa: el primer germà la va fer de palla, el segon de fusta i el tercer de sòlids maons. El tercer instava els seus germans a enfortir les seves cases davant l'amenaça del llop que vivia a prop d'ells, però els altres no van fer cas perquè preferien sortir a jugar.
El llop va arribar disposat a menjar-se els porquets. Ells es van refugiar a casa seva. El llop va bufar fins a ensorrar la primera casa i la segona, però no va poder tirar a terra la tercera, més ben construïda. Per això va intentar entrar per la xemeneia. Els porquets, però, van encendre el foc de la xemeneia perquè es cremés i el llop va fugir corrent per no tornar.
Anàlisi
El conte té un enemic arquetípic, el llop del bosc, que apareix en altres històries com La Caputxeta Vermella. Representa el monstre per antonomàsia al folclore europeu, juntament amb la variant antropomòrfica de l'ogre. També és usual en aquests relats els tres germans, un diferenciant-se de la resta per les seves virtuts (acostuma a ser el germà petit, detall que és controvertit en les diferents versions d'Els tres porquets).
En aquest cas s'exalta el treball, com a moltes faules també protagonitzades per animals, com a La Cigala i la Formiga, d'Isop i l'enginy, un tret típic dels protagonistes dels contes populars. Aquest germà també es mostra generós, rescatant els altres porquets, per reforçar el missatge de valors dirigit al públic infantil.
Aquest conte va protagonitzar una breu polèmica al Regne Unit el 2007, ja que es va dir que la figura del porc podia ofendre a la comunitat musulmana.
Referències
- ↑ «Un antic cinema en la penombra». BTV, 06-11-2012. [Consulta: 7 gener 2016].
- ↑ «Flamenc petit» a l'Avui 14 juny 2010
bibliografia
- NN. Els tres porquets: conte popular, Il·lustracions de Carles Martí, Barcelona, Editions Cruïlla, 2010, 16 pàgines, ISBN 9788466124966.
- Maria Eulālia Valeri, Fina Rifā (il·lustracions), Els Tres porquets, Barcelona, La Galera, 1992, 16 pàgines, ISBN 9788424614072
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Els tres porquets |