Louis Bernard Guyton de Morveau: diferència entre les revisions
m París |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
La seva obra més destacada la desenvolupà conjuntament amb altres tres químics francesos: [[Lavoisier|Antoine Laurent de Lavoisier]], [[Antoine François de Fourcroy]] i [[Claude Louis Berthollet]]. L'any 1782 va començà la tasca de reformar la [[nomenclatura química]]. El seu principi general consistia en que el nom de la substància indicàs la seva composició química i que hi hagués acord entre tots els químics. Quan viatjà a [[París]] per presentar el seu treball a l'''Académie des Sciences'' fou persuadit pels químics que seguien les noves idees de Lavoisier de que realitzassin el treball conjuntament introduint les teories de [[Lavoisier]] i basant la nomenclatura només en la naturalesa de les substàncies. L'obra es va publicar l'any 1787 sota el nom de ''Méthode de nomenclature chimique'' i vint anys després ja s'ensenyava a la majoria de països europeus. Així varen desaparèixer dels llibres de química noms com: sal de tàrtar, magnèsia alba, sal de Glauber, aire inflamable, aire desflogisticat, àcid vitriòlic,.. i foren substituïts pels noms que coneixem en l'actualitat: [[carbonat de potassi]], [[carbonat de magnesi]], [[sulfat de sodi]], [[hidrogen]], [[oxigen]], [[àcid sulfúric]], etc. |
La seva obra més destacada la desenvolupà conjuntament amb altres tres químics francesos: [[Lavoisier|Antoine Laurent de Lavoisier]], [[Antoine François de Fourcroy]] i [[Claude Louis Berthollet]]. L'any 1782 va començà la tasca de reformar la [[nomenclatura química]]. El seu principi general consistia en que el nom de la substància indicàs la seva composició química i que hi hagués acord entre tots els químics. Quan viatjà a [[París]] per presentar el seu treball a l'''Académie des Sciences'' fou persuadit pels químics que seguien les noves idees de Lavoisier de que realitzassin el treball conjuntament introduint les teories de [[Lavoisier]] i basant la nomenclatura només en la naturalesa de les substàncies. L'obra es va publicar l'any 1787 sota el nom de ''Méthode de nomenclature chimique'' i vint anys després ja s'ensenyava a la majoria de països europeus. Així varen desaparèixer dels llibres de química noms com: sal de tàrtar, magnèsia alba, sal de Glauber, aire inflamable, aire desflogisticat, àcid vitriòlic,.. i foren substituïts pels noms que coneixem en l'actualitat: [[carbonat de potassi]], [[carbonat de magnesi]], [[sulfat de sodi]], [[hidrogen]], [[oxigen]], [[àcid sulfúric]], etc. |
||
{{DEFAULTSORT:Guyton de Morveau, Louis Bernard}} |
|||
| ⚫ | |||
[[Categoria:Químics|Guyton de Morveau, Louis Bernard]] |
|||
| ⚫ | |||
Revisió del 23:28, 3 gen 2008
Louis Bernard Guyton de Morveau (nascut a Dijon el 4 de gener de 1737 i traspassat a Paris el 2 de gener de 1816), fou un químic i polític francès. La seva més important contribució a la química fou la creació d'un mètode racional de nomenclatura química, que es segueix utilitzant, juntament amb els també químics francesos Lavoisier, Fourcroy i Berthollet.
Biografia
Guyton de Morveau a la seva ciutat natal, Dijon, fou advocat del parlament. L'any 1782 abandonà la seva professió per dedicar-se a la química, col·laborant a la Encyclopédie méthodique on s'encarregà de dirigir el diccionari de química i treballant en aplicacions industrials. Fundà La Société des Mines et Verreries a Saint-Bérain-sûr-Dheune. Fou un dels fundadors de l'École Polytechnique on fou professor de mineralogia i director el 1797. Com a químic fou membre de la Académie des Sciences des del 1795, on ocupà diferents càrrecs.
Durant la Revolució francesa ocupà diferent càrrecs: diputat de l'Assemblea Legislativa el 1792, formà part del Comitè de Salut Pública el 1793, col·laborà en la creació d'un cos de globus per l'exercit participant inclús en la batalla de Fleurus el 1794 com a tripulant d'un globus, etc.
Obra
La seva obra més destacada la desenvolupà conjuntament amb altres tres químics francesos: Antoine Laurent de Lavoisier, Antoine François de Fourcroy i Claude Louis Berthollet. L'any 1782 va començà la tasca de reformar la nomenclatura química. El seu principi general consistia en que el nom de la substància indicàs la seva composició química i que hi hagués acord entre tots els químics. Quan viatjà a París per presentar el seu treball a l'Académie des Sciences fou persuadit pels químics que seguien les noves idees de Lavoisier de que realitzassin el treball conjuntament introduint les teories de Lavoisier i basant la nomenclatura només en la naturalesa de les substàncies. L'obra es va publicar l'any 1787 sota el nom de Méthode de nomenclature chimique i vint anys després ja s'ensenyava a la majoria de països europeus. Així varen desaparèixer dels llibres de química noms com: sal de tàrtar, magnèsia alba, sal de Glauber, aire inflamable, aire desflogisticat, àcid vitriòlic,.. i foren substituïts pels noms que coneixem en l'actualitat: carbonat de potassi, carbonat de magnesi, sulfat de sodi, hidrogen, oxigen, àcid sulfúric, etc.