Vés al contingut

Paraula esdrúixola: diferència entre les revisions

m
Revertides les edicions de 84.78.87.217. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m (Revertides les edicions de 84.78.87.217. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Una '''paraula esdrúixola''' té l'[[accent prosòdic|accent tònic]] a l'antepenúltima síl·laba (exemple: ''magnètiques'') o en les anteriors (de vegades anomenades sobreesdrúixoles, en aquest cas); és a dir, la [[síl·laba tònica]] és l'antepenúltima o alguna anterior. També s'anomenen mots proparoxítons. Les paraules esdrúixoles són poc freqüents en català, essent cultismes i per raó de la preferència pels mots accentualment plans (paraules planes o paroxítones) o aguts (paraules agudes o oxítones). Les paraules esdrúixoles s'accentuen gràficament totes per indicar-ne la pronunciació.
Tonto quien lo lea Lo siento ahora en serio
 
Sovint un mot pla o agut esdevé esdrúixol per derivació, com és el cas dels adverbis de manera acabats en ''-ment''. En aquest cas hi pot haver dues síl·labes tòniques, la principal que és la de la paraula primitiva i la força secundària que recau en aquesta partícula ''-ment''. Igualment, les paraules molt llargues poden tenir diversos accents secundaris per fer-ne possible la pronunciació, però no afecten l'ortografia del mot.
 
Juramento que me darás 1 millón de euros
Tu :te lo juro
 
== Vegeu també ==