Afecte: diferència entre les revisions
m Robot insereix {{Autoritat}} |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
L''''afecte''' és el [[sentiment]] |
L''''afecte''' és el [[sentiment]] d'[[amor|estimació]] i lligam cap a altres. Es pot sentir afecte cap a persones, animals, vegetals, objectes, projectes, llocs. Els afectes poden ser socials o sexuals. A les persones, existeix una àmplia diversitat d'afinitats sexuals i afectives. |
||
| ⚫ | Els afectes constitueixen una de les dimensions essencials de la [[ment]], juntament amb la [[cognició]] i la voluntat o el conjunt de desitjos, aspiracions i intencions. Aquestes dimensions s'afecten mútuament, perquè per exemple una emoció negativa pot condicionar una decisió presa racionalment (un conegut [[biaix cognitiu]]). |
||
| ⚫ | Segons Antonio Damasio<ref>Damasio, A., ''En busca de Spinoza'', Crítica, 2005</ref> els afectes comprenen quatre estadis, que van des de la reacció instintiva al sentiment complex, passant pels dos pols d'agradable i desagradable (concepció que és hereva de [[Baruch Spinoza]]), és a dir, l'afecte és el conjunt de reaccions dels subjecte amb els altres que inclouen les emocions, les respostes no racionals als estímuls i la codificació intel·lectual del que s'experimenta, amb una valoració de si és quelcom positiu o negatiu. |
||
Les formes d'expressar afecte estan culturalment regulades (per exemple els petons són permesos en segons quines parts del cos i amb determinades persones en públic, però no d'altra forma), per tant part de la [[socialització]] comprèn ensenyar els infants a expressar-los convenient, comunicant el que és necessari i afavoreix la interacció social i reprimint conductes no aprovades per la comunitat. |
|||
== Neurobiologia de l'afecte == |
== Neurobiologia de l'afecte == |
||
| Línia 10: | Línia 8: | ||
La [[neurobiologia]] estudia la relació entre l'afecte i l'organisme i com afecta altres processos del pensament o del comportament humà. |
La [[neurobiologia]] estudia la relació entre l'afecte i l'organisme i com afecta altres processos del pensament o del comportament humà. |
||
== Teories psiquiàtriques i psicològiques == |
|||
== Tipus d'afecte == |
|||
En alguns corrents de la [[psicologia]], l'afecte esdevé sinònim d'[[impuls]] [[emoció|emotiu]], tot i que l'ús comú el reserven per a une emoció similar a l'[[amor]] però amb [[intensitat]] [[variable]]. Segons [[Sigmund Freud]], l'ésser humà està controlat per dos [[passió|passions]] o [[instint]]s [[esència|essencials]]: l'afecte (''eros'') i l'[[agressivitat]] (''thanatos''). Segons la seva opinió, l'afecte és responsable de [[conducta|conductes]] com l'[[altruisme]], l'[[amistat]], la [[sexualitat]] i tots aquells actes que [[unió|uneixen]] la persona amb els altres, enfront dels instints agressius que la separen o trenquen el [[vincle]]. |
|||
| ⚫ | Henry Murray<ref>Murray, H. A. (1938). Explorations in Personality. New York: Oxford University Press</ref> considera que la [[personalitat]] de l'individu s'estructura en objectius, pressions i necessitats psicològiques d'afecte. Aquestes es poden classificar en cinc grans tipus: d'afiliació (sentir-se part d'un grup), de cria (poder cuidar algú altre), de joc (poder passar-ho bé amb altres, necessitat d'[[entreteniment]] social), de rebuig (poder apartar les persones capaces d'amenaçar el propi jo) i de [[seguretat]]. |
||
| ⚫ | La [[psiquiatria]] considera que hi ha [[malaltia|malalties]] [[malaltia mental|mentals]] relacionades amb l'afecte,<ref>Sadock, Benjamin J.; Sadock, Virginia A. (2002), Kaplan and Sadock's Synopsis of Psychiatry: Behavioral Sciences/Clinical Psychiatry (9th ed.), Lippincott Williams & Wilkins,</ref> sigui perquè se sent en excés, perquè no es manifesta determinada emoció o perquè es canalitza malament un [[sentiment]], al propi interior o en la relació amb els altres. Postula que les més comunes són: [[Depressió clínica|depressió]], [[distímia]], [[trastorn bipolar]], [[TDAH]], dismòrfia corporal, fibromiàlgia, [[trastorn d'ansietat]] i [[fòbia social]]. |
||
| ⚫ | Els afectes constitueixen una de les dimensions essencials de la [[ment]], juntament amb la [[cognició]] i la voluntat o el conjunt de desitjos, aspiracions i intencions. Aquestes dimensions s'afecten mútuament, perquè per exemple una emoció negativa pot condicionar una decisió presa racionalment (un conegut [[biaix cognitiu]]). |
||
D'altra banda, Teresa Cabruja entre d'altres autors alerten de la [[psicopatologització]] que fan la psicologia, la psiquiatria i "altres 'psi'" en algunes [[cultures]], con la [[món occidental|occidental]] [[segle XXI|actual]], sobre els afectes, les afinitats afectives, la manera de viure-les i la pròpia [[identitat]], quan aquestes no responen exactament als [[cànon]]s imposats per la [[ideologia]] del [[poder]] dominant.<ref>Teresa Cabruja, ''Violencias de la psicología a las mujeres: psicologización, psicopatologización y silenciamiento'', [[2007]]. ISBN 8496044882 {{es}}</ref><ref>Teresa Cabruja, ''Avenços i reptes actuals de la recerca interdisciplinar sobre des(psico)patologizació''. Quaderns de Psicologia. ''International Journal of Psychology'', 15(1), 7-20. Número monogràfic “Investigación interdisciplinar sobre des(psico)patologización: retos y avances”, [[2013]] {{ca}}</ref> |
|||
== Patologies afectives == |
|||
| ⚫ | |||
== Algunes classificacions d'afectes == |
|||
* [[Depressió clínica|depressió]] |
|||
| ⚫ | Henry Murray<ref>Murray, H. A. (1938). Explorations in Personality. New York: Oxford University Press</ref> considera que la [[personalitat]] de l'individu s'estructura en objectius, pressions i necessitats psicològiques d'afecte. Aquestes es poden classificar en cinc grans tipus: d'[[afiliació]] (sentir-se part d'un grup), de [[criança|cria]] (poder cuidar algú altre), de [[joc]] (poder passar-ho bé amb altres, necessitat d'[[entreteniment]] social), de [[rebuig]] (poder apartar les persones capaces d'amenaçar el propi jo) i de [[seguretat]]. |
||
* [[distímia]] |
|||
* [[trastorn bipolar]] |
|||
| ⚫ | Segons Antonio Damasio<ref>Damasio, A., ''En busca de Spinoza'', Crítica, 2005</ref> els afectes comprenen quatre estadis, que van des de la reacció instintiva al sentiment complex, passant pels dos pols d'agradable i desagradable (concepció que és hereva de [[Baruch Spinoza]]), és a dir, l'afecte és el conjunt de reaccions dels subjecte amb els altres que inclouen les emocions, les respostes no racionals als estímuls i la codificació intel·lectual del que s'experimenta, amb una valoració de si és quelcom positiu o negatiu. |
||
* [[TDAH]] |
|||
* dismòrfia corporal |
|||
* fibromiàlgia |
|||
* trastorn d'ansietat |
|||
* fòbia social |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
| ⚫ | |||
<references /> |
<references /> |
||
| ⚫ | |||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 13:57, 15 nov 2016
L'afecte és el sentiment d'estimació i lligam cap a altres. Es pot sentir afecte cap a persones, animals, vegetals, objectes, projectes, llocs. Els afectes poden ser socials o sexuals. A les persones, existeix una àmplia diversitat d'afinitats sexuals i afectives.
Els afectes constitueixen una de les dimensions essencials de la ment, juntament amb la cognició i la voluntat o el conjunt de desitjos, aspiracions i intencions. Aquestes dimensions s'afecten mútuament, perquè per exemple una emoció negativa pot condicionar una decisió presa racionalment (un conegut biaix cognitiu).
Neurobiologia de l'afecte
L'afecte es localitza al sistema límbic del cervell, hi prenen part les següents parts d'aquest òrgan: amídgala (produeix emocions com a resposta a estímuls); còrtex prefrontal (anticipa conseqüències de la conducta i regula la manifestació de l'afecte); còrtex anterior (regula l'atenció); nucli estriat (regula els objectius i intencions) i còrtex insular (connecta l'afecte amb el cos).
La neurobiologia estudia la relació entre l'afecte i l'organisme i com afecta altres processos del pensament o del comportament humà.
Teories psiquiàtriques i psicològiques
En alguns corrents de la psicologia, l'afecte esdevé sinònim d'impuls emotiu, tot i que l'ús comú el reserven per a une emoció similar a l'amor però amb intensitat variable. Segons Sigmund Freud, l'ésser humà està controlat per dos passions o instints essencials: l'afecte (eros) i l'agressivitat (thanatos). Segons la seva opinió, l'afecte és responsable de conductes com l'altruisme, l'amistat, la sexualitat i tots aquells actes que uneixen la persona amb els altres, enfront dels instints agressius que la separen o trenquen el vincle.
La psiquiatria considera que hi ha malalties mentals relacionades amb l'afecte,[1] sigui perquè se sent en excés, perquè no es manifesta determinada emoció o perquè es canalitza malament un sentiment, al propi interior o en la relació amb els altres. Postula que les més comunes són: depressió, distímia, trastorn bipolar, TDAH, dismòrfia corporal, fibromiàlgia, trastorn d'ansietat i fòbia social.
D'altra banda, Teresa Cabruja entre d'altres autors alerten de la psicopatologització que fan la psicologia, la psiquiatria i "altres 'psi'" en algunes cultures, con la occidental actual, sobre els afectes, les afinitats afectives, la manera de viure-les i la pròpia identitat, quan aquestes no responen exactament als cànons imposats per la ideologia del poder dominant.[2][3]
Algunes classificacions d'afectes
Henry Murray[4] considera que la personalitat de l'individu s'estructura en objectius, pressions i necessitats psicològiques d'afecte. Aquestes es poden classificar en cinc grans tipus: d'afiliació (sentir-se part d'un grup), de cria (poder cuidar algú altre), de joc (poder passar-ho bé amb altres, necessitat d'entreteniment social), de rebuig (poder apartar les persones capaces d'amenaçar el propi jo) i de seguretat.
Segons Antonio Damasio[5] els afectes comprenen quatre estadis, que van des de la reacció instintiva al sentiment complex, passant pels dos pols d'agradable i desagradable (concepció que és hereva de Baruch Spinoza), és a dir, l'afecte és el conjunt de reaccions dels subjecte amb els altres que inclouen les emocions, les respostes no racionals als estímuls i la codificació intel·lectual del que s'experimenta, amb una valoració de si és quelcom positiu o negatiu.
Referències
- ↑ Sadock, Benjamin J.; Sadock, Virginia A. (2002), Kaplan and Sadock's Synopsis of Psychiatry: Behavioral Sciences/Clinical Psychiatry (9th ed.), Lippincott Williams & Wilkins,
- ↑ Teresa Cabruja, Violencias de la psicología a las mujeres: psicologización, psicopatologización y silenciamiento, 2007. ISBN 8496044882 (castellà)
- ↑ Teresa Cabruja, Avenços i reptes actuals de la recerca interdisciplinar sobre des(psico)patologizació. Quaderns de Psicologia. International Journal of Psychology, 15(1), 7-20. Número monogràfic “Investigación interdisciplinar sobre des(psico)patologización: retos y avances”, 2013 (català)
- ↑ Murray, H. A. (1938). Explorations in Personality. New York: Oxford University Press
- ↑ Damasio, A., En busca de Spinoza, Crítica, 2005
