Afecte: diferència entre les revisions
| Línia 9: | Línia 9: | ||
En alguns corrents de la [[psicologia]], l'afecte esdevé sinònim d'[[impuls]] [[emoció|emotiu]], tot i que l'ús comú el reserven per a une emoció similar a l'[[amor]] però amb [[intensitat]] [[variable]]. Segons [[Sigmund Freud]], l'ésser humà està controlat per dos [[passió|passions]] o [[instint]]s [[essència|essencials]]: l'afecte (''eros'') i l'[[agressivitat]] (''thanatos''). Segons la seva opinió, l'afecte és responsable de [[conducta|conductes]] com l'[[altruisme]], l'[[amistat]], la [[sexualitat]] i tots aquells actes que [[unió|uneixen]] la persona amb els altres, enfront dels instints agressius que la separen o trenquen el [[vincle]]. |
En alguns corrents de la [[psicologia]], l'afecte esdevé sinònim d'[[impuls]] [[emoció|emotiu]], tot i que l'ús comú el reserven per a une emoció similar a l'[[amor]] però amb [[intensitat]] [[variable]]. Segons [[Sigmund Freud]], l'ésser humà està controlat per dos [[passió|passions]] o [[instint]]s [[essència|essencials]]: l'afecte (''eros'') i l'[[agressivitat]] (''thanatos''). Segons la seva opinió, l'afecte és responsable de [[conducta|conductes]] com l'[[altruisme]], l'[[amistat]], la [[sexualitat]] i tots aquells actes que [[unió|uneixen]] la persona amb els altres, enfront dels instints agressius que la separen o trenquen el [[vincle]]. |
||
La [[psiquiatria]] considera que hi ha [[malaltia|malalties]] [[malaltia mental|mentals]] relacionades amb l'afecte,<ref>Sadock, Benjamin J.; Sadock, Virginia A. (2002), ''Kaplan and Sadock's Synopsis of Psychiatry: Behavioral Sciences/Clinical Psychiatry'' (9th ed.), Lippincott Williams & Wilkins,{{en}}</ref> sigui perquè se sent en excés, perquè no es manifesta determinada emoció o perquè es canalitza malament un [[sentiment]], al propi interior o en la relació amb els altres. Postula que les més comunes són: [[Depressió clínica|depressió]], [[distímia]], [[trastorn bipolar]], [[TDAH]], dismòrfia corporal, fibromiàlgia, [[trastorn d'ansietat]] i [[fòbia social]]. |
La [[psiquiatria]] considera que hi ha [[malaltia|malalties]] [[malaltia mental|mentals]] relacionades amb l'afecte,<ref>Sadock, Benjamin J.; Sadock, Virginia A. (2002), ''Kaplan and Sadock's Synopsis of Psychiatry: Behavioral Sciences/Clinical Psychiatry'' (9th ed.), Lippincott Williams & Wilkins,{{en}}</ref> sigui perquè se sent en excés, perquè no es manifesta determinada emoció o perquè es canalitza malament un [[sentiment]], al propi interior o en la relació amb els altres. Postula que, per a ella, les més comunes són: [[Depressió clínica|depressió]], [[distímia]], [[trastorn bipolar]], [[TDAH]], [[dismòrfia corporal]], [[fibromiàlgia]], [[trastorn d'ansietat]] i [[fòbia social]]. |
||
D'altra banda, Teresa Cabruja entre d'altres autors alerten de la [[psicopatologització]] que fan la psicologia, la psiquiatria i "altres 'psi'" en algunes [[cultures]], con la [[món occidental|occidental]] [[segle XXI|actual]], sobre els afectes, les afinitats afectives, la manera de viure-les i la pròpia [[identitat]], quan aquestes no responen exactament als [[cànon]]s imposats per la [[ideologia]] del [[poder]] dominant.<ref>Teresa Cabruja, ''Violencias de la psicología a las mujeres: psicologización, psicopatologización y silenciamiento'', [[2007]]. ISBN 8496044882 {{es}}</ref><ref>Teresa Cabruja, ''Avenços i reptes actuals de la recerca interdisciplinar sobre des(psico)patologizació''. Quaderns de Psicologia. ''International Journal of Psychology'', 15(1), 7-20. Número monogràfic “Investigación interdisciplinar sobre des(psico)patologización: retos y avances”, [[2013]] {{ca}}</ref> |
D'altra banda, Teresa Cabruja entre d'altres autors alerten de la [[psicopatologització]] que fan la psicologia, la psiquiatria i "altres 'psi'" en algunes [[cultures]], con la [[món occidental|occidental]] [[segle XXI|actual]], sobre els afectes, les afinitats afectives, la manera de viure-les i la pròpia [[identitat]], quan aquestes no responen exactament als [[cànon]]s imposats per la [[ideologia]] del [[poder]] dominant.<ref>Teresa Cabruja, ''Violencias de la psicología a las mujeres: psicologización, psicopatologización y silenciamiento'', [[2007]]. ISBN 8496044882 {{es}}</ref><ref>Teresa Cabruja, ''Avenços i reptes actuals de la recerca interdisciplinar sobre des(psico)patologizació''. Quaderns de Psicologia. ''International Journal of Psychology'', 15(1), 7-20. Número monogràfic “Investigación interdisciplinar sobre des(psico)patologización: retos y avances”, [[2013]] {{ca}}</ref> |
||
Revisió del 14:10, 15 nov 2016
L'afecte és el sentiment d'estimació i lligam cap a altres. Es pot sentir afecte cap a persones, animals, vegetals, objectes, projectes, llocs. Els afectes poden ser socials o sexuals. A les persones, existeix una àmplia diversitat d'afinitats sexuals i afectives.[1]
Els afectes constitueixen una de les dimensions essencials de la ment, juntament amb la cognició i la voluntat o el conjunt de desitjos, aspiracions i intencions. Aquestes dimensions s'afecten mútuament, perquè per exemple una emoció negativa pot condicionar una decisió presa racionalment (un conegut biaix cognitiu).
Neurobiologia de l'afecte
La neurobiologia estudia la relació entre l'afecte i l'organisme i com afecta altres processos del pensament o del comportament humà. Segons aquesta, l'afecte es localitza al sistema límbic del cervell i hi prenen part les següents parts d'aquest òrgan: amígdala (produeix emocions com a resposta a estímuls); còrtex prefrontal (anticipa conseqüències de la conducta i regula la manifestació de l'afecte); còrtex anterior (regula l'atenció); nucli estriat (regula els objectius i intencions) i còrtex insular (connecta l'afecte amb el cos).
Teories psiquiàtriques i psicològiques
En alguns corrents de la psicologia, l'afecte esdevé sinònim d'impuls emotiu, tot i que l'ús comú el reserven per a une emoció similar a l'amor però amb intensitat variable. Segons Sigmund Freud, l'ésser humà està controlat per dos passions o instints essencials: l'afecte (eros) i l'agressivitat (thanatos). Segons la seva opinió, l'afecte és responsable de conductes com l'altruisme, l'amistat, la sexualitat i tots aquells actes que uneixen la persona amb els altres, enfront dels instints agressius que la separen o trenquen el vincle.
La psiquiatria considera que hi ha malalties mentals relacionades amb l'afecte,[2] sigui perquè se sent en excés, perquè no es manifesta determinada emoció o perquè es canalitza malament un sentiment, al propi interior o en la relació amb els altres. Postula que, per a ella, les més comunes són: depressió, distímia, trastorn bipolar, TDAH, dismòrfia corporal, fibromiàlgia, trastorn d'ansietat i fòbia social.
D'altra banda, Teresa Cabruja entre d'altres autors alerten de la psicopatologització que fan la psicologia, la psiquiatria i "altres 'psi'" en algunes cultures, con la occidental actual, sobre els afectes, les afinitats afectives, la manera de viure-les i la pròpia identitat, quan aquestes no responen exactament als cànons imposats per la ideologia del poder dominant.[3][4]
Algunes classificacions d'afectes
Henry Murray[5] considera que la personalitat de l'individu s'estructura en objectius, pressions i necessitats psicològiques d'afecte. Aquestes es poden classificar en cinc grans tipus: d'afiliació (sentir-se part d'un grup), de cria (poder cuidar algú altre), de joc (poder passar-ho bé amb altres, necessitat d'entreteniment social), de rebuig (poder apartar les persones capaces d'amenaçar el propi jo) i de seguretat.
Segons Antonio Damasio[6] els afectes comprenen quatre estadis, que van des de la reacció instintiva al sentiment complex, passant pels dos pols d'agradable i desagradable (concepció que és hereva de Baruch Spinoza), és a dir, l'afecte és el conjunt de reaccions dels subjecte amb els altres que inclouen les emocions, les respostes no racionals als estímuls i la codificació intel·lectual del que s'experimenta, amb una valoració de si és quelcom positiu o negatiu.
Referències
- ↑ Guia d'autodiagnosi de gènere per a entitats, Guia de Recursos del Consell de la Joventut de Barcelona, editat pel Consell de la Joventut de Barcelona, any 2016. (català)
- ↑ Sadock, Benjamin J.; Sadock, Virginia A. (2002), Kaplan and Sadock's Synopsis of Psychiatry: Behavioral Sciences/Clinical Psychiatry (9th ed.), Lippincott Williams & Wilkins,(anglès)
- ↑ Teresa Cabruja, Violencias de la psicología a las mujeres: psicologización, psicopatologización y silenciamiento, 2007. ISBN 8496044882 (castellà)
- ↑ Teresa Cabruja, Avenços i reptes actuals de la recerca interdisciplinar sobre des(psico)patologizació. Quaderns de Psicologia. International Journal of Psychology, 15(1), 7-20. Número monogràfic “Investigación interdisciplinar sobre des(psico)patologización: retos y avances”, 2013 (català)
- ↑ Murray, H. A. (1938). Explorations in Personality. New York: Oxford University Press (anglès)
- ↑ Damasio, A., En busca de Spinoza, Crítica, 2005. (castellà)
