Físic: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Físic''' és el nom comú que se'ls dóna als [[científic|científics]] que es dediquen a l'àrea de les [[ciències físiques]]. [[Aristòtil]] va escriure el primer tractat anomenat ''Física''. Es pot considerar que el primer físic en estudiar les qüestions sobre el món [[material]] mitjançant la [[filosofia]] del [[mètode científic]] va ser [[Galileo Galilei]], però n'hi ha hagut molts altres al llarg de la història mundial, com per exemple [[Arquímedes]]. No estudien únicament la matèria sino també l'[[energia]]. |
'''Físic''' és el nom comú que se'ls dóna als [[científic|científics]] que es dediquen a l'àrea de les [[ciències físiques]]. [[Aristòtil]] va escriure el primer tractat anomenat ''Física''. Es pot considerar que el primer físic en estudiar les qüestions sobre el món [[material]] mitjançant la [[filosofia]] del [[mètode científic]] va ser [[Galileo Galilei]], però n'hi ha hagut molts altres al llarg de la història mundial, com per exemple [[Arquímedes]]. No estudien únicament la matèria sino també l'[[energia]]. |
||
Entre els [[segle XVII|segles XVII]] i [[segle XIX|XIX]] al [[món occidental]] es considerava que una física era una persona que estudiava [[teòrica]]ment la física, segons la [[ideologia]] de la [[modernitat]], un [[cientifisme]] [[darwinista]] fill del [[cristianisme]] que considerava els seus enunciats com [[veritat]]s [[absolut]]es i "neutres", sense ideologia, [[responsabilitat|irresponsables]], incontestables i sense alternatives.<ref name=amm/> Per a ells, els científics en general, i en particular els físics, estaven desvinculades de la societat i de la tecnologia.<ref name=amm/> La natura, seguint la [[bíblia]], era quelcom que "l'[[home]]" disposava per a ser "descobert" i utilitzat.<ref name=amm/>L'[[enginyeria]] aplicava els "avanços" físics, de manera separadai també irresponsable, i la societat "progressava" sempre a millor, sense poder de decisió i asumint que tot era [[bo]] per a ella i, que si no era així, nous avenços ho arreglarien.<ref name=amm/> |
Entre els [[segle XVII|segles XVII]] i [[segle XIX|XIX]] al [[món occidental]] es considerava que una física era una persona que estudiava [[teòrica]]ment la física, segons la [[ideologia]] de la [[modernitat]], un [[cientifisme]] [[darwinista]] fill del [[cristianisme]] que considerava els seus enunciats com [[veritat]]s [[absolut]]es i "neutres", sense ideologia, [[responsabilitat|irresponsables]], incontestables i sense alternatives.<ref name=amm/> Per a ells, els científics en general, i en particular els físics, estaven desvinculades de la societat i de la tecnologia.<ref name=amm/> La natura, seguint la [[bíblia]], era quelcom que "l'[[home]]" disposava per a ser "descobert" i utilitzat.<ref name=amm/> L'[[enginyeria]] aplicava els "avanços" físics, de manera separadai també irresponsable, i la societat "progressava" sempre a millor, sense poder de decisió i asumint que tot era [[bo]] per a ella i, que si no era així, nous avenços ho arreglarien.<ref name=amm/> |
||
A partir del [[segle XX]], especialment del desenvolupament de la [[bomba d'hidrogen]], es considera que es trenquen fronteres i que existeix un "teixit sense costures" al qual la física, la [[tecnologia]] i la [[societat]] estan íntimament relacionades, i on les físiques treballen sempre al servei d'una ideologia i [[política]] -política [[econòmica]], majoritàriament, al món [[capitalista]] ([[modernitat líquida]])- determinada, sent responsables directes dels seus usos primaris i dels secundaris que en puguin aparéixen en qualsevol lloc i temps.<ref name=amm>''Tecnología en acción'', Editorial RAP, Gráficas Olímpicas S.L., Barcelona, [[1993]]. ISBN 8460460878</ref> |
A partir del [[segle XX]], especialment del desenvolupament de la [[bomba d'hidrogen]], es considera que es trenquen fronteres i que existeix un "teixit sense costures" al qual la física, la [[tecnologia]] i la [[societat]] estan íntimament relacionades, i on les físiques treballen sempre al servei d'una ideologia i [[política]] -política [[econòmica]], majoritàriament, al món [[capitalista]] ([[modernitat líquida]])- determinada, sent responsables directes dels seus usos primaris i dels secundaris que en puguin aparéixen en qualsevol lloc i temps.<ref name=amm>''Tecnología en acción'', Editorial RAP, Gráficas Olímpicas S.L., Barcelona, [[1993]]. ISBN 8460460878</ref> |
||
Revisió del 14:58, 18 nov 2016
Físic és el nom comú que se'ls dóna als científics que es dediquen a l'àrea de les ciències físiques. Aristòtil va escriure el primer tractat anomenat Física. Es pot considerar que el primer físic en estudiar les qüestions sobre el món material mitjançant la filosofia del mètode científic va ser Galileo Galilei, però n'hi ha hagut molts altres al llarg de la història mundial, com per exemple Arquímedes. No estudien únicament la matèria sino també l'energia.
Entre els segles XVII i XIX al món occidental es considerava que una física era una persona que estudiava teòricament la física, segons la ideologia de la modernitat, un cientifisme darwinista fill del cristianisme que considerava els seus enunciats com veritats absolutes i "neutres", sense ideologia, irresponsables, incontestables i sense alternatives.[1] Per a ells, els científics en general, i en particular els físics, estaven desvinculades de la societat i de la tecnologia.[1] La natura, seguint la bíblia, era quelcom que "l'home" disposava per a ser "descobert" i utilitzat.[1] L'enginyeria aplicava els "avanços" físics, de manera separadai també irresponsable, i la societat "progressava" sempre a millor, sense poder de decisió i asumint que tot era bo per a ella i, que si no era així, nous avenços ho arreglarien.[1]
A partir del segle XX, especialment del desenvolupament de la bomba d'hidrogen, es considera que es trenquen fronteres i que existeix un "teixit sense costures" al qual la física, la tecnologia i la societat estan íntimament relacionades, i on les físiques treballen sempre al servei d'una ideologia i política -política econòmica, majoritàriament, al món capitalista (modernitat líquida)- determinada, sent responsables directes dels seus usos primaris i dels secundaris que en puguin aparéixen en qualsevol lloc i temps.[1]
Premis Nobel de Física
A partir de finals del segle XIX i començaments del XX la llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física dóna una idea bastant adequada dels físics més destacats.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Físic |