Jugurta

Jugurta

Jugarta emmanillat, extret de l'obra de Gai Sal·lusti Crisp La conjuració de Catilina i la Guerra de Jugurta (Madrid, 1772)
Biografia
Naixement	160 aC Cirta
Mort	104 aC (55/56 anys) Roma
Causa de mort	Pena de mort  (Inanició )
Regne de Numídia
Activitat
Ocupació	cap militar, sobirà
Família
Cònjuge	Bocchus' daughter (en)
Fills	Oxintes
Pare	Mastanabal
Germans	Gauda
Parents	Boccus I (sogre) Micipsa (pare adoptiu)

Jugurta (Jugurtha, Ἰουγούρθας o Ἰογόρθας) fou rei de Numídia del 118 aC al 106 aC.

Era el nét de Masinissa I i fill de Mastanabal amb una concubina. Pel seu naixement d'una concubina, el seu avi no li va dedicar atenció i va tenir una vida obscura mentre Masinissa va viure. Però vers el 149 aC aquest fou succeït en el tron per Micipsa (rei únic el 145 aC), i va adoptar el seu nebot, encara que tenia dos fills que es deien Hiempsal i Adherbal.

Per les seves habilitats, era molt popular entre el númides i Micipsa es va adonar llavors que podia arribar a suplantar els seus dos fills. Per això, el va enviar (amb l'esperança que morís en la guerra) a ajudar Escipió en el setge de Numància (134 aC); això només va servir perquè es distingís més encara en la lluita i que es guanyés el favor dels seus comandants i tota la noblesa romana, alguns dels quals estimulaven secretament la seva ambició d'esdevenir únic sobirà de Numídia.

Al seu retorn Micipsa el va rebre amb honors. Mentre va viure Micipsa, no va poder portar a terme els seus plans ambiciosos; al seu llit de mort, Micipsa li va recomanar cura dels seus dos fills, però només morir, els tres hereus ja es van barallar a la primera entrevista (118 aC).

No gaire després, Jugurta va aconseguir assassinar Hiempsal I a la vila anomenada Thirmida, i encara que Adherbal va agafar les armes, els partidaris dels dos germans foren derrotats per Jugurta, i Adherbal es va veure obligat a fugir a territori romà, des d'on va anar a Roma a reclamar els seus drets (118 aC).

Jugurta va saber jugar amb habilitat amb la corrupció de la noblesa romana i va subornar diversos notables romans per evitar cap càstig i aconseguir eliminar la indignació del senat; finalment, el senat va decidir el repartiment del regne i va enviar una comissió per fer executiva la mesura, però quan van desembarcar va subornar els seus membres, i el cap de la comissió, Luci Opimi, va obtenir la part occidental, adjacent al Regne de Mauritània i la part més rica i millor del regne (117 aC).

No va deixar de dirigir les seves ambicions cap a la dominació de tot el regne i contínuament va fer atacs fronterers amb la idea que Adherbal respongués amb la guerra, però aquest va seguir una estricta política defensiva, fins que finalment Jugurta va envair els seus territoris; Adherbal fou derrotat al primer xoc i va fugir cap a la fortalesa de Cirta, on fou assetjat per Jugurta. Estava a punt de conquerir la ciutat quan va arribar una ambaixada romana que va exigir la fi de les hostilitats; Jugurta amb bones paraules i suborns va aconseguir convèncer els ambaixadors i quan aquests van sortir del país va reiniciar el setge. Va arribar aviat una segona ambaixada dirigida per Marc Emili Escaure; Jugurta es va presentar davant del romà, però no va aixecar el setge i finalment els ambaixadors es van retirar sense aconseguir el seu objectiu.

Cirta es va rendir sota condició de respectar les vides, però Jugurta no va complir la promesa i els va matar a tots incloent Adherbal (112 aC).

El suborns de Jugurta li van garantir un cert suport a Roma, i haguera triomfat de no ser pel tribú Gai Memi, que va imposar la declaració de guerra. El cònsol Luci Calpurni Bèstia fou enviat a Àfrica. Jugurta va tractar de subornar el cònsol i el seu lloctinent Marc Escaur, i sembla que ho va aconseguir, negociant una pau prou favorable, amb un pretesa submissió, la donació de 30 elefants i una petita quantitat de diners (111 aC).

Aquest tractat va indignar altre cop a Roma, i Gai Memmi va fer aprovar l'enviament del pretor Luci Cassi, un home molt íntegre. Jugurta fou convidat a anar a Roma a donar explicacions; ho va fer sota salconduit, que fou escrupolosament respectat, encara que no va poder parlar davant el senat, ja que alguns nobles ho van impedir. Jugurta va romandre a Roma un cert temps negociant acords diversos de tipus personal i segurament hauria acabat imposant els seus punts de vista si no hagués gosat matar Massiva, la influència del qual veia com un perill. Fou impossible justificar o ignorar aquest crim fet als ulls del senat. Bomilcar, l'assassí, fou portat a judici, i Jugurta expulsat d'Itàlia; en sortir fou quan va dir la frase: "Urbem venalem, et mature perituram, si emptorem invenerit".

El 110 aC va arribar a Numídia per fer la guerra Espuri Postumi Albí, i després el seu germà Aule Postumi Albí, que va tenir el comandament en absència del primer, però cap dels dos va donar proves de capacitat. Ambdós van acceptar els suborns de Jugurta, i la guerra suposada es va aturar per unes negociacions de fet inexistents, que s'anaven allargant, fins que ja el temps de les operacions militars va passar; Aule, que havia entrar cap a l'interior de Numídia fins a una ciutat de nom Suthul, va estar a punt de ser sorprès al seu campament, i gran part del seu exèrcit fou destruït i la resta va haver de passar sota el jou.

El tractat signat per Aule fou anul·lat pel senat i es va encarregar al consol Quint Cecili Metel Numídic de fer la guerra a l'any següent (109 aC). Jugurta es va adonar que Metel era un bon general i un home íntegre, i llavors va fer passos per a una efectiva submissió. Metel va acceptar, però en realitat volia guanyar adhesions entre els propers del rei i mentrestant va continuar avançant en territori enemic. Jugurta el va atacar sobtadament en la seva marxa, però fou derrotat severament. Gran part de Numídia fou devastada per Metel, que això no obstant fou rebutjat davant Zama i es va retirar als seus quarters d'hivern.

Aquell hivern, Jugurta va oferir la submissió completa i la donació de tots els seus elefants i pagar una gran suma, però Metel li va exigir que s'havia de lliurar personalment i Jugurta va trencar les negociacions. Una mica després, va detectar una conspiració contra la seva vida encapçalada pel seu fidel amic Bomílcar, que havia estat guanyat per Metel, juntament amb Nabdalsa, un altre notable númida; els dos foren executats; recelós, va fer matar altres nobles que no havien participar en cap moviment contra ell, i molts van haver de fugir.

El 108 aC, Jugurta va eludir la persecució de Metel amb moviments ràpids; es va refugiar a Thala, considerada inexpugnable, però en va haver de fugir, i va passar al territori dels gètuls, on va poder aixecar un nou exèrcit reclutat entre aquest poble, amb el qual va entrar a Numídia. Al mateix temps, Boccus I va pujar al tron a Mauritània i va aixecar un exèrcit per auxiliar Jugurta. Metel, assabentat que havia estat substituir per Gai Mari, va romandre en ofensiva, al mateix temps que negociava amb el rei Boccus.

L'arribada de Mari (107 aC) va renovar el vigor dels romans i van reduir totes les fortaleses del rei númida, incloent aquelles on s'havien dipositat els tresors. Jugurta va decidir jugar-se el futur en una sola batalla i, amb molt d'esforç i l'ajuda de Boccus, va reunir un exèrcit i van atacar Mari quan es retirava als seus quarters d'hivern; Mari fou agafat per sorpresa, però la seva perícia li va fer guanyar la batalla.

Jugurta es va escapar del camp de batalla pràcticament sol. Va poder reunir un cos de cavalleria númida, però ja la seva única esperança de reprendre la guerra era Boccus; però aquest fou guanyat a l'aliança romana per Sul·la, llavors qüestor de Mari, i es va unir a un pla per capturar el rei númida. Cridat a una conferència, Jugurta i una escorta es van reunir amb Boccus i llavors foren rodejats, les seves escortes eliminades i el rei fet presoner i lliurat a Sul·la, que el va portar davant de Gai Mari (106 aC).

Va romandre captiu fins al retorn de Mari a Roma (104 aC), quan va ser part del triomf del general i després tancat en un calabós i deixat morir de gana. Als seus dos fills, capturats igualment, se'ls va respectar la vida i van romandre captius a Venúsia.

Nota

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jugurta