Canomals: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula
Canvis menors, neteja, replaced: segle XX → {{segle|XX}} AWB
Línia 17: Línia 17:


== Etimologia ==
== Etimologia ==
Segons una hipòtesi de principi del [[segle XX]] poc fonamentada filològicament, el nom de Canomals és una transformació del ''Canibus Malis'' amb què se l'anomenava el 1193, fent referència a ''Malo Passu'' (''Mal pas'' o [[gual]] perillós), el nom que tenia Bompàs aleshores. [[Joan Coromines i Vigneaux|Joan Coromines]]<ref>Coromines 1995.</ref> explica, en canvi, que Canomals o Canemals -la forma antiga, també documentada- és un derivat del mot català medieval i actual ''cànem''. Indica així, doncs, plantacions de cànem, com la població vallesana de Canyamars i altres topònims coincidents. Res a veure amb els ''canibus'' abans esmentats, per tant.
Segons una hipòtesi de principi del {{segle|XX|s}} poc fonamentada filològicament, el nom de Canomals és una transformació del ''Canibus Malis'' amb què se l'anomenava el 1193, fent referència a ''Malo Passu'' (''Mal pas'' o [[gual]] perillós), el nom que tenia Bompàs aleshores. [[Joan Coromines i Vigneaux|Joan Coromines]]<ref>Coromines 1995.</ref> explica, en canvi, que Canomals o Canemals -la forma antiga, també documentada- és un derivat del mot català medieval i actual ''cànem''. Indica així, doncs, plantacions de cànem, com la població vallesana de Canyamars i altres topònims coincidents. Res a veure amb els ''canibus'' abans esmentats, per tant.


== Història ==
== Història ==
El lloc de Canomals és esmentat per primera vegada al 981 en un document del rei [[Lotari I de França|Lotari I]] a favor del [[monestir de Sant Genís de Fontanes]]. Tingué diverses formes: ''villa Canesmalos'' (s.d.), ''villa Canamals'' el 1031, ''Caramals'' entre 1139 i 1162,<ref name=Catafau>[[#catafau07|Catafau ''Les celleres...'' (2007)]]</ref> ''villae de Canomals'' el 1161 (esmentat a la ''Histoire critique du pouvoir municipal'' de Constant Leber, Paris: Audot, 1828, p. 136), ''Canibus Malis''<ref>{{ref-web|url=http://www.archive.org/stream/bulletinsocit12pyre/bulletinsocit12pyre_djvu.txt|títol=Full text of "Bulletin Société Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrenees-Orientales"<!--Títol generat per bot-->}}</ref> el 1193. El poblet se situava en el recorregut de la [[via Domícia]], la gran via de comunicació romana del Rosselló. Aquesta via procedeix, des del sud, de [[Castell Rosselló]], i és la via que donà nom al poble veí, ja que la dificultat del pas a gual produí el topònim ''Mal pas''.
El lloc de Canomals és esmentat per primera vegada al 981 en un document del rei [[Lotari I de França|Lotari I]] a favor del [[monestir de Sant Genís de Fontanes]]. Tingué diverses formes: ''villa Canesmalos'' (s.d.), ''villa Canamals'' el 1031, ''Caramals'' entre 1139 i 1162,<ref name=Catafau>[[#catafau07|Catafau ''Les celleres...'' (2007)]]</ref> ''villae de Canomals'' el 1161 (esmentat a la ''Histoire critique du pouvoir municipal'' de Constant Leber, Paris: Audot, 1828, p.&nbsp;136), ''Canibus Malis''<ref>{{ref-web|url= http://www.archive.org/stream/bulletinsocit12pyre/bulletinsocit12pyre_djvu.txt|títol=Full text of "Bulletin Société Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrenees-Orientales"<!--Títol generat per bot-->}}</ref> el 1193. El poblet se situava en el recorregut de la [[via Domícia]], la gran via de comunicació romana del Rosselló. Aquesta via procedeix, des del sud, de [[Castell Rosselló]], i és la via que donà nom al poble veí, ja que la dificultat del pas a gual produí el topònim ''Mal pas''.


Canomals es caracteritzà per la presència de la [[cellera]] de l'església, envoltada d'un fossat, citada el 1203: al març del 1202, el [[Llista de bisbes d'Elna-Perpinyà|bisbe d'Elna]] Guillem d'Hortafà<ref>{{Capeille1914}}</ref> havia donat l'església de Sant Salvador, juntament amb els seus delmes i primícies, al [[Abadia de Fontfreda|monestir de Fontfreda]] i al seu abat, Bernard, i el traspàs es feia constar a l'any següent amb la fórmula ''el conjunt de propietats continguts a la "cellaria veterem" de Canomals''.<ref name=Catafau></ref> El poble havia desaparegut el 1255, quan els monjos cistercencs demanaren al rei permís per construir-hi una nova població, que no s'arribà a fer. El topònim és esmentat ''... en el terme de Sant Salvador de Canomals...'' el 1338 en un document de venda d'unes peces de terra (pergamí 307<ref>{{ref-web|url=http://www.bnc.cat/pergamins/detall?id=20859|títol=Arxiu històric de la BC / Catàlegs de la BC / Catàlegs / Inici - Biblioteca Nacional de Catalunya<!--Títol generat per bot-->}}</ref> de la [[Biblioteca de Catalunya]]).
Canomals es caracteritzà per la presència de la [[cellera]] de l'església, envoltada d'un fossat, citada el 1203: al març del 1202, el [[Llista de bisbes d'Elna-Perpinyà|bisbe d'Elna]] Guillem d'Hortafà<ref>{{Capeille1914}}</ref> havia donat l'església de Sant Salvador, juntament amb els seus delmes i primícies, al [[Abadia de Fontfreda|monestir de Fontfreda]] i al seu abat, Bernard, i el traspàs es feia constar a l'any següent amb la fórmula ''el conjunt de propietats continguts a la "cellaria veterem" de Canomals''.<ref name=Catafau /> El poble havia desaparegut el 1255, quan els monjos cistercencs demanaren al rei permís per construir-hi una nova població, que no s'arribà a fer. El topònim és esmentat ''... en el terme de Sant Salvador de Canomals...'' el 1338 en un document de venda d'unes peces de terra (pergamí 307<ref>{{ref-web|url= http://www.bnc.cat/pergamins/detall?id=20859|títol=Arxiu històric de la BC / Catàlegs de la BC / Catàlegs / Inici - Biblioteca Nacional de Catalunya<!--Títol generat per bot-->}}</ref> de la [[Biblioteca de Catalunya]]).


== Vestigis arqueològics ==
== Vestigis arqueològics ==
Línia 30: Línia 30:


== L'Església ==
== L'Església ==
L'església de [[Sant Salvador de Canomals]] va ser consagrada el 1143. Al començament del segle XX, Montsalvatje <ref>[[#monsatvatje14|Montsalvatje ''El obispado de Elna III'' (1914)]] pàg. 310.</ref> parlava de l'aleshores ''capilla arruinada'' de Sant Salvador.
L'església de [[Sant Salvador de Canomals]] va ser consagrada el 1143. Al començament del {{segle|XX}}, Montsalvatje <ref>[[#monsatvatje14|Montsalvatje ''El obispado de Elna III'' (1914)]] pàg. 310.</ref> parlava de l'aleshores ''capilla arruinada'' de Sant Salvador.


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |cognom=Becat |nom=Joan |cognom2=Ponsich |nom2=Pere |cognom3=Gual |nom3=Raimon |capítol=Bompàs |títol=El Rosselló i la Fenolleda |editorial=Fundació Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona |data=1985 |pàgines= |col·lecció=Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14 |isbn=84-85194-59-4 |ref= }}
* {{ref-llibre |cognom=Becat |nom=Joan |cognom2=Ponsich |nom2=Pere |cognom3=Gual |nom3=Raimon |capítol=Bompàs |títol=El Rosselló i la Fenolleda | editorial=Fundació Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona |data=1985 |pàgines= |col·lecció=Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14 |isbn=84-85194-59-4 |ref= }}
* {{ref publicació|cognom=Capeille |nom=Josep |títol=Histoire locales, Figures d'Évêques Roussillonnais |publicació=Revue catalane|exemplar= 30|data=15 juin 1909|lloc=Perpignan|pàgines=186}} <ref>[http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/revcatalan/id/1129/show/1120/rec/9 Publicació electrònica]</ref>
* {{ref publicació|cognom=Capeille |nom=Josep |títol=Histoire locales, Figures d'Évêques Roussillonnais |publicació=Revue catalane|exemplar=núm. 30|data=15 juin 1909|lloc=Perpignan|pàgines=186}} <ref>[http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/revcatalan/id/1129/show/1120/rec/9 Publicació electrònica]</ref>
* {{ref-llibre |cognom=Catafau |nom=Aymat |capítol=Les celleres del Rosselló de mitjan segle XIII a la fi del segle XV: Permanències i evolució d'una forma d'estructuració del poblament |títol=Les Sagreres a la Catalunya medieval: jornada d'estudi |editorial=Associació d'Història Rural de la Universitat de Girona |lloc=Girona |data=2007 |pàgines=205-231 |col·lecció= |isbn=9788496742161 |ref=Catafau07}}
* {{ref-llibre |cognom=Catafau |nom=Aymat |capítol=Les celleres del Rosselló de mitjan segle XIII a la fi del segle XV: Permanències i evolució d'una forma d'estructuració del poblament |títol=Les Sagreres a la Catalunya medieval: jornada d'estudi | editorial=Associació d'Història Rural de la Universitat de Girona |lloc=Girona |data=2007 |pàgines=205-231 |col·lecció= |isbn=9788496742161 |ref=Catafau07}}
* {{ref-llibre |cognom=Catafau |nom=Aymat |capítol= |títol=Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles |editorial=Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire |lloc=Perpignan |data=1998 |pàgines= |col·lecció=Études |isbn=9782905828972 |ref= }}
* {{ref-llibre |cognom=Catafau |nom=Aymat |capítol= |títol=Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles | editorial=Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire |lloc=Perpignan |data=1998 |pàgines= |col·lecció=Études |isbn=9782905828972 |ref= }}
* {{ref-llibre|cognom=Kotarba |nom=Jérôme |cognom2=Castellvi |nom2=Georges |cognom3=Mazière |nom3=Florent [directors] |capítol= |títol=Les Pyrénées-Orientales 66 |editorial=Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme |lloc=Paris |data=2007 |pàgines= |col·lecció=Carte Archeologique de la Gaule |isbn=2-87754-200-5 |ref= }}
* {{ref-llibre|cognom=Kotarba |nom=Jérôme |cognom2=Castellvi |nom2=Georges |cognom3=Mazière |nom3=Florent [directors] |capítol= |títol=Les Pyrénées-Orientales 66 | editorial=Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme |lloc=Paris |data=2007 |pàgines= |col·lecció=Carte Archeologique de la Gaule |isbn=2-87754-200-5 |ref= }}
* {{ref-llibre |cognom=Montsalvatge i Fossas |nom=Francesc |capítol= |títol=El Obispado de Elna III |editorial=Imp. y Lib. de Sucesores de J.Bonet |lloc=Olot |data=1914 |pàgines=310 |col·lecció=Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14 |isbn=84-85194-59-4 |ref=montsalvatje14}}
* {{ref-llibre |cognom=Montsalvatge i Fossas |nom=Francesc |capítol= |títol=El Obispado de Elna III | editorial=Imp. y Lib. de Sucesores de J.Bonet |lloc=Olot |data=1914 |pàgines=310 |col·lecció=Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14 |isbn=84-85194-59-4 |ref=montsalvatje14}}
* {{ref publicació |cognom=Ordeig i Mata |nom=Ramon |títol=Inventari de les actes de consagració i dotació de les esglésies catalanes VI. Anys 1126-1150 |publicació=Revista Catalana de Teologia|volum=vol. XV|exemplar=1 |lloc=Barcelona |data=1990 |pàgines=181-201}} <ref>[http://www.raco.cat/index.php/RevistaTeologia/article/view/69918/100008 Publicació electrònica]</ref>
* {{ref publicació |cognom=Ordeig i Mata |nom=Ramon |títol=Inventari de les actes de consagració i dotació de les esglésies catalanes VI. Anys 1126-1150 |publicació=Revista Catalana de Teologia|volum=vol. XV|exemplar=1 |lloc=Barcelona |data=1990 |pàgines=181-201}} <ref>[http://www.raco.cat/index.php/RevistaTeologia/article/view/69918/100008 Publicació electrònica]</ref>
* {{cita publicació|cognom=Tréton|nom=Rodrigue|títol=Un prototip? Observacions sobre un capbreu de rendes i usos del comte d'Empúries al "castrum" de la Roca d'Albera fet el 1264|publicació=Revista de Dret Històric Català|data=2010|pàgines=p. 263-290|consulta=3 d'abril del 2013}} <ref>[http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000176%5C00000076.pdf Publicació electrònica]</ref>
* {{cita publicació|cognom=Tréton|nom=Rodrigue|títol=Un prototip? Observacions sobre un capbreu de rendes i usos del comte d'Empúries al "castrum" de la Roca d'Albera fet el 1264|publicació=Revista de Dret Històric Català|data=2010|pàgines=p. 263-290| consulta=3 d'abril del 2013}} <ref>[http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000176%5C00000076.pdf Publicació electrònica]</ref>


==Referències==
== Referències ==
{{Referències|2}}
{{Referències|2}}


== Enllaços ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.bompas.fr/fwadmin/mix_upload/1.rapport-de-presentation-premiere-partie.pdf Notes històriques al ''Plan local d'urbanisme de la Commune de Bompas''] {{fr}}
* [http://www.bompas.fr/fwadmin/mix_upload/1.rapport-de-presentation-premiere-partie.pdf Notes històriques al ''Plan local d'urbanisme de la Commune de Bompas''] {{fr}}


{{ORDENA:Canomals}}
{{ORDENA:Canomals}}

[[Categoria:Bonpàs]]
[[Categoria:Bonpàs]]
[[Categoria:Pobles desapareguts del Rosselló]]
[[Categoria:Pobles desapareguts del Rosselló]]

Revisió del 22:47, 23 nov 2016

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Canomals
Dades
TipusVeïnat Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escrita1193
Característiques
Estil arquitectònicRomànic
Altitud12 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBompàs (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMas Sant Salvador Bonpàs (Rosselló)
Map
 42° 43′ 57″ N, 2° 57′ 12″ E / 42.73251°N,2.95347°E / 42.73251; 2.95347

Canomals va ser un llogaret medieval, desaparegut com a tal ja a l'Edat Mitjana. En l'actualitat en conserva el record la masia[1] de Sant Salvador de Canomals, al terme de la comuna rossellonesa de Bonpàs, a l'est del nucli principal del municipi.

Etimologia

Segons una hipòtesi de principi del segle xx poc fonamentada filològicament, el nom de Canomals és una transformació del Canibus Malis amb què se l'anomenava el 1193, fent referència a Malo Passu (Mal pas o gual perillós), el nom que tenia Bompàs aleshores. Joan Coromines[2] explica, en canvi, que Canomals o Canemals -la forma antiga, també documentada- és un derivat del mot català medieval i actual cànem. Indica així, doncs, plantacions de cànem, com la població vallesana de Canyamars i altres topònims coincidents. Res a veure amb els canibus abans esmentats, per tant.

Història

El lloc de Canomals és esmentat per primera vegada al 981 en un document del rei Lotari I a favor del monestir de Sant Genís de Fontanes. Tingué diverses formes: villa Canesmalos (s.d.), villa Canamals el 1031, Caramals entre 1139 i 1162,[3] villae de Canomals el 1161 (esmentat a la Histoire critique du pouvoir municipal de Constant Leber, Paris: Audot, 1828, p. 136), Canibus Malis[4] el 1193. El poblet se situava en el recorregut de la via Domícia, la gran via de comunicació romana del Rosselló. Aquesta via procedeix, des del sud, de Castell Rosselló, i és la via que donà nom al poble veí, ja que la dificultat del pas a gual produí el topònim Mal pas.

Canomals es caracteritzà per la presència de la cellera de l'església, envoltada d'un fossat, citada el 1203: al març del 1202, el bisbe d'Elna Guillem d'Hortafà[5] havia donat l'església de Sant Salvador, juntament amb els seus delmes i primícies, al monestir de Fontfreda i al seu abat, Bernard, i el traspàs es feia constar a l'any següent amb la fórmula el conjunt de propietats continguts a la "cellaria veterem" de Canomals.[3] El poble havia desaparegut el 1255, quan els monjos cistercencs demanaren al rei permís per construir-hi una nova població, que no s'arribà a fer. El topònim és esmentat ... en el terme de Sant Salvador de Canomals... el 1338 en un document de venda d'unes peces de terra (pergamí 307[6] de la Biblioteca de Catalunya).

Vestigis arqueològics

Diversos vestigis arqueològics han estat trobats[7] en els entorns de l'actual Mas Sant Salvador, que palesen l'existència d'un nucli poblat. Diversos arrencament de murs a poca distància de la superfície actual hi han estat localitzats, alguns en part reaprofitats com a fonaments del mas actual i les seves dependències. A part d'això, en un possible braç antic de la Tet han estat localitzats nombrosos materials de rebuig, amb ceràmica de diferents menes, inclosa la sigil·lata del sud de la Gàl·lia. Això evidencia una ocupació constant del llocs des de l'Alt i el Baix Imperis romans, fins a ceràmiques medievals bastant tardanes.

A l'oest del Mas Sant Salvador, a uns 3 metres de fondària, van ser trobats uns grans blocs de pedra que podrien correspondre a l'assentament dels pilars d'un antic pont.

L'Església

L'església de Sant Salvador de Canomals va ser consagrada el 1143. Al començament del segle xx, Montsalvatje [8] parlava de l'aleshores capilla arruinada de Sant Salvador.

Bibliografia

  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Bompàs». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Capeille, Josep «Histoire locales, Figures d'Évêques Roussillonnais». Revue catalane [Perpignan], núm. 30, 15 juin 1909, pàg. 186. [9]
  • Catafau, Aymat. «Les celleres del Rosselló de mitjan segle XIII a la fi del segle XV: Permanències i evolució d'una forma d'estructuració del poblament». A: Les Sagreres a la Catalunya medieval: jornada d'estudi. Girona: Associació d'Història Rural de la Universitat de Girona, 2007, p. 205-231. ISBN 9788496742161. 
  • Catafau, Aymat. Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire, 1998 (Études). ISBN 9782905828972. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Montsalvatge i Fossas, Francesc. El Obispado de Elna III. Olot: Imp. y Lib. de Sucesores de J.Bonet, 1914, p. 310 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Ordeig i Mata, Ramon «Inventari de les actes de consagració i dotació de les esglésies catalanes VI. Anys 1126-1150». Revista Catalana de Teologia [Barcelona], vol. XV, 1, 1990, pàg. 181-201. [10]
  • Tréton, Rodrigue «Un prototip? Observacions sobre un capbreu de rendes i usos del comte d'Empúries al "castrum" de la Roca d'Albera fet el 1264». Revista de Dret Històric Català, 2010, p. 263-290 [Consulta: 3 abril 2013]. [11]

Referències

Enllaços externs