Incident de Mayerling: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
incident
Línia 10: Línia 10:
El 1889, molts personatges de la cort, inclosos els pares i la [[Estefania de Bèlgica|dona de Rodolf]], sabien que Rodolf i Mary mantenien una relació. El seu casament amb Estefania no era especialment feliç, i només els havia nascut una filla, l'arxiduquessa [[Elisabet d'Àustria (princesa de Windisch-Grätz)|Elisabet]], coneguda com a Erzsi.
El 1889, molts personatges de la cort, inclosos els pares i la [[Estefania de Bèlgica|dona de Rodolf]], sabien que Rodolf i Mary mantenien una relació. El seu casament amb Estefania no era especialment feliç, i només els havia nascut una filla, l'arxiduquessa [[Elisabet d'Àustria (princesa de Windisch-Grätz)|Elisabet]], coneguda com a Erzsi.


El 29 de gener de 1889, la parella imperial Francesc Josep i Elisabet van celebrar un sopar familiar abans de marxar cap a [[Buda (ciutat)|Buda]], a [[Hongria]] el 31 de gener; Rodolf es va excusar dient que tenia una indisposició. Havia organitzat un dia de caça a Mayerling a primera hora del dia 30, però quan el seu criat Loschek va anar a despertar-lo, no va contestar. El comte Joseph Hoyos, el company de caça de l'arxiduc, s'hi va afegir, sense obtenir resposta. Van intentar forçar la porta, però no cedia. Finalment, Loschek va esbotzar-ne un panell amb una destral i va trobar l'habitació tancada i en penombra. Rodolf estava assegut (segons algunes versions, estirat) immòbil al costat del llit, inclinat cap endavant, i li sortia sang de la boca. Al davant seu, a la tauleta de nit hi havia un got i un mirall. Sense avaluar-ho minuciosament, i mig a les fosques, Loschek va suposar que el príncep havia begut verí amb el got, perquè sabia que l'[[estricnina]] provocava sagnats. Al llit hi havia el cos de Mary Vetsera, blanc, ben fred, i ja força rígid.<ref>Corti, Egon, Elizabeth, Empress of Austria, Yale University Press, 1936, p. 391.</ref> La falsa impressió que hi havia hagut verí, i fins i tot que la baronessa havia emmetzinat el príncep i després s'havia suïcidat, va mantenir-se durant cert temps.
El 29 de gener de 1889, la parella imperial Francesc Josep i Elisabet van celebrar un sopar familiar abans de marxar cap a [[Buda (ciutat)|Buda]], a [[Hongria]] el 31 de gener; Rodolf es va excusar dient que tenia una indisposició. Havia organitzat un dia de caça a Mayerling a primera hora del dia 30, però quan el seu criat Loschek va anar a despertar-lo, no va contestar. El comte Joseph Hoyos, el company de caça de l'arxiduc, s'hi va afegir, sense obtenir resposta. Van intentar forçar la porta, però no cedia. Finalment, Loschek va esbotzar-ne un panell amb una destral i va trobar l'habitació tancada i en penombra. Rodolf estava assegut (segons algunes versions, estirat) immòbil al costat del llit, inclinat cap endavant, i li sortia sang de la boca. Al davant seu, a la tauleta de nit hi havia un got i un mirall. Sense avaluar-ho minuciosament, i mig a les fosques, Loschek va suposar que el príncep havia begut verí amb el got, perquè sabia que l'[[estricnina]] provocava sagnats. Al llit hi havia el cos de Mary Vetsera, blanc, ben fred, i ja força rígid.{{sfn|Corti|1936|p=391}} La falsa impressió que hi havia hagut verí, i fins i tot que la baronessa havia emmetzinat el príncep i després s'havia suïcidat, va mantenir-se durant cert temps.

Hoyos no va investigar més, sinó que va sortir corrents cap a l'estació i va agafar un tren especial cap a Viena. Va anar corrents cap a l'assistent de l'Emperador, el comte Paar, i la va demanar que donés l'horrible notícia a l'Emperador. L'opressiva etiqueta que caracteritzava tots els moviments a [[Hofburg]] es va posar en marxa de manera implacable; Paar va argumentar que només l'Emperadriu podia donar una notícia tan catastròfica a l'Emperador. Van enviar a buscar el baró Nopcsa, [[auditor]] de la casa de l'Emperadriu, i ell va fer portar la comtessa [[Ida Ferenczy]], la dama de companyia favorita de l'Emperadriu Elisabet, per determinar com se l'havia d'informar. L'Elisabet estava a classe de grec, i es va molestar per la interrupció. Amb els llavis blancs, Ferenczy va anunciar que el baró Nopcsa tenia notícies urgents. L'Elisabet va contestar que s'esperés i tornés més tard. La comtessa va insistir que l'havia de rebre immediatament, i finalment va haver d'afegir que hi havia notícies greus sobre el Príncep Hereu.{{#tag:ref|Aquest relat prové de la mateixa Ferenczy i de l'arxiduquessa [[Maria Valèria d'Àustria|Maria Valèria]], a qui Elisabet va dictar els seus records de l'incident, a més de la descripció del seu diari.{{sfn|Corti|1936|p=392}}}}
[[Fitxer:Mayerling15.jpg|La parella imperial, afligits al llit de mort|thumb]]

==Bibliografia==
* {{ref-llibre|cognom=Corti| nom=Egon| títol=Elizabeth, Empress of Austria| editorial=Yale University Press|any=1936}}


==Referències==
==Referències==

Revisió del 00:08, 25 nov 2016

Plantilla:Infotaula esdevenimentIncident de Mayerling
Imatge
L'emperador i emperadriu d'Àustria al llit de mort de Rodolf d'Àustria, a Mayerling
Map
 48° 02′ 49″ N, 16° 05′ 54″ E / 48.0469°N,16.0983°E / 48.0469; 16.0983
Tipusesdeveniment
suïcidi de Rodolf d'Àustria, Marie Vetsera Modifica el valor a Wikidata
Data30 gener 1889 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMayerling (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
EstatÀustria Modifica el valor a Wikidata
Participant
Morts2 Modifica el valor a Wikidata
Fotografia del pavelló imperial de caça de Mayerling, 1889 (el peu d'imatge diu: "Mayerling, Altes Jagdschloß des Kronprinzen Rudolf vor 1889", en català: Mayerling, l'antic pavelló de caça del príncep Rodolf abans de 1889).
Fotografies del príncelp Rodolf i la baronessa Mary Vetsera

L'Incident de Mayerling és la sèrie d'esdeveniments que van desembocar en l'aparent assassinat-suïcidi del príncep Rodolf d'Àustria (21 d'agost de 1858 – 30 de gener de 1889) i la seva amant, la baronessa Mary Vetsera (19 de març de 1871 – 30 de gener de 1889). Rodolf era l'únic fill de l'Emperador Francesc Josep I d'Àustria i l'Emperadriu Elisabet, i l'hereu del tron de l'Imperi Austrohongarès. L'amant de Rodolf era filla del baró Albin Vetsera, un diplomàtic a la cort austríaca. Els cossos de l'arxiduc i la baronessa es van trobar al pavelló de caça imperial de Mayerling als boscos de Viena, a 25 quilòmetres de la capital, el matí del 30 de gener de 1889.[1]

La mort del príncep va tenir conseqüències transcendentals per al curs de la història. Va tenir un efecte devastador sobre el ja tocat matrimoni de la parella imperial i va interrompre la seguretat de la línia immediata de successió dinàstica dels Habsburg. Com que Rodolf no tenia fills, la successió havia de passar al germà de Francesc Josep, l'arxiduc Carles Lluís i els seu descendent, l'arxiduc Francesc Ferran.[1] Aquesta desestabilització posava en perill la reconciliació creixent entre les faccions austríaca i hongaresa de l'Imperi, cosa que va catalitzar els esdeveniments que van culminar en l'assassinat de l'arxiduc i la seva dona Sofia per Gavrilo Princip, un nacionalista iugoslau d'ètnia sèrbia a Sarajevo el juny de 1914 i la conseqüent deriva cap a la Primera Guerra Mundial.

Incident

Retrat del Príncep Rodolf

El 1889, molts personatges de la cort, inclosos els pares i la dona de Rodolf, sabien que Rodolf i Mary mantenien una relació. El seu casament amb Estefania no era especialment feliç, i només els havia nascut una filla, l'arxiduquessa Elisabet, coneguda com a Erzsi.

El 29 de gener de 1889, la parella imperial Francesc Josep i Elisabet van celebrar un sopar familiar abans de marxar cap a Buda, a Hongria el 31 de gener; Rodolf es va excusar dient que tenia una indisposició. Havia organitzat un dia de caça a Mayerling a primera hora del dia 30, però quan el seu criat Loschek va anar a despertar-lo, no va contestar. El comte Joseph Hoyos, el company de caça de l'arxiduc, s'hi va afegir, sense obtenir resposta. Van intentar forçar la porta, però no cedia. Finalment, Loschek va esbotzar-ne un panell amb una destral i va trobar l'habitació tancada i en penombra. Rodolf estava assegut (segons algunes versions, estirat) immòbil al costat del llit, inclinat cap endavant, i li sortia sang de la boca. Al davant seu, a la tauleta de nit hi havia un got i un mirall. Sense avaluar-ho minuciosament, i mig a les fosques, Loschek va suposar que el príncep havia begut verí amb el got, perquè sabia que l'estricnina provocava sagnats. Al llit hi havia el cos de Mary Vetsera, blanc, ben fred, i ja força rígid.[2] La falsa impressió que hi havia hagut verí, i fins i tot que la baronessa havia emmetzinat el príncep i després s'havia suïcidat, va mantenir-se durant cert temps.

Hoyos no va investigar més, sinó que va sortir corrents cap a l'estació i va agafar un tren especial cap a Viena. Va anar corrents cap a l'assistent de l'Emperador, el comte Paar, i la va demanar que donés l'horrible notícia a l'Emperador. L'opressiva etiqueta que caracteritzava tots els moviments a Hofburg es va posar en marxa de manera implacable; Paar va argumentar que només l'Emperadriu podia donar una notícia tan catastròfica a l'Emperador. Van enviar a buscar el baró Nopcsa, auditor de la casa de l'Emperadriu, i ell va fer portar la comtessa Ida Ferenczy, la dama de companyia favorita de l'Emperadriu Elisabet, per determinar com se l'havia d'informar. L'Elisabet estava a classe de grec, i es va molestar per la interrupció. Amb els llavis blancs, Ferenczy va anunciar que el baró Nopcsa tenia notícies urgents. L'Elisabet va contestar que s'esperés i tornés més tard. La comtessa va insistir que l'havia de rebre immediatament, i finalment va haver d'afegir que hi havia notícies greus sobre el Príncep Hereu.[4]

La parella imperial, afligits al llit de mort

Bibliografia

  • Corti, Egon. Elizabeth, Empress of Austria. Yale University Press, 1936. 

Referències

  1. 1,0 1,1 Twilight of the Habsburgs: The Life and Times of Emperor Francis Joseph. By Alan Palmer. Atlantic Monthly Press. pp. 246-253
  2. Corti, 1936, p. 391.
  3. Corti, 1936, p. 392.
  4. Aquest relat prové de la mateixa Ferenczy i de l'arxiduquessa Maria Valèria, a qui Elisabet va dictar els seus records de l'incident, a més de la descripció del seu diari.[3]