Arcadi García i Sanz: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Mancava bibliografia
Línia 36: Línia 36:
* ''Societats mercantils medievals a Barcelona''
* ''Societats mercantils medievals a Barcelona''
* ''La Generalitat en els 750 anys d'història de poble valencià''
* ''La Generalitat en els 750 anys d'història de poble valencià''
* Asssegurances i canvis marítims medievals a Barcelona, en col·laboració amb Maria-Teresa Ferrer Mallol


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==

Revisió del 14:43, 25 nov 2016

Infotaula de personaArcadi García i Sanz Creu de Sant Jordi 1984

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1926
La Vall d'Uixó
Mort30 de setembre de 1998(1998-09-30) (als 72 anys)
La Vall d'Uixó
Dades personals
FormacióUniversitat de València
Activitat
Camp de treballHistòria del dret Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador del dret
OcupadorUniversitat de València
Universitat Jaume I Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Goodreads author: 1086881

Arcadi Garcia i Sanz, (La Vall d'Uixó, 1926 - 30 de juliol de 1998) fou un historiador del dret.

Biografia

Llicenciat en dret per la Universitat de València (1948), es doctorà en 1983 per la Universitat de Barcelona, amb la tesi "El llibre del Consolat dins la història medieval del dret marítim català".

Entre els anys 1949-1954 va treballar en l'organització de la biblioteca i dels arxius notarials de l'Arxiu Episcopal de Vic i col·laborà en la fundació de la revista Ausa. Fins al 1961 treballà en l'estudi de la documentació medieval i del dret local de la zona nord del País Valencià i començà el de diverses institucions de dret econòmic i mercantil sota la direcció de Ramon d'Abadal i de Vinyals.

Exercí un temps la professió d'advocat i fou professor d'Història del Dret i de les Institucions a la Universitat de València i del Col·legi Universitari de Castelló, des d'on impulsà la creació de la Universitat Jaume I (1991), i on fou degà de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques.

Formà part del consell de redacció del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura i del consell assessor de la revista Drassan, del Museu Marítim de Barcelona. Col·laborà amb el Romanischer Seminar, de la Universitat de Basilea, en estudis històrics sobre dret marítim i dret valencià. Assessorà la redacció del reglament de les Corts Valencianes.

Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i de l'Institut d'Estudis Catalans. També formà part de la Institució Alfons el Magnànim, el Consell Valencià de Cultura i altres organismes.

Entre d'altres, obtingué els premis Ferran Armengol (1974), Gumersind Bisbal (1981) i el Crítica Serra d'Or en edició d'obra catalana (1982) pel Llibre del Consolat del Mar, a més del Premi de les Lletres Valencianes (1990) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1995).

Obra

  • L'edició dels Furs de València i del Llibre del Consolat del Mar, tots dos en col·laboració amb Germà Colon,
  • Institucions constitucionals del dret clàssic valencià
  • Història de la Marina Catalana,
  • Societats mercantils medievals a Barcelona
  • La Generalitat en els 750 anys d'història de poble valencià
  • Asssegurances i canvis marítims medievals a Barcelona, en col·laboració amb Maria-Teresa Ferrer Mallol

Enllaços externs