Arts escèniques: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 12:23, 27 nov 2016

Les arts escèniques són aquelles arts de representació que es realitzen en un escenari, com ara el d'un teatre o un circ. Les obres d'art que produeixen les arts escèniques són els espectacles.

Exemples d'arts escèniques són la dansa, el teatre, la dansa-teatre, el circ, l'òpera, la prestidigitació, el transformisme i les varietats.

Espectacle

A les arts escèniques, l'espectacle és l'objecte creatiu central del procés de comunicació dramàtica. Consisteix a una presentació devant d'un auditori d'una ficció, executada per uns intèrprets, que aporten el seu propi cos (i a través d'ell la veu, el gest i el moviment), i en el cas general també un conjunt heterogeni d'elements escènics, incloent la il·luminació, el so (que pot ser música, veu en off i altres efectes sonors diversos), les projeccions, l'escenografia, els objectes accessoris, el vestuari, la perruqueria, el maquillatge i les màscares. De tots aquests elements, els únics obligatoris són almenys un intèrpret i almenys un espectador. En general l'espectacle es desenvolupa en un espai donat durant un temps determinat i té una finalitat.^[1]

Escena contemporània

Igual que a les arts plàstiques, a partir dels anys seixanta les arts escèniques a Europa van viure una revolució que va trencar amb les representacions tradicionals i el psicologisme i l'estètica realista que es valorava fins aleshores. Aquests canvis van afectar totes les arts escèniques, incloent el teatre, la dansa, l'òpera i el circ, sense oblidar l'aparició d'un tipus d'espectacle diferent: el happening i l'art d'acció o performance.^[2]

La dansa amb el postmodernisme es va renovar totalment, més enllà de l'estil neoclàssic, incorporant accions físiques quotidianes o tretes d'oficis, arts marcials, jocs i esports, per exemple; i incorporant el text en diverses formes, incloent fins i tot la veu. A més es considera l'atzar, la forma per la forma (dance is motion, not emotion) i la independència de la música, que ocorre al mateix temps però no supedita a la dansa a ella. D'altra banda, els directors teatrals també experimenten amb nous conceptes de l'espai i el temps, a més de la relació amb el text, que pot ser independent del cos (en l'ús de la veu en off, per exemple). Els dramaturgs van acostar el text a la parla quotidiana, el van fer més ritual, en van buscar l'essència, la musicalitat, el ritme i també el van deconstruir. Les arts audiovisuals s'incorporen, a més de tota mena de tecnologia.^[2]

Vegeu també

Espectacle escènic: càsting, repertori, impro escènica, assaig, estrena, intermedi,...
Intèrpret, públic
Escena, personatge, cor, quarta paret,
Escenari, rereescena, camerinos, bambolines, pati de butaques, llotges, prosceni
Escenografia, utillatge teatral, decorat, teló
Posada en escena, text teatral
Antropologia teatral
Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques

Referències

↑ Ramón X. Roselló, Anàlisi de l'obra teatral, editat per l'Abadia de Montserrat, 2011. ISBN 9788498834437 (català)
↑ ^2,0 ^2,1 Mercè Saumell, El teatre contemporani, editorial UOC, 2006. ISBN 8497884027 (català)

Enllaços externs

Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (català)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arts escèniques

[1] Ramón X. Roselló, Anàlisi de l'obra teatral, editat per l'Abadia de Montserrat, 2011. ISBN 9788498834437 (català)

[saumell-2] 2,0 ^2,1 Mercè Saumell, El teatre contemporani, editorial UOC, 2006. ISBN 8497884027 (català)

[1]

[2]

@@ Línia 13: / Línia 13: @@
 [[Fitxer:Merce_Cunningham_-_Ocean_2007_at_Carnival_Center.jpg|thumb|En aquest espectacle el director no guia a l'espectador en un únic focus i a més l'atzar fa que cada dia sigui diferent, trencant els preceptes de l'escena tradicional.]]
 {{AP|Teatre contemporani|Òpera contemporània|Dansa contemporània}}
-Igual que a les [[arts plàstiques]], a partir dels anys seixanta les arts escèniques a Europa van viure una revolució que va trencar amb les representacions tradicionals i el psicologisme i l'[[estètica]] [[realisme teatral|realista]] que es valorava fins aleshores. Aquests canvis van afectar totes les arts escèniques, incloent el teatre, la dansa, l'òpera i el circ, sense oblidar l'aparició d'un tipus d'espectacle diferent: el  ''[[happening]]'' i l'[[art d'acció]] o ''performance''.<ref name=saumell>Mercè Saumell, ''El teatre contemporani'', editorial UOC, [[2006]]. ISBN 8497884027 {{ca}}</ref>
+Igual que a les [[arts plàstiques]], a partir dels anys seixanta les arts escèniques a Europa van viure una revolució que va trencar amb les representacions tradicionals i el psicologisme i l'[[estètica]] [[realisme teatral|realista]] que es valorava fins aleshores. Aquests canvis van afectar totes les arts escèniques, incloent el teatre, la dansa, l'òpera i el circ, sense oblidar l'aparició d'un tipus d'espectacle diferent: el  ''[[happening]]'' i l'[[art d'acció]] o ''performance''.<ref name=saumell>Mercè Saumell, ''El teatre contemporani'', editorial UOC, 2006. ISBN 8497884027 {{ca}}</ref>
 La dansa amb el [[Dansa postmoderna|postmodernisme]] es va renovar totalment, més enllà de l'estil [[dansa neoclàssica|neoclàssic]], incorporant [[accions físiques]] quotidianes o tretes d'oficis, arts marcials, jocs i esports, per exemple; i incorporant el [[text dramàtic|text]] en diverses formes, incloent fins i tot la [[veu]]. A més es considera l'atzar, la forma per la forma (''dance is motion, not emotion'') i la independència de la música, que ocorre al mateix temps però no supedita a la dansa a ella. D'altra banda, els directors teatrals també experimenten amb nous conceptes de l'espai i el temps, a més de la relació amb el text, que pot ser independent del cos (en l'ús de la [[veu en off]], per exemple). Els dramaturgs van acostar el text a la parla quotidiana, el van fer més [[ritual]], en van buscar l'essència, la musicalitat, el [[ritme]] i també el van deconstruir. Les [[arts audiovisuals]] s'incorporen, a més de tota mena de tecnologia.<ref name=saumell/>