Mandioca: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m 404 |
m Seccions finals segons VP:EA. EE |
||
| Línia 33: | Línia 33: | ||
L'arrel de mandioca fa de 5 a 10 cm de diàmetre i arriba a fer de 50 a 80 cm de llarg. L'interior de l'arrel pot ser blanca o grogosa. És rica en midó, calci, fòsfor i [[vitamina C]] (25 mg/100 g) però pobra en [[Proteïna|proteïnes]] i altres nutrients. |
L'arrel de mandioca fa de 5 a 10 cm de diàmetre i arriba a fer de 50 a 80 cm de llarg. L'interior de l'arrel pot ser blanca o grogosa. És rica en midó, calci, fòsfor i [[vitamina C]] (25 mg/100 g) però pobra en [[Proteïna|proteïnes]] i altres nutrients. |
||
== |
== Referències == |
||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
== Referències == |
|||
== Bibliografia == |
|||
* {{ref-publicació | autor=Cereda, M.P. i Mattos, M.C.Y. | article=Linamarin - The Toxic Compound of Cassava | publicació=Journal of Venomous Animals and Toxins (online)| any=1996 | volum=2 | pàgines=6–12 |doi= 10.1590/S0104-79301996000100002 |url=http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0104-79301996000100002&lng=en&nrm=iso }} |
* {{ref-publicació | autor=Cereda, M.P. i Mattos, M.C.Y. | article=Linamarin - The Toxic Compound of Cassava | publicació=Journal of Venomous Animals and Toxins (online)| any=1996 | volum=2 | pàgines=6–12 |doi= 10.1590/S0104-79301996000100002 |url=http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0104-79301996000100002&lng=en&nrm=iso }} |
||
</div> |
|||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
{{EE}} |
|||
{{Projectes germans|Viquiespècies=Manihot esculenta|commons=Manihot esculenta}} |
{{Projectes germans|Viquiespècies=Manihot esculenta|commons=Manihot esculenta}} |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
* [http://www.hort.purdue.edu/newcrop/CropFactSheets/cassava.html Cassava - Purdue University Horticulture] |
* [http://www.hort.purdue.edu/newcrop/CropFactSheets/cassava.html Cassava - Purdue University Horticulture] |
||
* [http://www.iita.org/cms/details/cassava_project_details.aspx?zoneid=63&articleid=267 Cassave Research at the International Institute of Tropical Agriculture (IITA)] |
* [http://www.iita.org/cms/details/cassava_project_details.aspx?zoneid=63&articleid=267 Cassave Research at the International Institute of Tropical Agriculture (IITA)] |
||
| Línia 55: | Línia 54: | ||
* [http://news.yahoo.com/s/nm/20070820/sc_nm/volcano_manioc_dc Mayans grew Manioc] |
* [http://news.yahoo.com/s/nm/20070820/sc_nm/volcano_manioc_dc Mayans grew Manioc] |
||
| ⚫ | |||
{{Projectes germans|Viquiespècies=Manihot esculenta|commons=Manihot esculenta}} |
|||
| ⚫ | |||
[[Categoria:Crotonòidies]] |
[[Categoria:Crotonòidies]] |
||
[[Categoria:Plantes d'Amèrica]] |
[[Categoria:Plantes d'Amèrica]] |
||
Revisió del 01:50, 28 nov 2016
Manihot esculenta  | |
|---|---|
 Arrel de mandioca sense processar | |
| Dades | |
| Font de | iuca, tapioca i Oloyti |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malpighiales |
| Família | Euphorbiaceae |
| Gènere | Manihot |
| Espècie | Manihot esculenta Crantz |
La mandioca (Manihot esculenta), a vegades anomenada també iuca (no s'ha de confondre amb el gènere iuca o Yucca sp), és una planta de la família Euphorbiaceae. D'aquesta planta s'obté la tapioca, aliment ric en glúcids com el midó.[1]
Descripció
És un arbust perennifoli, monoic, amb arrels tuberoses engruixides, fusiformes i d'arrels fibroses. Les fulles són alternes, palmades i estipulades.
Usos
Es conrea com a aliment bàsic a molts països tropicals. La mandioca és la tercera font d'hidrats de carboni de la humanitat.[2][3] La mandioca es classifica com "dolça" o "amargant" depenent del nivell de la substància tòxica (glucòsids cianogènics) que conté. Una preparació poc acurada de la mandioca causa una malaltia anomenada konzo. Tanmateix els agricultors prefereixen conrear varietats "amargants", ja que són més resistents a les plagues.[4]
L'arrel de mandioca fa de 5 a 10 cm de diàmetre i arriba a fer de 50 a 80 cm de llarg. L'interior de l'arrel pot ser blanca o grogosa. És rica en midó, calci, fòsfor i vitamina C (25 mg/100 g) però pobra en proteïnes i altres nutrients.
Referències
- ↑ Euphorbiaceae Juss.
- ↑ Phillips, T. P. (1983). An overview of cassava consumption and production. In Cassava Toxicity and Thyroid; Proceedings of a Workshop, Ottawa, 1982 (International Development Research Centre Monograph 207e). pp. 83-88 [F. Delange and R. Ahluwalia. editors]. Ottawa. Canada: International Development Research Centre.
- ↑ Claude Fauquet and Denis Fargette, (1990) "African Cassava Mosaic Virus: Etiology, Epidemiology, and Control" Plant Disease Vol. 74(6): 404-11.
- ↑ Linley Chiwona-Karltun, Chrissie Katundu, James Ngoma, Felistus Chipungu, Jonathan Mkumbira, Sidney Simukoko, Janice Jiggins (2002) Bitter cassava and women: an intriguing response to food security LEISA Magazine, volume 18 Issue 4. Online version accessed on 2009-08-11.
Bibliografia
- Cereda, M.P. i Mattos, M.C.Y. «Linamarin - The Toxic Compound of Cassava». Journal of Venomous Animals and Toxins (online), 2, 1996, pàg. 6–12. DOI: 10.1590/S0104-79301996000100002.
Enllaços externs
 |
Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet. |
- Cassava - Purdue University Horticulture
- Cassave Research at the International Institute of Tropical Agriculture (IITA)
- Cassava Biz - information service provided by the Integrated Cassava Project (ICP) of the International Institute of Tropical Agriculture (IITA), to encourage, promote, and expand agribusiness development in the cassava subsector in Nigeria.
- Cassava Pests: From Crisis to Control
- GE cassava plants that have reduced cyanogens
- GE cassava plants whose roots are over 2.5 times normal size
- The Inoculated Mind - Interview with Dr. Richard Sayre, credited with lowering cyanogen content and engineering giant cassava
- Global Cassava Development Strategy
- The Case for Cassava
- Mayans grew Manioc