Voleibol: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació Etiquetes: escolar editor visual |
||
| Línia 18: | Línia 18: | ||
}} |
}} |
||
[[Fitxer:High school women volleyball 08.jpg|thumb|Jugadores de voleibol d'un institut de [[Hudson (Ohio)]], [[Estats Units]].]] |
[[Fitxer:High school women volleyball 08.jpg|thumb|Jugadores de voleibol d'un institut de [[Hudson (Ohio)]], [[Estats Units]].]] |
||
El voleibol, '''volei''' o '''vòlei''' és un [[esport d'equip]] que consisteix en fer passar la [[pilota]] al camp contrari per damunt d'una xarxa col·locada transversalment al mig de la pista,<ref name="enciclopèdia">{{GEC|0151136|voleibol}}</ref> principalment mitjançant les mans, encara que les regles també permeten fer-ho amb qualsevol altra part del cos. La pilota pot ser tocada o impulsada amb cops nets, però no pot ser aturada, subjectada, retinguda o acompanyada. Per anotar un punt cal aconseguir que la pilota toqui el terra dins del terreny de joc de l'equip rival, respectant el reglament. L'objectiu del voleibol és guanyar 3 dels 5 sets del partit. Hi ha diverses modalitats segons la superfície en què es jugui, quan es practica en una pista és voleibol, si la superfície és sorra se'n diu [[voleibol platja]]. Les regles són les mateixes respecte a la rotació de jugadors, ja que es fa quan es canvia de servei. No és un esport de contacte. |
|||
== Història == |
== Història == |
||
Revisió del 13:36, 1 des 2016
 Jugades d'atac i bloqueig dels equips Laval Rouge et Orde i Montreal Carabins, respectivament, en un partit de la lliga universitària del Quebec. | |
| Tipus | Esport d'equip, esport de pilota |
|---|---|
| Sobrenom(s) | Vòlei |
| Autoritat esportiva | FIVB |
| Variants | Esport d'equip, esport de pilota |
| Creació | 9 de febrer de 1895, Holyoke (Massachusetts),  Estats Units per William G. Morgan |
| Olímpic | 1964 |
| Paralímpic | Voleibol adaptat |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica  |
| Característiques | |
| Contacte | No |
| Membres de l'equip | 6 jugadors |
| Mixt | Sí, en competicions separades |
| Nombre mínim de jugadors | 12 |
| Nombre màxim de jugadors | 12 |
El voleibol, volei o vòlei és un esport d'equip que consisteix en fer passar la pilota al camp contrari per damunt d'una xarxa col·locada transversalment al mig de la pista,[1] principalment mitjançant les mans, encara que les regles també permeten fer-ho amb qualsevol altra part del cos. La pilota pot ser tocada o impulsada amb cops nets, però no pot ser aturada, subjectada, retinguda o acompanyada. Per anotar un punt cal aconseguir que la pilota toqui el terra dins del terreny de joc de l'equip rival, respectant el reglament. L'objectiu del voleibol és guanyar 3 dels 5 sets del partit. Hi ha diverses modalitats segons la superfície en què es jugui, quan es practica en una pista és voleibol, si la superfície és sorra se'n diu voleibol platja. Les regles són les mateixes respecte a la rotació de jugadors, ja que es fa quan es canvia de servei. No és un esport de contacte.
Història
L'estatunidenc CarlosCastellvi, professor d'Educació Física, va inventar el voleibol el 9 de febrer de 1895 amb el nom de mintonette que més tard es va canviar pel nom de voleibol.[2] Va ser a la YMCA, on va coincidir amb James Naismith, el creador del bàsquet i pensà que el bàsquet no s'adaptava a les característiques de tots els alumnes. Per això, partint del tennis, inventà un esport sense contacte, d'equip, amb un risc mínim de lesions. El voleibol va ser promogut per la YMCA a Amèrica del Nord i Àsia.
La primera pilota va ser dissenyada especialment a petició de Morgan per la firma A.G. Spalding & Bros. de Chicopee (Massachusetts). L'any 1912 es van revisar les regles inicials respecte a la mida de la pista i de la pilota, es limita a 6 el nombre de jugadors per equip, i s'incorpora la rotació després del servei. L'any 1922 es regula el nombre de tocs, es limita l'atac dels saguers i s'estableixen els dos punts d'avantatge per aconseguir el set.
El voleibol va ser introduit a Europa per soldats de l'exèrcit dels Estats Units l'any 1919 durant la Primera Guerra Mundial.[3][4][5] La Federació Internacional de Voleibol (FIVB) es va fundar a París l'any 1947.,[1] i els Campionats del Món van començar el 1949 (masculí) i 1952 (femení).[6] El voleibol ha estat esport olímpic des de 1964 a les Olimpíades de Tòquio. El voleibol platja es va incorporar a la FIBV l'any 1986 i als Jocs Olímpics d'estiu des del 1996.
A Catalunya, el voleibol es practica des de l'any 1920 a les platges catalanes, però el primer reglament no va arribar fins al 1925. La Federació Catalana de Voleibol es va crear el 1959, un any abans que l'Espanyola.
En els últims anys s'han introduït canvis substancials en el voleibol per aconseguir que sigui un joc més vistós. L'any 1998 es va afegir la figura del jugador lliure. El 2000 es va reduir de forma important la duració dels partits en eliminar l'exigència d'estar en possessió de servei per puntuar: es pot guanyar punt i servei en la mateixa jugada (abans es podien "robar" serveis de forma alternativa sense que el marcador avancés). S'ha permès el toc amb qualsevol part del cos o es permet que el servei toqui la xarxa sempre que acabi passant al camp contrari.
L'any 2006 es van plantejar dos possibles nous canvis, que es van provar en algunes competicions: permetre un segon servei en cas de fallar el primer (igual que en el tennis) i disposar a la banqueta d'un segon jugador lliure que permeti l'alternança d'aquests durant el partit. Finalment només es va acceptar, en la revisió aprovada en el congrés de juny del 2008 a Dubai, la incorporació d'un segon lliure reserva i la possibilitat d'intercanviar els lliures un únic cop durant el partit.
L'any 2010 es revisa[7] la regla de la tocada de la xarxa, i es canvia: només serà falta de tocada de la xarxa si toca la cinta superior de la xarxa i incideix en la jugada. També es va flexibilitzar el joc amb dos lliures, permetent canvis successius del lliure actuant pel segon lliure durant el partit. L'any 2014 es van revertir els canvis sobre la tocada de la xarxa.[8]
Regles bàsiques del voleibol
El terreny de joc
El camp normalment té 18 metres de llargada i 9 d'amplada, dividit en 2 camps de 9x9 m separats per una xarxa d'alçada variable (2,43 m per homes; 2,24 m per dones;[1] mentre que s'utilitzen altres alçades en competicions juvenils, infantils, etc.). A cada camp hi ha una línia paral·lela a la xarxa a 3 m de distància de la xarxa, anomenada "línia d'atac". A l'exterior de la pista hi ha una zona lliure d'un mínim de 3 metres d'amplada[9] i un màxim de 5 en els laterals, i de 8 a la part posterior.
 |
 |
|
 | ||
La pilota
La FIVB estableix que la pilota ha de ser esfèrica, de cuir o material sintètic amb una circumferència d'entre 65 i 67 cm, un pes de 260-280 grams, i una pressió a l'interior de 0,30-0,325 kg/cm2.[10]
Vestimenta
Els jugadors de voleibol vesteixen durant el partit samarreta, pantaló curt, mitjons i calçat esportiu. També acostumen a dur proteccions als genolls i colzes degut al contacte habitual amb la superfície de joc.
Els equips
El voleibol es juga entre dos equips amb un màxim de dotze jugadors, sis que inicien el partit i un màxim de sis que estan a la banqueta. També hi ha variants en les quals el nombre de jugadors en pista és de quatre per cada equip.
Les parts del joc
Els partits es juguen al millor de tres sets. Si s'arriba als 4 sets perque cada equip ha guanyat 2 sets, es pot arribar als 5 sets. Cada set es guanya amb 25 punts (amb un avantatge de 2 punts), el cinquè set s'anomena tie break, el qual és de 15 punts.
Les posicions dels jugadors o jugadores
La pista de cada equip es divideix en sis posicions numerades. La número 1 està situada, amb els jugadors mirant a la xarxa, a la part dreta més allunyada de la xarxa i és la posició des d'on es posa en joc la pilota. La posició 2 és davant de la número 1, entre la "línia d'atac" i la xarxa. Al davant i centre hi ha la posició 3 i a l'esquerra la 4, darrere seu la 5 i al mig de la rereguarda la posició 6.
Canvi de posició dels jugadors o jugadores o rotació
Cada vegada que un equip guanya un punt en què el rival ha posat la pilota en joc, tots els jugadors o jugadores canvien de posició abans de fer el servei. Així, qui estava a la posició 6 passa a la 5, i aquest a la 4, i així successivament fins a situar qui estava al número 1 al número 6.
Els sistemes de joc
Hi ha diferents sistemes de joc que s'utilitzen en diferents situacions, condicions o objectius. Hi ha la formació de recepció de la pilota, la d'atac i la de defensa. El principal sistema per rebre la pilota, després d'un servei o d'una rematada, és l'anomenat 1:3:2 o sistema en W. En aquesta formació, el col·locador de la zona 2 se situa molt a prop de la xarxa, i el defensa de la zona 6 s'avança. També podem distingir dues formacions diferents d'atac: la primera seria l'anomenada "col·locador per torns", que consisteix en el fet que el jugador de la zona 3 fa les funcions de col·locador i tots els jugadors passen per totes les posicions. L'altra formació seria el sistema de "4 rematadors i 2 col·locadors", en el qual a la línia d'atac i a la de defensa hi ha 2 rematadors i 1 col·locador. A més, per mantenir els col·locadors a les zones 3 i 6, després del servei es modifica la seva situació en el camp. Finalment, el sistema de defensa més popular, és el de "3:1:2", també anomenat "central avançat", en el qual els tres davanters se situen prop de la xarxa per blocar la pilota i el defensa de la zona 6, s'avança.
Com es juguen els punts
Per començar a jugar un punt, el jugador situat a la zona 1 efectua el servei des de darrere de la línia de fons, de manera que la pilota arribi al camp contrari passant per sobre de la xarxa. L'equip contrari pot tocar la pilota fins a 3 vegades abans de tornar-la a l'altre camp, i així successivament, fins que un equip aconsegueix de fer caure la pilota a terra dins del camp contrari o que algú cometi una infracció.
Infraccions que signifiquen la pèrdua del punt
- Fora: quan la pilota toca el terra, va a fora del camp o toca un objecte extern (assenyalat pels àrbitres amb els dos braços paral·lels al cos i els 2 palmells mirant cap endins a l'alçada de la cara de l'àrbitre).
- Pilota tocada: quan la pilota cau a fora del camp propi (assenyalat pels àrbitres amb els dits de les mans a l'alçada de la cara i refregant-los).
- Retenció: quan un jugador retén o acompanya la pilota (assenyalat amb el palmell d'una mà mirant cap amunt i pujant aquest palmell).
- Dobles: quan un jugador toca la pilota dues vegades seguides (assenyalat mostrant dos dits).
- Quatre tocs: si un equip juga la pilota més de tres vegades (assenyalat mostrant 4 dits).
- Xarxa: quan un jugador toca la xarxa, sempre que aquest jugador intervingui en l'acció del joc (assenyalat tocant la xarxa per la part lateral amb el palmell de la mà).
- Remat de saguer: quan un defensor remata o bloqueja la pilota per sobre de la xarxa entrant en camp contrari des de la zona delimitada per la línia de 3 metres i la xarxa; quan un lliure remata o bloqueja la pilota per sobre de la xarxa (sigui quina sigui la zona en què ho fa); o quan un lliure col·Loqui a un altre company amb els dits de la zona delimitada per la línia de 3 metres i la xarxa, i aquest company remati per sobre de la xarxa (assenyalat passant un braç per sobre del cap com si volguessis tocar-te l'orella contrària, sense arribar a fer-ho).
- Invasió: quan un jugador passa un peu complert en camp contrari, o toca la pilota per sota la xarxa (assenyalat amb el dit índex indicant la línia central).
- Invasió aèria: quan un jugador remata la pilota en camp contrari, o quan un jugador bloqueja abans que un jugador rival pugui fer un altre toc de pilota al seu camp (assenyalat amb el palmell mirant el terra a l'alçada de la cara).
- Pantalla: quan un jugador o grup de jugadors de l'equip que serveix es disposen de tal manera que amaguen el jugador que fa el servei o la trajectòria de la pilota a l'equip contrari.
- Falta de rotació: cada vegada que es recupera el servei, l'equip ha de fer una rotació en el sentit de les agulles del rellotge. Si aquesta rotació no es fa, la pilota passa a l'equip contrari.
Àrbitres
També formen part del joc els i les àrbitres que controlen els temps, les accions de les jugadores o jugadors, quan la pilota ha traspassat o no una línia, les infraccions, i el marcador.
Tècniques
La tècnica del voleibol és molt específica i la precisió és imprescindible per poder dominar el joc. La tècnica consisteix en la realització correcta dels gestos tècnics propis de l'esport. La tàctica individual és l'aplicació intel·ligent d'aquesta tècnica. I la tàctica col·lectiva és la combinació col·lectiva entre 2 o més jugadors.
Atac
L'atac és la manera amb la qual l'equip intenta fer un punt a l'altre camp ofensivament. Les accions més conegudes són:
- Servei: S'utilitza per iniciar el joc i la pilota ha de passar directament a l'altre camp. Hi ha diferents tipus de serveis: el servei baix i el servei lateral, que són més segurs però menys potents, i el servei de tenis, amb una trajectòria molt més tensa i difícil de salvar.
- Toc de dits: s'utilitza normalment per col·locar la pilota perquè un company pugui fer la rematada. És un gest tècnic que s'utilitza per fer passades altes, i el moviment consisteix a flexionar les cames, estirar els braços cap amunt, amb els colzes flexionats i tocar la pilota amb els dits de les dues mans, sense acompanyar-la i sense que la pilota rodi gaire.
- Rematada: Acostuma a ser el tercer toc de l'equip i pretén passar la pilota a l'altre camp sense que l'equip contrari la pugui tornar. Les fases són: el desplaçament, el salt, el cop i la caiguda.
La batuda s'inicia depenent de si ataques amb la dreta o l'esquerra:
Si ets dretà, es comença amb el peu esquerre (un pas llarg, ja que serveix per conduir-te a la posició de la col·locació, seguidament un pas petit amb el peu dret, i al mateix lloc recolzes l'esquerra i saltes amb els dos peus junts, ajudant-te amb l'impuls de les mans.
Si ets esquerrà, és tot el contrari; comences amb el peu dret. Per aprofitar bé la batuda o carrera de remat, i rematar al punt més alt, s'ha de començar a fer la batuda quan el col·locador hi toca la pilota, abans de colpejar, "carregues el colze" més o menys per l'alçada de l'orella i finalment estires el braç al punt més alt i remates amb la mà dura.
- La "finta": normalment també es realitza fent la batuda però un cop estàs a punt de rematar, toques la pilota amb els dits, i busques on hi ha espai per fer punt, darrere el bloqueig, al mig de la pista.
Willyrex lo parte
- Toc d'avantbraços: s'utilitza per rebre la pilota després del servei o d'una rematada. Acostuma a ser el primer toc de l'equip i consisteix a tocar la pilota amb els avantbraços per elevar-la i passar-la al col·locador.
- Bloqueig: és l'acció que fan els jugadors prop de la xarxa de l'equip contrari per parar l'atac. Consisteix a saltar i aixecar les mans per intentar parar completament el remat i que "reboti" a l'altre camp fent punt directe o bé, el bloqueig defensiu, que serveix per parar la intensitat del remat i que vagi a parar al teu camp.
- Es pot arribar a fer triple bloqueig (és a dir, dels tres jugadors que estan a les posicions de dintre dels tres metres).
- El bloqueig no conta com un toc de l'equip, és a dir, si bloqueges, el teu equip encara pot fer tres tocs més.
- La tècnica per dur a terme un bon bloqueig és la següent: obres les cames igual que l'amplada que les teves espatlles amb els genolls una mica flexionats per tal de no perdre temps a l'hora de saltar baixant. Els braços han d'estar flexionats amb les mans obertes, i amb un angle de 90% respecte a la xarxa (aquesta posició es fa així per tal que quan saltis, si tens un company al teu costat que també bloqueja no aixequis els braços de costat i li facis mal).
L'equip que guanya el punt és el que fa el següent servei. Cada vegada que hi ha un canvi de servei (és a dir, l'equip que servia perd el punt) es fa una rotació dels jugadors de l'equip guanyador. D'aquesta manera, tots els jugadors han de jugar tant en posicions d'atac com de defensa. L'excepció és el lliure, figura introduïda l'any 2000, que és un jugador que només pot actuar defensivament (no pot rematar ni efectuar serveis).
Hi ha una variant, anomenada vòlei platja, que es juga a l'aire lliure, habitualment amb dos jugadors o jugadores per equip, i amb un reglament lleugerament diferent. Aquesta modalitat és un esport olímpic des de 1996. La delegació espanyola va obtenir la medalla de plata als Jocs Olímpics d'Atenes de 2004.
També hi ha l'anomenat voleibol adaptat, que és per a la gent que té alguna minusvalidesa. Hi ha dues modalitats: dempeus, pràcticament igual que el voleibol i asseguts, en què el terreny de joc és més petit i la xarxa més baixa.
Competicions
De seleccions
- Voleibol als Jocs Olímpics
- Campionat del Món femení - masculí
- Lliga Mundial masculina
- Grand Prix Mundial femení
- Copa Grand Champions femenina - masculina
- Copa del Món femenina - masculina
- Campionat d'Europa femení - masculí
- Campionat d'Àsia femení - masculí
- Campionat d'Àfrica femení - masculí
- Copa Amèrica femenina - masculina
- Campionat de Nord-americà femení - masculí
- Campionat de Sud-americà femení - masculí
De clubs
- Copa d'Europa femenina - masculina
- Recopa d'Europa femenina - masculina
- Copa CEV femenina - masculina
- Lliga espanyola femenina - masculina
- Copa espanyola femenina - masculina
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Voleibol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ FIVB. «VOLLEYBALL HISTORY». FIVB. [Consulta: 6 abril 2014].
- ↑ «History Of Volleyball». Volleyball World Wide. [Consulta: 21 setembre 2007].
- ↑ «History of Volleyball». SportsKnowHow.com. [Consulta: 21 setembre 2007].
- ↑ «History of Volleyball». volleyball.com. [Consulta: 21 setembre 2007].
- ↑ «FIVB History». Fédération Internationale de Volleyball. [Consulta: 31 març 2012].
- ↑ Regles Oficials de Voleibol 2010 (anglès)
- ↑ Regles Oficials de Voleibol 2015 (anglès)
- ↑ «Section 1.1». A: Official Volleyball Rules 2011-2012 (PDF). FIVB, 2010 [Consulta: 27 octubre 2011]. «The playing court is [...] surrounded by a free zone which is a minimum of 3 m wide on all sides.»
- ↑ «Section 3.1». A: Official Volleyball Rules 2011-2012 (PDF). FIVB, 2010 [Consulta: 27 octubre 2011]. «STANDARDS The ball shall be spherical(...)»
