Isquèmia

Una isquèmia (del grec ἴσχω "retenir" i αἷμα "sang") és el patiment cel·lular causat per la disminució transitòria o permanent del reg sanguini i conseqüentment una disminució de l'aportació d'oxigen d'un teixit biològic. Aquest sofriment cel·lular pot ser suficientment intens per causar la mort cel·lular i del teixit. Una de les funcions principals de la sang és fer que l'oxigen arribat als pulmons circuli per l'organisme i arribi a tots els teixits del cos.

Per sobreviure, les cèl·lules necessiten obtenir energia. En general, hi ha dues formes de generar-la (totes dues basades en processos químics) que aprofiten l'energia emmagatzemada en un o més enllaços químics: per via de la fermentació o bé a partir d'oxigen. Si la isquèmia és molt greu pot arribar a l'anòxia, fet que implica que els teixits d'aquesta regió no podran comptar amb l'energia necessària per sobreviure. D'aquesta forma, el teixit mor. Cada teixit té un nivell diferent de tolerància a la falta d'oxigen.

Localitzacions d'isquèmia

• Cerebral: és la reducció del flux sanguini fins a assolir nivells que són insuficients per mantenir el metabolisme necessari per una normal funció i estructura del cervell.

• Cardíaca.

• Intestinal (mesentèrica).

• Renal: és la reducció del flux sanguini renal (Hipoperfusió uni o bilateral) causada per la reducció del volum sanguini total, per la redistribuició de la sang o per obstrucció. Les seves causes solen ser: complicacions quirúrgiques, hemorràgia, traumatisme, rabdomiòlisi amb mioglobinúria, sèpsia per gram-negatius, hemorràgia de postpart, pancreatitis, etc. que poden condicionar una insuficiència renal aguda causada per la necrosi tubular. En casos d'obstrucció unilateral (estenosi renal, embòlia, etc.) poden donar lloc a un infart renal agut o a una atròfia renal (isquèmia crònica).

Vegeu també

• Infart

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isquèmia

Viccionari