2005

2005

Tipus	any comú, any civil i any comú començat en dissabte
Altres calendaris
Gregorià	2005 (mmv)
Islàmic	1426 – 1427
Xinès	4701 – 4702
Hebreu	5765 – 5766
Calendaris hindús	2060 – 2061 (Vikram Samvat) 1927 – 1928 (Shaka Samvat) 5106 – 5107 (Kali Yuga)
Persa	1383 – 1384
Armeni	1454
Rúnic	2255
Ab urbe condita	2758
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs
Segles
segle xx - segle xxi - segle xxii
Dècades
1970 1980 1990 - 2000 - 2010 2020 2030
Anys
2002 2003 2004 - 2005 - 2006 2007 2008

Mapa indicant l'Índex de Desenvolupament Humà del 2005 (informe del 2007)

0,950 i per sobre   0,900-0,949   0,850-0,899   0,800-0,849   0,750-0,799   0,700-0,749   0,650-0,699   0,600-0,649   0,550-0,599   0,500-0,549   0,450-0,499   0,400-0,449   0,350-0,399   0,300-0,349   per sota de 0,300   n/d

Llibertat al món el 2005 segons la Freedom House

Esdeveniments

Països Catalans

Gener

• 6 de gener: Pedro Zarraluki guanya el Premi Nadal de novel·la (Espanya, 1954) per Un encargo difícil.
• 21 de gener, a les 2 hores 54 minuts, i 28 segons s'ha produït un terratrèmol de 3,6 en l'escala de Richter, amb epicentre entre Sant Joan (Mallorca) i Lloret de Vistalegre, l'hipocentre ha estat situat a 28 quilòmetres de fondària.
• 25 de gener, Barcelona: s'esfondra un tros de la construcció del metro que desencadenarà la crisi del Carmel.
• 25 de gener, el número 10 del passatge Calafell, de Barcelona, s'enfonsa 4 cm i és desallotjat, a causa de les obres de la Línia 5 del metro de Barcelona.
• 26 de gener, un gran temporal de neu i fred a Espanya. Una de les més grans nevades a Mallorca en el darrers cent anys ( també ho van ser les del 1956 i del 1985).

Neu a Palma

• 27 de gener, un túnel que havia de servir de cua de maniobres per a l'ampliació del metro de Barcelona i havia estat excavat amb el nou mètode austríac col·lapsa i s'empassa literalment el número 10 del passatge Calafell, i hi provoca un enorme esvoranc. Vegeu: crisi del Carmel.

Febrer

• 6 de febrer, 18 morts a La Todolella (Els Ports) per intoxicació per monòxid de carboni.
• 15 de febrer, mor a Barcelona el president de l'Institut d'Estudis Catalans, Josep Laporte i Salas.
• 16 de febrer, empreses privades de l'àmbit de la comunicació es fan una foto i presenten un text crític amb l'última llei del sector proposada pel govern. Són empreses de capital italià i espanyol. Prisa i el grup Godó presenten, més tard, un text crític amb l'anterior el text de les citades primeres empreses. Antena 3 i Tele 5 no volen que s'augmenti la concessió en senyal analògic de retransmissió en obert, ja que són, totes dues, les que copen l'oferta televisiva privada i això perjudicaria els seus interessos econòmics. Al·leguen favoritisme cap al grup Prisa i Canal +. Montilla, ministre d'Indústria, afirma que els beneficis d'Antena 3 i Tele 5 superen, de molt, la mitjana de la resta d'Europa. Montilla diu que el govern vigila pels interessos de la ciutadania, que poden no coincidir amb als interessos econòmics de determinades empreses o grups privats. El sector de la publicitat anima la mesura del govern perquè considera que obrirà espai per al mercat publicitari en la televisió, que actualment considera que està saturat i falta. És clar que Antena 3 i Tele 5 no volen que el mercat de la publicitat en la TV privada (que se'l reparteixen pràcticament entre totes dues) es dispersi (en augmentar l'oferta televisiva en senyal analògic), perquè disminuiria els elevats beneficis que tenen actualment. És clar que, per al ciutadà, és millor disposar de major oferta televisiva (més canals privats en obert).
• 20 de febrer: se celebra el referèndum sobre el Tractat que estableix una Constitució per a Europa. El resultat n'ha estat sí per a prop d'un 76% dels vots emesos. La participació ha arribat a un 42% del cens, és a dir, prop d'un 57% de la gent que podia votar no ho ha fet.
• 21 de febrer, guanya el sí al Tractat que estableix una Constitució per a Europa. Aquest sí no és pas vinculant. Ara, en el debat polític, el PP critica al govern la xifra d'abstenció al referèndum. El PSOE diu que el PP volia treure partit de qualsevol resultat, és a dir, del sí, del no i de l'abstenció, encara que més del no i de l'abstenció, per a poder carregar contra el Govern de Zapatero i fer-lo caure. El PSOE considera que el PP, amb aquest objectiu, ha defensat amb molt poc d'entusiasme la seva postura oficial, el sí, de tal manera que animava a no votar o a votar que no. Acebes ha felicitat tant els que han votat com els que no. Als districtes de Madrid més conservadors i on el PP té majoria de votants, como el conegut barri de Salamanca, el no va rondar el 30%, més de deu punts per sobre de la mitjana nacional del no. Blanco, secretari d'organització del PSOE, va dubtar que això fos a causa de la influència d'IU i Carod en aquests districtes. Blanco va dir que semblava com si el PP ja tingués les conclusions pensades abans de conèixer el resultat del referèndum.

Març

• 1 de març, Calvià (Mallorca): inauguració i començament de les emissions en proves d'IB3 Televisió.
• 11 de març, Barcelona: el Partit Popular retira la moció de censura contra Pasqual Maragall.

Abril

• 1 d'abril, es funda a Barcelona el Centre Nacional de Supercomputació.
• 14 d'abril, Madrid: el Consell de Ministres aprova el projecte de llei que permetrà el retorn dels documents que actualment es troben a l'Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca, i la creació del Centre Documental de la Memòria Històrica en aquesta mateixa ciutat.

Juny

• Sergi Barjuan Esclusa es retira com a futbolista professional de l'Atlético de Madrid.

Juliol

• 22 de juliol – Londres (Anglaterra): Jean Charles de Menezes mor a trets per la policia metropolitana, quan va ser confós per un terrorista.
• 26 de juliol, a les 14.39 h, la UTC fou llançada la STS-114 Transbordador Espacial.

Agost

• 17 d'agost, la policia allibera a València un ciutadà italià que havia estat 13 dies segrestat per una organització de narcotraficants colombians i veneçolans.

Setembre

• 5 de setembre, Calvià (Mallorca): IB3 Televisió comença les seves emissions regulars.
• 5 de setembre, viticultors del sindicat agrari Unió de Pagesos bloquegen l'entrada i sortida de productes de les plantes de Freixenet i Codorniu a Sant Sadurní d'Anoia, i de Torres a Pacs del Penedès. L'objectiu del bloqueig és protestar pel preu que les indústries els paguen pel raïm blanc i el vi destinat a cava. La Unió de Pagesos assegura que el preu que perceben des de fa un any no cobreix les despeses de producció.
• 6 de setembre, el govern aprova la creació de l'Oficina Antifrau, que té com a objectiu la lluita específica contra les actuacions irregulars de les administracions públiques i la creació de nous centres escolars.
• 6 de setembre, els estibadors del port de Barcelona es declaren en vaga i tanquen tots els accessos al recinte, excepte una porta, des de dos quarts de vuit del matí.
• 16 de setembre, s'aprova el domini d'internet .cat, el primer que reconeix la comunitat lingüística catalana en internet. Serà operatiu a finals d'any.
• 16 de setembre, inauguració de la Torre Agbar, el tercer edifici més alt de Barcelona, amb 143 metres d'altura. L'edifici és de planta ovoïdal i forma cilíndrica, és un homenatge de Jean Nouvel, a l'orografia de Montserrat i a l'arquitectura d'Antoni Gaudí.
• 30 de setembre, aprovació en el Parlament de Catalunya, per 120 vots a favor i 15 en contra, del nou Estatut d'Autonomia, que proclama en el seu article 1, que "Catalunya és una nació".
• S'edita "Més Ciutat", revista mensual de barris de Barcelona.

Octubre

• 3 d'octubre, el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, lliura al congrés de diputats espanyol el nou Estatut d'Autonomia.
• 25 d'octubre, Barcelona: la Policia Nacional d'Espanya deté a les 11.45 h l'exsenador i pacifista Lluís Maria Xirinacs, de 74 anys, quan era en una comissaria de Ciutat Vella per a renovar el seu DNI, a causa d'unes declaracions que va fer en què es podia deduir o interpretar el seu suport al terrorisme d'ETA. En ser detingut, va exercir l'objecció lingüística en negar-se a signar la seva declaració en castellà. Dos dies més tard Xirinacs ingressa a la presó Model de Barcelona per ordre de l'Audiència Nacional, i el mateix dia és traslladat al centre penitenciari de Can Brians a Sant Esteve Sesrovires.
• 29 d'octubre, Terrassa: la Federació Catalana de Korfbal aconsegueix el ple reconeixement de la Federació Internacional de Korfball (IKF) de la qual era membre provisional des de l'any 1997, i esdevé la primera Selecció Catalana.

Novembre

• 2 de novembre, Madrid: el Congrés de Diputats aprova l'admissió a tràmit del nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya, amb el suport de tots els grups excepte el PP, que el mateix dia hi va presentar un recurs d'inconstitucionalitat.
• 7 de novembre, Mallorca: es crea TV Mallorca.
• 16 de novembre, Girona: Carles Soler, bisbe de Girona, denuncia en un comunicat, amb el suport del Consell presbiteral, que les emissions de de ràdio de la COPE, denigren el poble de Catalunya.
• 24 de novembre, Barcelona: Cabília, Còrsega, Kurdistan, els Països Catalans, Palestina, el Sàhara, Sardenya i Sicília celebren la 1a Conferència Mediterrània de Nacions sense Estat.

Desembre

• 28 de desembre: es descobreix l'asteroide potencialment perillós 2005 YU55 per Robert S. McMillan al Steward Observatory de Kitt Peak.

Resta del món

Gener

• 1 de gener, Luxemburg assumeix la presidència del Consell Europeu.
• 5 de gener, Florence Aubenas i el seu guia Hussein Hanoun són alliberats.
• 6 de gener, la població de la Xina continental arriba als 1.300.000.000 d'habitants.
• 9 de gener, Palestina: Mahmoud Abbas guanya les eleccions presidencials.
• 14 de gener, el mòdul Huygens de l'Agència Espacial Europea aterra sobre Tità, el satèl·lit més gran de Saturn.
• 18 de gener, a Blagnac, prop de Tolosa de Llenguadoc, primera presentació pública de l'Airbus A380, l'avió civil més gran del món, en presència de 5.000 invitats.
• 21 de gener, avui comença la Festa del Sacrifici dels musulmans.
• 23 de gener, Víktor Íuchtchenko jura com a nou president d'Ucraïna.
• 27 de gener, Polònia: celebració del 60è aniversari de l'alliberació del camp d'exterminació nazi d'Auschwitz-Birkenau, en presència de 44 caps d'estat i de govern.
• 30 de gener, primeres eleccions pluralistes a l'Iraq.

Febrer

• 1 de febrer, es presenta el Pla Ibarretxe al congrés de diputats i hi és rebutjat.
• 1 de febrer, engripat, el Papa Joan Pau II (84 anys) és hospitalitzat en urgències.
• 3 de febrer, un submarí atòmic anglès ha atracat a Gibraltar.
• 9 de febrer, Nou Any xinès: any del gall, Xīn nián hǎo («bon any!»).
• 10 de febrer
  • Corea del Nord declara posseir armes nuclears, dos anys després d'haver-se retirat del Tractat de no-proliferació nuclear.
  • Nova York (els EUA): Arthur Miller, escriptor i guionista nord-americà (n. 1915).
• 12 de febrer, es crema l'edifici Windsor, un gratacel situat al passeig de la Castellana de Madrid.
• 14 de febrer, és assassinat a Beirut l'antic primer ministre libanès Rafik Hariri, en un atemptat amb explosiu.
• 16 de febrer, entrada en vigor del Protocol de Kyoto sobre el canvi climàtic.
• 28 de febrer, Líban: dimissió del govern d'Omar Karamé.
• 28 de febrer, cinema: 77a cerimònia dels Òscars del cinema a Hollywood.

Març

• 4 de març, Iraq: alliberació de la periodista italiana Giuliana Sgrena. Sorprenents tirs amics (dels marines americans) la fereixen i maten l'agent italià Nicola Calipari. Itàlia demana explicacions.
• 7 de març, Bolívia: el president bolivià Carlos Mesa anuncia la seva dimissió.
• 8 de març, Txetxènia: el dirigent independentista txetxè Aslan Maskhadov és abatut en un combat amb les forces federals russes.
• 10 de març, Informàtica: Lenovo, el més gran productor d'ordinadors a la Xina adquireix la divisió dels ordinadors personals d'IBM.
• 14 de març, Xina: una llei antisecessionista ha estat aprovada pel parlament xinès continental, i legalitza la utilització de mitjans "no pacífics" a fi de prevenir tota forma possible de declaració d'independència de Taiwan.
• 18 de març, Estats Units: la Patriotic Act és considerada anticonstitucional i il·legal a l'estat de Nou Mèxic.
• 25 de març, Aichi (Japó): obertura de l'Expo 2005, primera exposició universal del segle XXI.
• 25 de març, Kirguizistan: enderrocament del govern per la Revolució de les Tulipes.
• 26 de març, Taiwan: al voltant d'un milió de persones es manifesten a Taipei per denunciar els punts amenaçants de la llei antisecessió aprovada per la Xina continental.

Abril

• 1 d'abril, Vaticà: l'estat de salut del papa Joan Pau II s'ha agreujat en la nit de dijous. Els seus metges han diagnosticat una septicèmia.
• 2 d'abril, Vaticà: mort del papa Joan Pau II a l'edat de 84 anys, després de més de 26 anys de pontificat.
• 6 d'abril, Mònaco: mor el príncep Rainier III de Mònaco a l'edat de 82 anys, després de 56 anys de regnat (1949-2005).
• 8 d'abril, Vaticà: cerimònia funeral del papa Joan Pau II davant més d'un milió de fidels, 200 personalitats vingudes d'arreu del món, i milions de teleespectadors.
• 8 d'abril, Pacífic, Panamà, Colòmbia, Veneçuela: primer eclipsi total de sol del segle xxi.
• 9 d'abril, Regne Unit: casament del príncep Carles amb Camilla Parker Bowles, ajornat un dia a causa de les cerimònies fúnebres del papa Joan Pau II.
• 10 d'abril, Sumatra, Indonèsia: un nou sisme d'una magnitud de 6,7 sobre l'escala de Richter sacseja de nou el país.
• 12 d'abril, Nova Delhi: un acord sino-indi ha estat signat a fi de definir els grans principis d'una reconciliació entre aquests dos estats. L'Índia i la Xina esperen millorar les seves relacions per tal d'afavorir els seus intercanvis i els seus desenvolupaments.
• 15 d'abril, Mònaco: funerals del príncep Rainier III de Mònaco, mort el dia 6 d'abril de 2005.
• 15 d'abril, França: 22 persones, de les quals 10 eren nens, han perdut la vida en l'incendi d'un hotel a París.
• 15 d'abril, Xina-Japó: tensió entre els dos gegants asiàtics; es parla de moviment anti-japonès a la Xina, així com d'una guerra de manuals, perquè tot prové del contingut d'un manual escolar japonès.
• 18 d'abril, Vaticà: inici del conclave per escollir un nou papa. El fum negre aparegut a les 11 hores 50 (CET) el 19 d'abril indica que les dues rondes de l'escrutini del dimarts no ha donat fruit.
• 19 d'abril, ciutat del Vaticà: Joseph Alois Ratzinger és elegit com a 265è Papa de Roma, i adopta el nom de Benet XVI.
• 24 d'abril, Espanya: s'estrena El Calentito de Chus Gutiérrez.

Maig

• 7 de maig, tornada de Michel Aoun al Líban després de 15 anys d'exili.
• 12 de maig, el Bundestag dóna el vistiplau al projecte de constitució europea.
• 13 de maig, obertura del procés de beatificació de Joan Pau II pel papa Benet XVI.
• 17 de maig, primera jornada mundial de la lluita contra l'homofòbia.
• 22 de maig, celebració del 36è aniversari de la fundació de la ciutat de Mont-real.
• 29 de maig, referèndum a França sobre la constitució europea. Guanya el no.

Juny

• 5 de juny, Suïssa ratifica el Tractat de Schengen amb el 54,6% de vots a favor, en un referèndum.
• 6 de juny, llançament de Flying Blue, el nou programa de fidelització del grup Air France-KLM.
• 11 de juny, alliberament de Florence Aubenas i de Hussein Hanoun.
• 24 de juny, l'ultraconservador Mahmoud Ahmadinejad surt elegit president de la República Islàmica de l'Iran, amb el 62% dels vots, davant l'antic president Akbar Hachemi Rafsandjani·
• 28 de juny, Canadà: legalització del matrimoni homosexual, amb 158 vots a favor i 133 en contra en la Cambra dels Comuns.
• 30 de juny, Espanya: legalització del matrimoni homosexual, amb 187 vots a favor, 147 en contra i 4 abstencions.

Juliol

• 2 de juliol, Escòcia: una manifestació amb prop més de 200.000 persones té lloc a Edimburg. Té com a objectiu incitar els països del G8 perquè es reuneixin a partir del 13 de juliol a Gleneagles Hotel, per lluitar contra la pobresa al món. És la manifestació més gran que s'ha fet a Escòcia.
• 2 de juliol, 8 concerts enormes Live 8 per a l'anul·lació del deute dels països d'Àfrica a París, Londres, Berlín, Filadèlfia, Moscou, Johannesburg, Tòquio i Roma.
• 3 de juliol, eleccions legislatives a Albània.
• 4 de juliol, espai: la sonda Deep Impact xoca contra el cometa 9P/Tempel1 a les 5 h 52 GMT.
• 6 de juliol, la ciutat de Londres és escollida ciutat olímpica 2012.
• 6 de juliol, el príncep Albert de Mònaco reconeix públicament el seu fill Alexandre, nascut il·legítimament amb una francesa originària del Congo. El seu fill podrà heretar la seva fortuna, però no la corona.
• 7 de juliol: 56 persones mortes i 700 ferides en una cadena d'atemptats terroristes a Londres.
• 12 de juliol: Coronació del príncep Albert II de Mònaco.
• 15 de juliol: sortida al mercat del llibre Harry Potter i el Príncep Mestís (Harry Potter and the Half-Blood Prince).
• 21 de juliol: atemptats a Londres. Només un ferit.
• 22 de juliol: a conseqüència del terror provocat pels atemptats a Londres, un home és abatut al metro de Stockwell per la policia londinenca a la fi d'una cursa de persecució.
• 25 de juliol: mort del trombonista de jazz Albert Mangelsdorff, a Frankfurt.
• 28 de juliol: L'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) deposa les armes després de 35 anys de conflicte.

Agost

• 12 d'agost: segon enlairament del coet Ariane-5 d'enguany, a les 10.20 h, llançat des del centre espacial guaianès, que ha posat en òrbita el satèl·lit més gran de telecomunicacions al món aquest dia, Thaicom-4 (Tailàndia).
• 15 d'agost: el desmantellament de les colònies jueves prop de la franja de Gaza s'inicia d'acord amb el Pla de retirada dels territoris ocupats. Esdevé il·legal per als israelians de residir-hi. Hamas ha fet saber que no deixarà pas la lluita armada.
• 16 d'agost: accident aeri a Veneçuela d'un avió de la companyia West Caribbean, del model MD-80. A bord de l'avió: 161 persones, de les quals 153 eren martiniquesos.
• 23 d'agost: un Boeing 737-200 s'estavella al Perú.
• 25 d'agost: fi del pla de descolonització de la franja de Gaza.
• 26 d'agost: un incendi en un edifici del XIIIè districte de París, habitat essencialment per famílies d'origen africà, provoca 17 víctimes, de les quals 14 són nens.
• 29 d'agost: publicació de la llista negra de companyies aèries prohibides a França.
• 29 d'agost: l'huracà Katrina toca els estats de Louisiana i Mississipí, provocant centenes de víctimes i enormes danys. Un dic al nivell del llac Pontchartrain s'ha rebentat, i ha provocat la inundació de Nova Orleans.
• 30 d'agost: un incendi en un pis del districte IIIer de París provoca la mort de set persones, de les quals quatre són nens, durant la nit del dilluns al dimarts, al número 8, rue du Roi-Doré.
• 31 d'agost, almenys 965 persones han mort i 815 han resultat ferides, en un aldarull al pont Al-Aaimmah, situat sobre el riu Tigris, a Bagdad.
• 31 d'agost, conseqüències de l'huracà Katrina a Nova Orleans: segons Ray Nagin, alcalde de Nova Orleans, «sabem que hi ha un nombre important de cadàvers a l'aigua, i a les golfes de les cases. Almenys centenars, però més probablement, milers».

Setembre

• 1 de setembre, publicació de la llista negra suïssa de les companyies aèries dolentes.
• 2 de setembre, el president Jacques Chirac és víctima d'un accident vascular.
• 5 de setembre, un Boeing 737-200 s'estavella en un centre habitat de Sumatra, Indonèsia, i mata les 117 persones a bord, així com al voltant de 30 persones que hi havia a terra.
• 11 de setembre, Japó: després de la dissolució de la Cambra de representants pel primer ministre Junichiro Koizumi, els japonesos estan convocats a escollir els seus 480 diputats. Aquest escrutini s'anuncia molt ajustat per al partit liberal democràtic (PLD), que podria perdre la meitat dels seus 250 diputats, i en conseqüència, perdre la majoria absoluta que té des de fa 49 anys al Parlament.
• 18 de setembre, Alemanya: eleccions legislatives molt ajustades, que comportaran setmanes de confusió i de negociació entre els dos grans partits.
• 25 de setembre, Polònia: victòria del partit conservador en les eleccions legislatives.

Octubre

• 1 d'octubre, Indonèsia: es produeixen diversos atemptats en dos balnearis de l'illa indonèsia de Bali.
• 8 d'octubre: El Terratrèmol de Caixmir de 2005 d'una magnitud de 7,6 de l'escala de Richter sacseja el Pakistan i l'extrem nord de l'Índia.
• 15 d'octubre, Iraq: s'aprova en referèndum la constitució iraquiana amb el 78% dels vots a favor, enmig de fortes mesures de seguretat.
• 22 d'octubre, més de 10.000 persones es manifesten a Carcassona per defensar la llengua occitana.
• 23 d'octubre, Polònia: el conservador Lech Kaczyński guanya la segona volta de l'elecció presidencial.

Novembre

• 8 de novembre, França: a conseqüència dels disturbis als suburbis francesos, es declara l'estat d'emergència a França.
• 16 de novembre, Brussel·les: el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, parlen oficialment per primera vegada en català en el Comitè de les Regions d'Europa, gràcies a l'acord signat el mateix dia amb l'ambaixador espanyol a la UE.
• 18 de novembre, la Viquipèdia en català arriba a 20.000 articles, amb l'article Diputat.
• 20 de novembre, Berlín: Angela Merkel (CDU) és nomenada cancellera d'Alemanya pel Bundestag.
• 24 de novembre, Roma: Cas Fresno l'Assemblea de la FIRS repeteix la votació de l'admissió definitiva de la Federació Catalana de Patinatge després que el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS) anul·lés la votació anterior, realitzada a Fresno (ciutat de Califòrnia) i torna a rebutjar-ne l'admissió.
• 25 de novembre: La UNESCO declara la Patum de Berga com a Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
• 29 de novembre, Canadà: el Primer Ministre, Paul Martin, anuncia eleccions federals per al 23 de febrer del 2006.

Desembre

• 1 de desembre, Madrid: cinc militants de les JERC s'encadenen a la seu central de la cadena COPE amb el suport dels diputats d'ERC Joan Puig i Joan Tardà.
• 1 de desembre: Sud-àfrica esdevé el cinquè estat del món on els matrimonis homosexuals són reconeguts.
• 5 de desembre: atac terrorista en un centre comercial de Netanya, Israel. 5 persones mortes, i 60 ferides.
• 6 de desembre: un avió iranià C-130 Hércules s'estavella en un bloc de pisos a Teheran, la capital de l'Iran, i mata les 94 persones que hi havia a bord de l'avió, i les 34 persones que hi havia dins l'edifici; el balanç definitiu és de 128 persones mortes.
• 9 de desembre: l'últim dia de servei dels autobusos icònics Routemasters de Londres.
• 11 de desembre, es produeixen explosions massives als magatzems de petroli de la terminal de Hertfordshire, al nord de Londres.
• 18 de desembre, Bolívia: Evo Morales guanya les eleccions presidencials de Bolívia, amb un 53,72%.
• Es funda l'ONG GoodPlanet
• Es refunda el club esportiu turc Afyonkarahisarspor

Any internacional

• L'any 2005 és declarat per les Nacions Unides, any oficial del microcrèdit.
• Any de la física.

Aquest any és el centenari de la publicació de la teoria de la relativitat, i el cinquantè de la mort d'Albert Einstein. El 30 de juny de 1905, Albert Einstein publicà l'article "Sobre l'Electrodinàmica dels Cossos en Moviment", en què introdueix la relativitat espacial.

• Any del llibre a Barcelona.

Altres esdeveniments

Febrer

• 28 de febrer, Mar Adentro de Alejandro Amenábar guanya l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera.
• 24 de febrer, el president del congrés dels diputats, Manuel Marín, no deixa expressar-se en català als diputats de parla catalana; entre ells, els més crítics han estat els d'ERC.
• 23 de febrer, el FC Barcelona jugà contra el Chelsea FC per al pas a la següent ronda de la lliga de campions de futbol. El partit enfronta el líder de la lliga anglesa contra el de l'espanyola.
• 22 de febrer, el Reial Madrid guanya a la Juventus FC 1 a 0, en el Santiago Bernabeu, en el partit de classificació de la lliga de campions de futbol.

Març

• 31 de març, avui i demà, 1 d'abril, se celebra el III fòrum de seguretat de RedIRIS, que analitzarà com protegir les xarxes informàtiques basades en Windows a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que es retransmetrà per internet.
• 28 de març, terratrèmol a Sumatra, amb hipocentre a uns 30 km de profunditat, i una magnitud de 8,2. Pareix que és una rèplica del sisme del mes de desembre, que hauria alliberat 30 vegades menys energia.
• 26 de març, la candidatura d'Aukera Guztiak ha estat declarada il·legal pel Tribunal Suprem.
• 13 de març, des de dijous passat, la policia investiga una banda de blanqueig de diner a Marbella, que podria haver blanquejat 600 milions d'euros. Hi ha 40 detinguts.
• 12 de març, segons el "Diario de Mallorca", la CIA utilitzaria l'aeroport de Son Sant Joan, de Palma (Mallorca), com a base del seu avió, un Boeing, per a segrestar suposats terroristes islàmics, i per a portar-los a tercers països, on són torturats.
• 10 de març, els clergues musulmans espanyols han dictat la primera fàtua del món contra Osama bin Laden.
• 5 de març, Eslovàquia derrota Espanya per 4-1 a la Copa Davis
• 4 de març, l'alliberament de la periodista italiana Giuliana Sgrena, segrestada des del 4 de febrer, acaba en una acció confusa en què aquesta resulta greument ferida i hi mor un agent del servei secret italià.
• 3 de març, abandona la presidència de l'Obra Cultural Balear el misser Sebastià Frau (Palma, 1953).
• 1 de març, ha començat el festival de la cançó de Sanremo.
• 1 de març, coincidint amb el Dia de les Illes Balears, comença l'emissió del canal autonòmic IB3.

Abril

• 28 d'abril, l'operació Chuleta destapa una xarxa de frau en l'obtenció del carnet de conduir.
• 19 d'abril, Josef Ratzinger és elegit Papa amb el nom de Benet XVI.
• 18 d'abril, comença el conclave.
• 17 d'abril, avui se celebren eleccions al País Basc.
• 2 d'abril, el Papa Joan Pau II és mort.
• 2 d'abril, Fernando Alonso guanya el Gran Premi de Bahrain.

Maig

• 31 de maig, el govern espanyol, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona van arribar ahir a un acord sobre l'esborrany del que serà el projecte de Llei de la Carta Municipal de la Ciutat Comtal.
• 31 de maig, un helicòpter italià s'estavella al sud de la ciutat meridional iraquiana de Nasiriyah, amb un resultat de 4 militars morts.
• 28 de maig, el jove berguedà de 22 anys, Josep Maria Isanta, és assassinat la nit de divendres a dissabte en la Patum a Berga. Tot i que la versió oficial assenyala que l'acció es deu a un acte de violència gratuïta d'un grup de 13 delinqüents comuns de la comarca (4 d'ells menors d'edat), altres fonts no descarten el mòbil polític de signe anticatalanista.
• 29 de maig, referèndum a França sobre la Constitució Europea. Amb una participació del 69,37% de l'electorat, el no ha guanyat amb el 54,67% dels vots, enfront del 45,33% de partidaris del sí.
• 23 de maig, Izaskun Bilbao (PNB) és escollida presidenta del Parlament Basc sorgit de les eleccions realitzades el 17 d'abril d'enguany. Han calgut tretze votacions per a trencar l'empat a trenta-tres vots en què es trobaven els candidats Juan Maria Atutxa (PNB) i Miguel Buen (PSE). La situació s'ha desbloquejat en el moment en què Atutxa ha renunciat a la candidatura i, en lloc seu, el PNB ha presentat la jove parlamentària Izaskun Bilbao, que ha obtingut el vot decisiu dels parlamentaris del Partit Comunista de les Terres Basques (PCTB).
• 14 de maig, el Futbol Club Barcelona es proclama vencedor per diferència de punts en el torneig de La Lliga 2004-2005.
• 8 de maig, la princesa d'Astúries anuncia el seu embaràs.
• 8 de maig, la Santboiana de rugbi conquereix el seu sisè títol de lliga.
• 5 de maig, eleccions al Regne Unit. El Partit Laborista de l'actual primer ministre, Tony Blair, obté la victòria per tercera vegada consecutiva, circumstància que no s'havia produït mai.

Juny

• 30 de juny, Espanya és el quart estat del món que aprova el matrimoni homosexual i el seu dret a adoptar fills.
• 29 de juny, l'antic ministre de Defensa, Federico Trillo Figueroa, ha estat reprovat en la comissió del congrés de diputats per l'accident del Iàkovlev-42, en què moriren 62 militars espanyols el 26 de maig del 2003.
• 27 de juny, l'escrutini del vot emigrant no fa variar el repartiment d'escons sorgit de les eleccions al Parlament de Galícia, realitzades el 19 de juny. D'aquesta manera, s'obre la possibilitat que el PSG-PSOE (amb 25 diputats) i el BNG (amb 13) formin govern de coalició i desbanquin del poder el PP, que va obtenir-ne 37.
• 24 de juny, xoc de trens a la línia Palma-Sóller. (Pareix que aquest accident es va saldar amb un ferit lleu, i dues locomotores avariades).
• 23 de juny, Juan José Ibarretxe és reelegit lehendakari per tercera vegada, en segona votació i per majoria simple. El resultat ha estat el mateix que el de la primera votació, realitzada ahir, dia 22 de juny, en què Ibarretxe va obtenir el suport de 34 diputats del Parlament Basc: els 29 de la coalició PNB-EA, 3 d'EB i 2 del Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK); per contra, el candidat Patxi López (PSE) hi obtingué el suport de 33 diputats (18 del seu partit i 15 del PP). La diputada d'Aralar votà en blanc i els set diputats restants d'EHAK van votar nul. Com que en primera votació, però, calia la majoria absoluta i aquesta no s'hi va produir, ha calgut recórrer a la segona votació d'avui, en què només era necessària la majoria simple.
• 19 de juny, les altíssimes temperatures i la baixa humitat relativa de l'aire, contribueixen al fet que es declarin a Catalunya un total de 13 incendis forestals, el més important dels quals arrasa prop de 900 hectàrees a la comarca del Bages, i afecta els termes municipals de Talamanca, Navarcles, Mura, Calders, El Pont de Vilomara i Rocafort.
• 19 de juny, eleccions al parlament de Galícia. Amb una participació rècord del 68,1% de l'electorat i a l'espera de l'escrutini del vot emigrant, el PP perd la majoria absoluta que tenia i obté 37 diputats; el PSOE n'aconsegueix 25 i el BNG es queda amb 13 diputats.
• 6 de juny, mor a Nova York com a conseqüència d'un càncer d'úter l'actriu Anne Bancroft, muller del també actor i productor Mel Brooks. L'actriu es va popularitzar després de seduir Dustin Hoffman en la pel·lícula El graduat (1967), en la qual encarnava el paper de la senyora Robinson.
• 1 de juny, els Països Baixos se sumen a França i també voten majoritàriament no en el referèndum sobre la Constitució europea. Amb una participació del 63,4%, el no ha obtingut el 61,6% de vots, mentre que el sí ha tingut el suport del 38,4% de l'electorat.
• 1 de juny, el periodista Bob Woodward ha confirmat la identitat de "Deep Throat" (Gola Profunda): es tracta de W. Mark Felt, i el seu nom real ha estat revelat després que ell mateix ho fes a la revista "Vanity Fair". "Deep Throat" era el pseudònim amb què era conegut l'informador secret de Bob Woodward, que divulgà informació del president dels Estats Units Richard Nixon, implicat en l'afer Watergate.

Juliol

• 29 de juliol, ha estat descobert un objecte molt gran al cinturó de Kuiper, el 2003 EL₆₁.
• 28 de juliol, l'Exèrcit Republicà Irlandès, l'IRA (Irish Republican Army) emet un comunicat oficial en què ordena als seus militants abandonar les armes a partir de les 16 h UTC d'avui. El comunicat insta les unitats operatives de l'organització armada a treballar per la reunificació d'Irlanda des d'opcions democràtiques i pacífiques.
• 18 de juliol, es declara el quart incendi forestal de l'estiu a la comarca del Bages. En aquesta ocasió, el sinistre calcina vora 900 hectàrees de bosc de pi blanc, matoll i conreus dels termes municipals de Castellnou de Bages, Sallent i Balsareny.
• 17 de juliol, 11 persones moren durant les tasques d'extinció d'un incendi forestal declarat a la província de Guadalajara el divendres passat, dia 15, per culpa d'una barbacoa mal apagada.
• 16 de juliol, un incendi forestal crema unes 50 hectàrees forestals dels municipis bagencs de Cabrianes (Sallent), Navarcles i Artés.
• 10 de juliol, Luxemburg aprova en referèndum el tractat sobre la Constitució europea. Els vots afirmatius han obtingut el suport del 56,5% de l'electorat, enfront del 43,5% que ha votat negativament. Aquesta victòria del sí, és un respir després del sonat no que va tenir lloc en les consultes de França i els Països Baixos, que motivaren l'aturada dels referèndums previstos a Polònia, Irlanda, Dinamarca, Txèquia i la Gran Bretanya.
• 7 de juliol, es declara l'incendi forestal més gran del que portem d'estiu a Catalunya. En dos dies, cremen unes 1.400 hectàrees a cavall de les comarques del Bages, el Berguedà i el Solsonès, la majoria de les quals són de superfície arbrada. S'escau que algunes zones afectades ja es van cremar en els incendis que, el juliol de 1994, devastaren unes 55.000 hectàrees del Bages i el Berguedà.
• 7 de juliol: atemptat terrorista a Londres, 24 hores després de la nominació de la ciutat com a seu dels Jocs Olímpics d'estiu del 2012, i durant el 31a reunió del G8.
• 6 de juliol, contra tot pronòstic, l'assemblea del COI designa la ciutat de Londres per a acollir els Jocs Olímpics de l'any 2012. París, que queda en segon lloc, en partia com a favorita. Les altres ciutats candidates eren Madrid, Nova York i Moscou.
• 6 de juliol: en una votació final, el Parlament Europeu rebutja, per una gran majoria (648 vots a favor del rebuig, 14 en contra, i 18 abstencions, d'un total de 729), una proposta de directiva sobre patents de programes d'ordinador, amb la qual cosa pareix que no acaba pas aquesta polèmica.
• 4 de juliol, la sonda Deep Impact col·lideix amb el cometa Tempel 1, com s'havia planificat.

Agost

• 7 d'agost, Londres realitza la primera acusació formal contra tres dels sospitosos de l'intent d'atemptat en un autobús i al metro de Warren Street el 21 de juliol a la capital britànica. La policia ha presentat càrrecs contra Yassin Hassan Omar, Ibrahim Muktar Said i Ramzi Mohammad.

Setembre

• 30 de setembre, el ple del Parlament de Catalunya aprova per 120 vots a favor (CiU, PSC, ERC i ICV) i 15 en contra (PP) la Proposta de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Aquest és el tercer text estatutari que aprova el Parlament després dels de 1932 i 1979.
• 22 de setembre, el governador de l'estat de Texas anuncia que l'huracà Rita, de categoria 4 (la mateixa que el Katrina), anava en direcció cap a Galveston i Houston i ha ordenat l'evacuació de la primera ciutat. Desenes de milers de persones surten de la ciutat, generant tràfic i cues enormes a les autopistes. La trajectòria de Houston-Dallas, de 4 hores, ha esdevingut una trajectòria de 13 o 14 hores, per l'enorme quantitat de vehicles.
• 20 de setembre, l'Estatut Valencià superarà avui la presa en consideració, amb el rebuig d'IU-ICV.
• 4 de setembre, la jove valenciana atrapada a Nova Orleans ha estat rescatada.
• 4 de setembre, segons Josep Bargalló: "si no hi ha nou Estatut, el govern s'hauria de replantejar la seva existència".

Octubre

• 31 d'octubre, els prínceps d'Astúries han tingut una filla. Ha nascut per cesàrea.
• 26 d'octubre, pareix que no hi cap motiu que faci pensar que la grip aviària es pugui contagiar pel menjar. El virus d'aquesta malaltia tampoc no seria el mateix que el de la grip contra el qual es vacuna a les persones a l'estat, ni el mateix que causa aquesta malaltia en la majoria de casos.
• 21 d'octubre, l'huracà Wilma, el més poderós huracà que s'ha registrat en la història, va arribar a les costes de Quintana Roo, Mèxic, i afectà els turistes de Cancun, Cozumel i Playa del Carmen. Més de 4.000 espanyols es troben als centres de refugi establerts pel govern mexicà. Les xifres oficials del 23 de setembre reporten set morts, però hi ha milers de damnificats a la península de Yucatán (que correspon als estats de Quintana Roo, Yucatán i Campeche).
• 5 d'octubre, s'ha trobat a Caldes de Malavella un bou que tindria 3.500.000 d'anys, aquest seria el més antic trobat fins ara a Europa.
• 3 d'octubre, al matí es produeix un eclipsi de sol parcial, visible des de tots els Països Catalans, llevat de les Pitiüses i bona part del País Valencià, des d'on es veu en forma anul·lar. Aquesta excepcional anul·laritat no es produïa a casa nostra des de l'1 d'abril de 1764, i no es repetirà fins al 26 de gener de 2028. Abans, el dia 12 d'agost de 2026, es produirà un eclipsi total de sol.

Novembre

• 23 de novembre, des de diferents llocs d'internet s'està fent una distribució del virus d'ordinador W32.Sober.X@mm. Aquest virus es distribueix a si mateix mitjançant el correu electrònic, com un arxiu adjunt al correu.
• 19 de novembre, la Viquipèdia en català, o valencià, arriba als 20.000 articles. L'article número 20.000 és Diputat.
• 18 de novembre, augmenta el clamor en referència als vols sinistres de la CIA, la qual cosa ja es va publicar a la Viquipèdia el 12 de març.
• 12 de novembre, la plana web d'IB3 encara està en construcció.
• 8 de novembre, França decreta el toc de queda davant els disturbis.
• 7 de novembre, a causa d'un accident de treball, moren sis treballadors en una obra d'una autopista.
• 4 de novembre, els presidents de 34 països d'Amèrica es reuneixen en la quarta Cimera de les Amèriques, una reunió dividida entre els que promouen la creació de l'Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (principalment el president nord-americà George W. Bush) i els opositors (encapçalats pel president veneçolà Hugo Chávez). El futbolista argentí Diego Armando Maradona encapçala una multitudinària marxa anti-Bush, acompanyat pel líder indígena bolivià Evo Morales i el premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel.

Naixements

• 31 d'octubre, Madrid: hi neix la infanta Elionor, filla del príncep de Girona i Letícia Ortiz Rocasolano, princesa de Girona.

Necrològiques

Països Catalans

• 1 de gener - València: Vicente Aguilera i Cerni, crític d'art i assagista valencià (n. 1920).
• 15 de gener - Barcelona: Victòria dels Àngels, cantant d'òpera, soprano.
• 26 de gener - Barcelona: Ricard Viladesau i Caner, músic català (m. 2005).
• 8 de febrer - Vinaròs: Alfred Giner i Sorolla, científic i poeta valencià.
• 10 de febrer - Barcelona: Miquel Bauçà, poeta mallorquí (n. 1940).
• 10 de maig - Barcelona: Pere Esteve, polític català.
• 13 de juny - Mequinensa (Baix Cinca): Jesús Moncada i Estruga, escriptor en llengua catalana nascut a la Franja d'Aragó.
• 23 de juny
  • Barcelona: Pere Garcia i Plensa, cinèfil català.
  • Sabadell: Joan Alsina i Giralt, historiador sabadellenc (n. 1916).
• 7 de juliol - València: Amand Blanquer i Ponsoda, compositor i pedagog musical valencià (n. 1935).
• 17 de juliol - Salisbury (Anglaterra): Edward Heath, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1970-1974) (n. 1916).
• 30 d'agost - Sant Tropetz, França: Antoni Clavé i Sanmartí, artista català (n. 1913).
• 19 de novembre - Montserrat: Ireneu Segarra i Malla, director de l'Escolania de Montserrat durant 44 anys.
• 25 de novembre - Londres: George Best, futbolista nord-irlandès (n. 1946).

Resta del món

• 11 de febrer, Connecticut, EUA: Arthur Miller, dramaturg nord-americà.
• 14 de febrer, Beirut, Líban: Rafik Hariri exprimer ministre libanès.
• 21 de febrer, Londres (Anglaterra): Guillermo Cabrera Infante, novel·lista, guionista, traductor i crític cubà (n. 1929).
• 17 de març, Princeton (Nova Jersey, EUA): George F. Kennan, diplomàtic i conseller governamental nord-americà, figura clau en la Guerra Freda.
• 27 de març, Ringmer, East Sussex (Anglaterra): James Callaghan, polític anglès, 70è Primer Ministre del Regne Unit (n. 1912).
• 2 d'abril, Ciutat del Vaticà: Joan Pau II, 264è papa de l'Església catòlica.
• 4 d'abril, carretera d'El Escorial a Guadarrama, Madrid: Juan Ramón Lodares, lingüista espanyol.
• 16 d'agost, Taizé, França: Roger Schutz, primer prior i iniciador de la comunitat de Taizé, mor assassinat.
• 20 de setembre, Viena, Àustria: Simon Wiesenthal, conegut com el caçanazis.
• Porto: Eugénio de Andrade, pseudònim de José Fontinhas, poeta i prosista portuguès.
• 12 de febrer, Anapu, Pará, Brasil: Dorothy Stang, membre de la Congregació de les Germanes de Nostra Senyora de Namur.