Llúdries: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{vegeu lliure|Aquest article tracta de la subfamília Lutrinae en general. Si cerqueu la ''Lutra lutra'', també anomenada senzillament llúdria, vegeu [[llúdria comuna]].}} |
{{vegeu lliure|Aquest article tracta de la subfamília Lutrinae en general. Si cerqueu la ''Lutra lutra'', també anomenada senzillament «llúdria», vegeu [[llúdria comuna]].}} |
||
{{Taxocaixa mamífer |
{{Taxocaixa mamífer |
||
| name = Llúdries |
| name = Llúdries |
||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
| familia = [[Mustelidae]] |
| familia = [[Mustelidae]] |
||
| subfamilia = '''Lutrinae''' |
| subfamilia = '''Lutrinae''' |
||
| subfamilia_authority = |
|||
| subdivision_ranks = [[Gènere (biologia)|Gèneres]] |
| subdivision_ranks = [[Gènere (biologia)|Gèneres]] |
||
| subdivision = |
| subdivision = {{Versaleta|[[Charles Lucien Bonaparte|Bonaparte]]}}, 1838 |
||
''[[Cyrnaonyx]]'' [[extinció|†]]<br/> |
''[[Cyrnaonyx]]'' [[extinció|†]]<br/> |
||
''[[Aonyx]]''<br /> |
''[[Aonyx]]''<br /> |
||
Revisió del 10:50, 9 des 2016
Lutrinae  | |
|---|---|
 Llúdries | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Mustelidae |
| Subfamília | Lutrinae Bonaparte, 1838 |
Les llúdries o llúdrigues (Lutrinae) són mamífers carnívors, membres de la gran família Mustelidae. Hi ha 13 espècies de llúdrigues en 7 gèneres, amb una distribució de la població pràcticament mundial. Quatre d'aquestes espècies estan presents a Sud-amèrica i dos d'elles a l'Equador.
Són 13 espècies que se senten més a gust en l'aigua que en terra ferma. Posseïxen una pell impermeable i que els permet conservar la calor del seu cos.
Són grans nedadores i poden clausurar les seves fosses nasals sota l'aigua, podent romandre submergides fins a 6 minuts sense sortir a la superfície per a respirar. Executen un moviment de potes i cua, de dalt a baix, quan es desplacen per l'aigua a gran velocitat. Solament utilitzen els seus membres davanters quan neden lentament. En l'aigua poden arribar a velocitats de fins a 12 km/h.
Les llúdrigues de riu s'alimenten de petits peixos, granotes i altres animals aquàtics que cacen amb la seva boca. En canvi, les llúdrigues tropicals d'Àsia i Àfrica, furguen el fang del fons dels rius amb les seves sensibles potes davanteres a la recerca del seu aliment: gambetes, crancs i altres similars.
Enfront de les costes occidentals de Nord-amèrica viuen les llúdrigues marines que atrapen les seves preses amb les potes davanteres: peixos de moviments lents i animals amb petxina, com l'eriçó de mar i mol·luscs. Són força intel·ligents, per exemple, prenen una pedra del fons del mar i, nedant de cap per amunt, la col·loquen sobre el seu pit i copegen les pexines fins a partir-les, sent, a més dels primats, els únics mamífers que utilitzen algun tipus de "eina".
Està en perill d'extinció pel que, en molts llocs, està prohibida la seva caça. La població de llúdria es mantenia als afluents de l'Ebre, on s'havia conservat, per exemple al Matarranya, i actualment està retornant al propi riu Ebre.[1]
El mascle sol ser de major grandària que la femella. Sol viure entre 8 i 15 anys. Posseïxen una dentadura de 36 dents, amb 6 incisives a la mandíbula superior i inferior. A les seves potes hi tenen cinc dits amb ungles, sent les davanteres d'uns 6 a 7 cm de llarg i 5 o sis d'ample i les del darrere d'uns 6 a 9 cm, amb membranes interdigitals que ajuden en el seu desplaçament aquàtic.
La llúdriga entra en zel en qualsevol època de l'any, no obstant això la seva reproducció és lenta i irregular, encara que s'observen major quantitat de parts durant la primavera. De cadascun d'ells poden resultar dues o tres criatures, que neixen cegues i sense dents. El seu període de lactància és d'uns dos mesos, abandonant el territori matern després d'aproximadament un any, llavors comencen a vagar fins a establir el seu propi territori, cosa que fan efectiu aproximadament després de dos anys d'haver nascut.
Espècies
|
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llúdries |
- ↑ Berbís, Sílvia «Aguaita.cat: La reserva natural de Sebes grava a Flix com les llúdrigues mengen silurs». Aguaita.cat, 03-09-2014.
- ↑ Koepfli KP, Deere KA, Slater GJ, et al «Multigene phylogeny of the Mustelidae: resolving relationships, tempo and biogeographic history of a mammalian adaptive radiation». BMC Biol., 6, 1, 2008, pàg. 4–5. DOI: 10.1186/1741-7007-6-10. PMC: 2276185. PMID: 18275614.
- ↑ Bininda-Emonds OR, Gittleman JL, Purvis A «Building large trees by combining phylogenetic information: a complete phylogeny of the extant Carnivora (Mammalia)». Biol Rev Camb Philos Soc, 74, 2, 1999, pàg. 143–75. DOI: 10.1017/S0006323199005307. PMID: 10396181.
