Pere el d'Osca: diferència entre les revisions
→Núpcies i descendents: Eliminació d'enllaç incorrecte |
m Afegint {{Infotaula persona}} #QQ16 |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
|||
{{polisèmia|Pere I}} |
{{polisèmia|Pere I}} |
||
{{Reis d'Aragó|Pamplona=Pere I d'Aragó i Pamplona}} |
{{Reis d'Aragó|Pamplona=Pere I d'Aragó i Pamplona}} |
Revisió del 02:16, 10 des 2016
Nom original | (an) Pero I d'Aragón |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1068 Valle de Echo (Regne d'Aragó) |
Mort | 27 setembre 1104 (35/36 anys) Vall d'Aran (Regne d'Aragó) |
Sepultura | Panteó de reis de Sant Joan de la Penya |
Monarca del regne d'Aragó Regne d'Aragó | |
1094 – 1104 ← Sanç I d'Aragó i Pamplona – Alfons I d'Aragó i Pamplona → | |
Rei de Pamplona Regne de Pamplona | |
1094 – 1104 ← Sanç I d'Aragó i Pamplona – Alfons I d'Aragó i Pamplona → | |
Comte de Ribagorça comtat de Ribagorça | |
1085 (Gregorià) – 1104 (Gregorià) ← Sanç I d'Aragó i Pamplona – Alfons I d'Aragó i Pamplona → | |
Activitat | |
Ocupació | governant |
Carrera militar | |
Conflicte | Batalla d'Alcoraz i batalla de Bairén |
Altres | |
Títol | Rei d'Aragó Rei de Pamplona Comte de Ribagorça |
Família | Dinastia Ximena i Casa reial d'Aragó |
Cònjuge | Agnès d'Aquitània Berta d'Aragó |
Pares | Sanç I d'Aragó i Pamplona i Isabel d'Urgell |
Germans | Ramir II d'Aragó, Alfons I d'Aragó i Pamplona i Ferran Sanxes |
Plantilla:Reis d'Aragó Pere Sanxes (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona (1094-1104), comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Orígens familiars
Fill primer del rei Sanç I d'Aragó i Pamplona i Isabel d'Urgell. Fou el germanastre gran dels futurs reis Alfons el Batallador i Ramir II el Monjo.
16. Garcia II de Pamplona | ||||||||||||||||
8. Sanç III de Pamplona | ||||||||||||||||
17. Ximena Fernández | ||||||||||||||||
4. Ramir I d'Aragó | ||||||||||||||||
18. ? | ||||||||||||||||
9. Sança d'Aybar | ||||||||||||||||
19. ? | ||||||||||||||||
2. Sanç I d'Aragó | ||||||||||||||||
20. Roger I de Carcassona | ||||||||||||||||
10. Bernat I de Foix | ||||||||||||||||
21. Adelaida de Gavaldà | ||||||||||||||||
5. Ermessenda de Bigorra | ||||||||||||||||
22. ? | ||||||||||||||||
11. Garsenda de Bigorra | ||||||||||||||||
23. ? | ||||||||||||||||
1. Pere I d'Aragó | ||||||||||||||||
24. Ermengol I d'Urgell | ||||||||||||||||
12. Ermengol II d'Urgell | ||||||||||||||||
25. Tetberga de Provença | ||||||||||||||||
6. Ermengol III d'Urgell | ||||||||||||||||
26. Bernat Tallaferro | ||||||||||||||||
13. Constança de Besalú | ||||||||||||||||
27. Toda de Provença | ||||||||||||||||
3. Isabel d'Urgell | ||||||||||||||||
28. Bernat I de Bigorra | ||||||||||||||||
14. Bernat II de Bigorra | ||||||||||||||||
29. ? | ||||||||||||||||
7. Clemència de Bigorra | ||||||||||||||||
30. ? | ||||||||||||||||
15. ? | ||||||||||||||||
31. ? | ||||||||||||||||
Biografia
El 1089 el seu pare li va cedir el comtat de Ribagorça i Sobrarb, per conquerir la ciutat de Montsó, que també li fou concedida, establint-s'hi com a rei de Montsó en 1092, per consolidar les fronteres del seu territori.[1]
1095. La conquesta d'Osca
Va ascendir al tron d'Aragó i Navarra el 4 de juny de 1094, a la mort del seu pare. Va continuar la seva expansió central i oriental, arribant fins a la Serralada d'Alcubierre i els Monegros. El 1095 va conquerir Osca, després de derrotar el cabdill Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain de Saragossa a la batalla de les planes d'Alcoraz.
Expansió: la batalla d'Alcoraz i el setge de Saragossa
Va lluitar al costat d'El Cid a la batalla de Bairén, a Gandia[2] el 1097. El 1101 va prendre Barbastre, Sariñena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes va consolidar la supremàcia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes, morint el 27 de setembre de 1104 a la Vall d'Aran.
Núpcies i descendents
Es va casar en primeres núpcies el 1086 a Jaca amb Agnès d'Aquitània, filla de Guillem VI d'Aquitània i la seva tercera esposa Hildegard de Borgonya. D'aquesta unió va néixer:
- l'infant Pere d'Aragó (?-1104), casat amb Maria Díaz de Vivar
- la infanta Isabel d'Aragó (?-1103)
En segones núpcies es casà el 16 d'agost de 1097 a Osca amb Berta de Savoia, filla del comte Pere I de Savoia i Agnès de Potiou. D'aquesta unió no tingueren fills.
Títols i successors
- A 1100: Ego Petrus Sancii Dei gratia rex Aragonensium vel Pampilonensium[5]
Pere el d'Osca Naixement: 1069 Mort: 1104
| ||
Títols | ||
---|---|---|
Precedit per: Sanç I d'Aragó i Pamplona (pare) |
Rei dels Aragonesos i dels Pamplonesos (Llista de reis d'Aragó) Regne d'Aragó, Regne de Pamplona, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb (1094–1104) |
Succeït per: Alfons I d'Aragó i Pamplona "el Batallador" (germà) |
Vegeu també
Referències
- ↑ Boix Pociello, Jordi C. De Roda a Lleida: la fi d'un somni heroic. IEBC, 1998, p. 73. ISBN 8487861288.
- ↑ (castellà) DGPA, Castillo de Bairén [1]
- ↑ Arxiu Jaume I: Ramiro Sanç Ramírez promulga la segona redacció del Fur de Jaca
- ↑ Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón: Carta de Alfonso II de Aragón
- ↑ Titels of European hereditary rulers: Ledesma Rubio, María Luisa. Cartas de población del Reino de Aragón de los siglos medievales: pàg43; Doc.nº 18 (Zaragoza : Institución Fernando el Católico, 1991)
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere el d'Osca |
- Heraldo de Aragón: Identificada genéticamente la primera dinastía de los Reyes de Aragón