Màrius Calado i Colom: diferència entre les revisions
m Afegint {{Infotaula persona}} #QQ16 |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
[[Fitxer:Màrius Calado (1881).jpg|thumb|dreta|300px|'''Màrius Calado i Colom''' al 1881]] |
|||
'''Màrius Calado i Colom''' ([[Barcelona]], [[1862]] – Barcelona, [[24 d'agost]] del [[1926]]) va ser un pianista i professor de música català. |
'''Màrius Calado i Colom''' ([[Barcelona]], [[1862]] – Barcelona, [[24 d'agost]] del [[1926]]) va ser un pianista i professor de música català. |
||
Revisió del 02:58, 10 des 2016
_(cropped).jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 octubre 1862 Barcelona |
| Mort | 24 agost 1926 (63 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista |
| Instrument | Piano i professor de música |
Màrius Calado i Colom (Barcelona, 1862 – Barcelona, 24 d'agost del 1926) va ser un pianista i professor de música català.
Estudià amb Gabriel Balart al Liceu de Barcelona i al Conservatori d'Isabel II amb Joan Baptista Pujol. Als setze anys marxà a París, i una excel·lent interpretació d'una Sonata de Georges Mathias, i la seva joventut el permeteren ingressar en el Conservatori en condició d'estranger. Dos anys més tard, el 1881, la seva magistral[1] execució (segons els examinadors) del Carnaval de Robert Schumann i de l'Allegro de concert de Hugo Wolf obtingué el primer premi de la classe superior de piano. Actuà a París amb molt d'èxit, fins que el 1888 tornà a Barcelona, on va fer concerts al Teatre Principal, a la Sala Beethoven, al Gran Teatre del Liceu i a la Sucursal Erard. Realitzà dues petites gires per l'Amèrica del Sud i a Espanya tocà a Madrid, València, Palma de Mallorca. El seu darrer concert públic va ser el 18 de gener del 1895 i posteriorment es dedicà a l'ensenyament en exclusiva.
D'ell es destacà la gran nitidesa amb què interpretava Liszt, Chopin, Franz Schubert, Schumann, Saint-Saënts... Formà part[2] de les tertúlies culturals que el Doctor Andreu feia a casa; Enric Granados, un dels contertulians, tingué una bona amistat amb ell, i li dedica el Vals de concert, op. 35, del 1914.
La casa d'estil modernista que es va fer construir per l'arquitecte Balcells a Sant Cugat del Vallès el 1905 és, en l'actualitat, una de les edificacions rellevants de la població vallesana.
Bibliografia
- J.S. «Màrius Calado». La Veu de Catalunya, 11-09-1926. Reproduit a «(facsímil)». Scherzando, núm. 190, 1926, pàg. 3-4.
Referències
- ↑ «"La Vanguardia", 25.7.1881».
- ↑ Milton, John W. «Granados and Goya: Artists on the Edge of Aristocracy» (en anglès). [Consulta: 1r febrer 2014].