Heinrich Rudolf Hertz

Heinrich Rudolf Hertz

Biografia
Naixement	22 febrer 1857 Hamburg
Mort	1r gener 1894 (36 anys) Bonn
Causa de mort	Sèpsia
Sepultura	Cementiri d'Ohlsdorf
Dades personals
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat Humboldt de Berlín (1878–) Universitat de Múnic Universitat Tècnica de Dresden Universitat Tècnica de Múnic Johanneum
Director de tesi	Hermann von Helmholtz i Wilhelm von Bezold
Activitat
Camp de treball	Física, electrotècnia, acústica i ona electromagnètica
Lloc de treball	Bonn
Ocupació	físic, inventor, filòsof, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Bonn (1889–) Institut Tecnològic de Karlsruhe (1885–) Universitat Christian Albrecht de Kiel (1883–)
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1893–) Acadèmia Prussiana de les Ciències Accademia Nazionale dei Lincei Maxwellians (en)
Professors	Hermann von Helmholtz
Obra
Estudiant doctoral	Vilhelm Bjerknes, George Udny Yule, Josef Geitler von Armingen i George Udny Yule
Família
Cònjuge	Elisabeth Hertz (en)
Fills	Mathilde Carmen Hertz, Johanna Hertz (en)
Pare	Gustav Ferdinand Hertz
Premis (1890)  Medalla Rumford (1889)  Premi La Caze (1888)  Medalla Matteucci (1887)  Premi Bressa
Signatura

Heinrich Rudolf Hertz als voltants de 1894

Heinrich Rudolf Hertz (Hamburg, Alemanya, 1857 - Bonn, 1894) fou un físic i professor universitari alemany, que donà nom a la unitat de freqüència internacional coneguda amb el nom d'hertz.

Biografia

Va néixer el 22 de febrer de 1857 a la ciutat d'Hamburg, en una família jueva que s'havia convertit al cristianisme, fill d'un conseller d'Hamburg.

Mentre estudiava a la universitat de Berlín va demostrar aptituds tant per a les ciències com per a les llengües, aprenent l'àrab i el sànscrit. Va estudiar física i química, així com enginyeria, a les ciutats alemanyes de Dresden, Munic i Berlín, sota les ordres de Gustav Kirchhoff i Hermann von Helmholtz. Va obtenir el seu doctorat l'any 1880 i va continuar com a deixeble de Helmholtz fins al 1883, any en el qual és nomenat professor de física teòrica a la universitat de Kiel. Posteriorment el 1885 va esdevenir professor a la universitat de Karlsruhe.

Va morir l'1 de gener de 1894 a la ciutat de Bonn, a l'edat de 37 anys i a conseqüència d'una septicèmia. El seu nebot Gustav Ludwig Hertz va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1925, i el seu nét, Carl Hellmuth Hertz, va inventar l'ultrasonografia mèdica. Va ser sebollit al cementiri d'Ohlsdorf a Hamburg.

Recerca científica

Durant la seva estada a Karlsruhe, a partir de l'experiment de Michelson de 1881 (precursor de l'experiment Michelson-Morley de 1887) i que va refutar l'existència de l'èter lumínic, Hertz va reformular les equacions de Maxwell per a descobrir les ones electromagnètiques. Així les seves investigacions van provar experimentalment que els senyals elèctrics poden viatjar a través de l'aire lliure, com havia estat predit per James Clerk Maxwell i Michael Faraday, i l'any 1888 demostrar aquesta existència construint un aparell per a produir ones de ràdio.

També va descobrir l'efecte fotoelèctric, i que va ser explicat més endavant per Albert Einstein, quan va notar que un objecte carregat perd la seva càrrega més fàcilment al ser il·luminat per la llum ultraviolada.

Reconeixements

L'any 1930 la Comissió Electrotècnica Internacional va decidir anomenar la unitat del SI de la freqüència amb el nom d'hertz.

En honor seu s'anomenà l'asteroide (16761) Hertz descobert el 3 d'octubre de 1996 per Vittorio Goretti.