Amiga: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Vegeu lliure|Per a altres significats vegeu [[Amistat]] o [[Amistat (Facebook)]].}}
{{Vegeu lliure|Per a altres significats vegeu [[Amistat]] o [[Amistat (Facebook)]].}}
[[Fitxer:Amiga500 system.jpg|thumb|300px|Un Amiga 500 de 1987]]
[[Fitxer:Amiga500 system.jpg|thumb|300px|Un Amiga 500 de 1987]]
El Commodore Amiga és el primer ordinador multimèdia orientat a l'ordinador domèstic.
El Commodore Amiga és el primer ordinador multimèdia orientat al mercat domèstic.


== Característiques tècniques ==
== Característiques tècniques ==

Revisió del 04:04, 13 des 2016

Per a altres significats vegeu Amistat o Amistat (Facebook).
Un Amiga 500 de 1987

El Commodore Amiga és el primer ordinador multimèdia orientat al mercat domèstic.

Característiques tècniques

Aquests ordinadors utilitzaven procesadors Motorola 68000 i derivats. Durant els finals de la dècada dels vuitantes la línia de Commodore Amiga es convertí en l'ordinador de joc per excel·lència donades les seves increïbles qualitat audiovisuals.

Els Commodore Amiga comptaven amb:

  • Gran resolució de pantalla i nombre de colors. Mentre que els PC de l'època amb penes i treballs presentaven més de quatre colors en pantalla, els Amiga suportaven paletes de fins a 1024 colors.
  • Qualitat de so. Disposaven de fins a quatre canals per a la reproducció d'àudio digital mono (per tant, podien reproduir música en estèreo o fins i tot en so quadrafònic). En una època en què els PCs només podien emetre "beeps" per l'altaveu intern, aquests ordinadors podien reproduir música i sons digitalitzats (com ocorre actualment). D'aquesta capacitat per tractar àudio va sorgir, entre d'altres, el "boom" dels fitxers .MOD o composicions realitzades mitjançant trackers, que permetien una qualitat de so molt elevada per a l'època i que van tardar anys a poder ser escoltats en PCs i compatibles.
  • Interfície gràfica d'usuari que facilita l'interacció amb l'usuari.

Models

  • Amiga 1000; Primer Amiga, desenvolupat fora de Commodore per ex-treballadors d'Atari
  • Amiga 500; Versió reduïda de l'Amiga 1000
  • Amiga 500+; Versió millorada de l'Amiga 500
  • Amiga 1200; Versió millorada de l'Amiga 1000
  • Amiga 600; Versió reduïda de l'Amiga 1200
  • Amiga 2000; Versió millorada de l'Amiga 1200
  • Amiga 2500; Versió millorada de l'Amiga 2000
  • Amiga 4000;
  • Amiga 4000T; Versió millorada de l'Amiga 4000; Últim Amiga; Últim ordinador comercialitzat per Commodore


Davallada dels Amiga

La manca d'una actualització constant dels models i els problemes de l'empresa van fer que l'Amiga anara perdent la batalla per la conquesta del mercat domèstic. A pesar del seu avantatge inicial respecte als PCs, va anar perdent terreny front a aquests, ja que els darrers van anar augmentant i millorant les seues capacitats, primer fins a igualar-les a les dels Amiga i després sobrepassant-les. La inexistència de models clònics compatibles impossibilitava una rebaixa dels preus.

A principis dels 90, en un intent de revifar la seua posició en el mercat, va aparéixer un nou model, l'Amiga 1200, més potent i amb major resolució que els anteriors, amb capacitats de Genlock de sèrie (cosa que el va fer popular per a tasques d'edició de vídeo i disseny gràfic aplicat a la TV en cadenes de mida mitjana i petita), i fins i tot era actualitzable a les noves tecnologies multimèdia (com el CD-ROM) que anaven sorgint. Al mateix temps també va aparèixer l'Amiga 4000, orientat al mercat professional.

Fallida de Commodore

AmigaOne X1000

En pocs anys l'empresa va fer fallida i va ser venuda a un distribuïdor majorista d'ordinadors personals dels EUA que no va tornar a posar a la venda cap nou model d'Amiga. Els drets van ser venuts a una empresa de nova creació, Amiga Inc., que va començar el procés de renovació del sistema operatiu dels Amiga clàssics, amb noves especificacions, anomenades zico, que havien de complir les noves màquines i va subcontractar el desenvolupament de nou maquinari i sistema operatiu. Fruit d'això va aparèixer l'AmigaOne de l'empresa Eyetech i posteriorment el MicroA1, ambdós amb microprocessadors PowerPC, disponibles en l'actualitat. D'altra banda Hyperion estava enllestint el desenvolupament de la versió 4 de l'AmigaOS, del qual ja feia temps que n'hi havia versions beta totalment estables i usables, i era compatible amb l'antiga versió del sistema operatiu.

Paral·lelament al desenvolupament de les noves màquines es va desenvolupar l'AmigaDE (posteriorment AmigaAnywhere), un entorn digital per poder-lo emprar en multitud d'aparells i processadors, des d'ordinadors personals fins a telèfons mòbils, passant per neveres, forns, rentadores, PDAs i tota mena d'aparells de la llar. La versió 1.5 funciona vaamb processadors ARM, StrongARM, intel X-Scale, OMAP, PowerPC, MIPS, x86, i les sèries Hitachi SH i sobre sistemes operatius inclosos Linux, windows CE .NET, windows 2000 i windows XP. Es preveia una fusió de l'entorn digital AmigaAnywhere i la futura versió 5.0 de l'AmigaOS.

A més a més, els anys que no hi va haver desenvolupament de nou maquinari va aparèixer un altre ordinador actualitzat amb microprocessadors PowerPC G3 i G4, el Pegasos de bplan GmbH, amb un sistema operatiu compatible amb AmigaOS 3.1, el MorphOS (versió 1.4.5) i també es distribuïa amb LinuxPPC, que es deia que podria fer funcionar AmigaOS 4.0 en el futur tal com va confirmar Hyperion en una nota de premsa.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amiga