Ferris Bueller's Day Off

Ferris Bueller's Day Off

Fitxa
Direcció	John Hughes
Protagonistes	Matthew Broderick Alan Ruck Mia Sara Jeffrey Jones Jennifer Grey Edie McClurg
Producció	John Hughes Tom Jacobson
Guió	John Hughes
Música	Ira Newborn Arthur Baker John Robie
Fotografia	Tak Fujimoto
Muntatge	Paul Hirsch
Distribuïdor	Paramount Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1986
Durada	102 min
Idioma original	anglès
Rodatge	Long Beach i Chicago
Color	en color
Pressupost	5.000.000 $
Recaptació	70.136.369 $ (Estats Units d'Amèrica) 70.720.215 $ (mundial)
Descripció
Gènere	Comèdia
Qualificació MPAA	PG-13
Tema	adolescència, amistat, engany, joie de vivre (en) , norma social i anticonformisme
Lloc de la narració	Chicago
Època d'ambientació	dècada del 1980

Ferris Bueller's Day Off és una pel·lícula estatunidenca del 1986 escrita i dirigida per John Hughes.

Argument

Ferris Bueller's Day Off narra un fragment en la vida de Ferris Buller (Matthew Broderick), qui, acompanyat perl seu amic Cameron Frye (Alan Ruck), i la seva xicota Sloane Peterson (Mia Sara), decideix prendre's un dia lliure, no anar a l'escola i fer un tomb per Chicago. Al principi de la pel·lícula es veu Ferris al mig d'una tremenda actuació per convèncer els seus amants i comprensius pares que està malalt (Tinc un examen de matemàtiques... no... puc... faltar..., diu literalment, massa feble com per incorporar-se del llit) per a "contra la seva voluntat" quedar-se a casa i no anar a l'escola. Els pares, summament confiats en l'honestedat de llur fill, hi accedeixen. Només Janie (Jennifer Grey), la seva germana, s'adona de l'engany, i, furiosa pel mode com el seu germà sempre se'n surt, se'n marxa al col·legi, planejant algun mode de desemmascarar el seu germà i revelar-ne al món la naturalesa manipuladora.

Els pares d'en Ferris se'n van a treballar, i immediatament ell truca al seu millor amic, Cameron Frye. En Frye sembla estar legítimament malalt, però en Ferris sap que només està deprimit. Després d'insistir-li molt, Cameron accedeix a recollir-lo amb el Ferrari del seu pare amb la fi de passar-se per l'escola i treure'n la Sloane, xicota d'en Ferris, per passar un dia de passeig gaudint del que Chicago pot oferir-los. Després d'un parell de trucades en les que en Cameron simula ser el pare de la Sloane, el director de l'escola, Ed Rooney (Jeffrey Jones), es veu obligat a deixar que la Sloane se n'anés. Però en Rooney, conscient dels constants plans d'en Ferris, sap que hi ha gat amagat. La seva missió del dia serà enxampar en Ferris en alguna transgressió per aplicar-hi tota la disciplina acadèmica (i potser física) que ell sap que en Ferris es mereix.

Amb moltes raons i excuses, en Ferris convenç en Cameron per continuar emprant el preciadíssim Ferrari del seu pare. En Cameron està aterrat, car diu que el seu pare s'estima més el cotxe que no pas el seu fill, però sembla bona idea en un principi, així que amb el caríssim cotxe els tres joves inicien llur camí cap a Chicago. Ja a la ciutat deixen el cotxe en un aparcament públic i se'n van a passar el dia als llocs de major interès turístic de la ciutat, que van des d'exclusius restaurants fins a la Torre Sears. Pel camí, el trio viu diverses aventures en les que comunament ridiculitzen algun adult; alhora, el director Rooney visita la casa d'en Ferris per confirmar-ne que el noi està malalt; en lloc d'això, només aconsegueix barallar-se amb el feroç gos de la família, qui el deixa sense sabates.

El dia passa, i arriba el moment que en Ferris i els seus amics tornin a casa, ja que llurs pares aviat hi arribaran. Llavors, després de més peripècies, per fi arriba el moment culminant. Rooney sorprèn en Ferris. Sembla que no hi ha sortida. Afortunadament, Janie, la seva germana, també ha tingut un parell d'aventures durant el dia (particularment una trobada amb un drogaaddicte), i com a resultat la seva actitud amargada ha canviat totalment, per això tot se soluciona satisfactòriament. En Ferris en surt triomfant de nou.

La pel·lícula, com és comú en l'obra de John Hughes, mescla tot tipus de recursos còmics. A més a més, s'hi tracten seriosament certs punts rellevants en la vida d'un adolescent, com l'imparable avanç del temps i les atemoritzants conseqüències que això té en la seva vida. De fet, el moment més incert de la pel·lícula és quan en Cameron decideix confrontar el seu pare, desitjant la seva atenció, encara que sigui perquè el reganyi. Però els moments seriosos, encara que estiguin ben treballats, només serveixen com a contrapunt de la indubtable comèdia. I a escena rere escena en Hughes i el seu equip hi fiquen tant detalls com els és possible, creant una de les millors comèdies dels anys vuitanta en què es troben la comèdia juvenil amb el comentari social, envoltada amb fantàstiques actuacions que es convertirien en el motlle del que futurs cineastes intentarien, amb major o menor èxit, generar als seus herois i villans.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferris Bueller's Day Off

• Ferris Bueller's Day Off en IMDB (en anglès).