Personalitat: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: l'apreci per > l'afecte per
m Afegint plantilla:Viccionari-lateral
Línia 56: Línia 56:
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}
{{Commonscat}}
{{Commonscat}}
{{Viccionari-lateral|personalitat}}


[[Categoria:Personalitat]]
[[Categoria:Personalitat]]

Revisió del 11:56, 15 des 2016

La personalitat és el conjunt de valors, qualitats, defectes, creences i experiències que distingeixen una persona de les altres quant a la manera de ser, al marge de l'aspecte físic. La personalitat és un constructe psicològic que té la seva pròpia branca dins la psicologia de la personalitat, que intenta establir paràmetres que la defineixin i tractin les desviacions de la norma. El terme personalitat deriva de persona, que en grec significava 'màscara' (ja que la personalitat és, en certa mesura, un rol que s'assumeix per definir-se).

Filosofia de la personalitat

No hi ha acord sobre els trets bàsics de la personalitat. Determinats autors creuen que la base genètica condiciona la manera de ser, igual que condiciona trets físics o la propensió a patir malalties concretes. D'altres fan més èmfasi en la influència de l'educació i la llibertat humana per a decidir. Aquests últims seran més propensos a pensar que la personalitat es pot modificar, mentre que alguns estudiosos pensen que la base se'n forma en els primers anys de vida i roman inalterable. Els psicòlegs tendeixen a buscar trets comuns en totes les persones, de manera que la personalitat seria el grau de pertinença a una sèrie o a una altra, mentre que d'altres afirmen que cada individu és únic i, justament per això, es parla de personalitat en tant que singularitza cada ésser humà. La majoria de corrents són híbrids respecte a totes aquestes qüestions filosòfiques, de manera que només posen més èmfasi en l'herència, la decisió, el canvi o el patró.

Teories de la personalitat

Hi ha diverses teories sobre com està estructurada la personalitat:

Trets de la personalitat

Les persones es poden dividir segons una sèrie d'elements de caràcter bàsics. Segons Lewis Goldberg, aquests són l'extraversió, la passió, la impulsivitat, l'agressivitat i el posicionament respecte al canvi. Raymond Cattel va destriar 16 patrons bàsics extrets del lèxic que usava la gent per a definir-se, que actuen com a pols (de manera que un individu tendeix més cap a un extrem que un altre), que són:

Altres estudiosos agrupen aquests trets en cinc de bàsics (Big Five): obertura a l'experiència (que inclou la curiositat, l'afecte per l'art i l'aventura); la consciència (que inclou un major sentit del deure i de la planificació); l'extraversió (que inclou el desig de companyia, una autoestima alta i energia vital); l'agradabilitat (que inclou l'empatia i la confiança) i el neuroticisme (que inclou la inestabilitat emocional). El model HEXACO adapta aquests trets i inclou el factor d'honestedat.

Un corrent força controvertit és el de l'enneagrama, que agrupa la personalitat segons nou tipus predominants. Els seus seguidors han estat acusats de fer pseudociència.

Tipologies

Una visió alternativa és que els éssers humans s'agrupen segons grans prototips. Es diferencien dels trets en què no són graduables, sinó que la persona es defineix per un conjunt de característiques i és la suma d'aquestes la que forma el seu caràcter únic. Per exemple, les persones de personalitat A mostren agressivitat, els agrada treballar i no parar, i són impacients, mentre que els seus oposats, els de personalitat B, són calmats, apàtics i més fàcils de conviure-hi.

Segons David Keirsey, els tipus es poden assimilar a funcions socials. Els artesans són pràctics i observadors, capaços de resoldre problemes i hàbils amb les mans o amb el control de la informació. Els guardians són cooperatius i responsables, busquen la pertinença al grup i són bons en organització. Els idealistes són més introvertits i individualistes, busquen sobretot el sentit de la vida i poden servir d'inspiració o guia als més propers. Els racionals cerquen el control, el coneixement i el vessant pragmàtic i objectiu de les coses, són bons inventant nous constructes i ordenant. Es pot considerar aquesta classificació una variant dels tipus Myers-Briggs, basats al seu torn en els treballs de Jung.

Formació de la personalitat

La psicoanàlisi descriu la formació de la personalitat, sobretot basant-se en el desenvolupament de la sexualitat, distingint cinc etapes dominades per un òrgan concret. Karen Horney, per la seva banda, explica que la personalitat es forma en la tensió entre el jo ideal i el jo real, i que la consciència de la diferència augmenta amb l'edat. Els conductistes afirmen que la personalitat, igual que qualsevol aspecte de la socialització, sorgeix davant d'estímuls externs: l'individu tendeix a afavorir aquella manera de ser que agrada als que té a prop. Els humanistes focalitzen l'evolució en com la persona valora l'experiència, i n'és la llibertat el tret definitori (una persona escull amb qui anar, com actuar, com prendre's el que passa i quins valors seguir). Els biologistes, per la seva banda, afirmen que gran part de la personalitat i la seva evolució ve dictada per l'amídgala cerebral.

Entre els psicòlegs que defensen un caràcter biològic, en gran mesura determinat genèticament, destaca René Le Senne, que en distingeix vuit tipus generals, que marquen com neix una persona, però que es poden matisar amb l'educació:

  • apassionat: guiat per una causa, constant, emotiu
  • colèric: impulsiu, actiu i força extravertit
  • sentimental: busca la solitud i la intimitat
  • nerviós: inestable, actiu i emotiu
  • flegmàtic: dominat pel sentit del deure, poc emotiu
  • sanguini: optimista i independent
  • apàtic: acomodatici i disciplinat
  • amorf: dòcil però inestable, pot ser indiferent davant els altres

La formació de la personalitat incideix en la manera de relacionar-se amb els altres, de veure's un mateix i, fins i tot, a l'hora de triar estudis o professió. Per això, dins l'orientació vocacional, predominen les preguntes sobre la personalitat i l'autoconeixement, com en els treballs de John L. Holland o el test de personalitat que s'acostuma a passar abans de triar estudis.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Personalitat