Aimeric de Sarlat: diferència entre les revisions
#QQ16 Trec commonscat |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
|||
[[Fitxer:BnF ms. 12473 fol. 108v - Aimeric de Sarlat (1).jpg|thumb|[[BnF]] ms. 12473 fol. 108v; [[Cançoner (poesia trobadoresca)|cançoner]] K]] |
[[Fitxer:BnF ms. 12473 fol. 108v - Aimeric de Sarlat (1).jpg|thumb|[[BnF]] ms. 12473 fol. 108v; [[Cançoner (poesia trobadoresca)|cançoner]] K]] |
||
'''Aimeric de Sarlat''' ([[fl.]] ca. 1200) fou un [[trobador]] occità. Se'n conserven 5 composicions. |
'''Aimeric de Sarlat''' ([[fl.]] ca. 1200) fou un [[trobador]] occità. Se'n conserven 5 composicions. |
||
Revisió del 21:29, 19 des 2016
.jpg) BnF ms. 12473 fol. 108v; cançoner K  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1200 (Gregorià) Sarlat e La Canedat |
| Mort | segle XIII |
| Activitat | |
| Ocupació | trobador, compositor |
| Moviment | Música medieval i poesia trobadoresca |
Aimeric de Sarlat (fl. ca. 1200) fou un trobador occità. Se'n conserven 5 composicions.
Vida
Aimeric fou originari de Sarlat (Dordonya). No se'n conserven referències en documents d'arxiu. Segons la seva vida, era originari de Sarlat, al Perigord, i fou trobador després d'haver estat joglar. La vida li atribueix només una cançó (mas non fez mas una canson "però només féu una cançó"),[1] tot i que en realitat se'n conserven més. Dedicà diverses peces a Elvira de Subirats, dona d'Ermengol VIII d'Urgell, cosa que permet situar aproximadament la cronologia del trobador a finals del segle XII o principis del segle XIII.
Obra
.jpg)
Se'n conserven cinc cançons, de temàtica amorosa i que, en certs moments, imiten Bernart de Ventadorn.
Cançons
- (11,1)[2] Aissi mueu mas chansos
- (11,2) Fins e leials e senes tot engan (alguns cançoners l'atribueixen a Aimeric de Belenoi)
- (11,3) Quan si cargo⋅l ram de vert fueilh
- (11,4) S'ieu no⋅m lau d'amor tant qon sol
Se li atribueix una cinquena cançó, Ja non creirai q'afanz ni cossiriers (PC 9,11), perquè està dedicada a Elvira de Subirats, dona d'Ermengol VIII d'Urgell, a qui Aimeric de Sarlat ja havia dedicat Fins e leials e senes tot engan.
Referències
- ↑ Riquer, Los trovadores, p. 807
- ↑ Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
Bibliografia
- Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 2, p. 806-810 [Comentari i publicació de la vida i de Aissi mueu mas chansos, amb traducció al castellà]
Edicions
- Fumagalli-Mezzetti, M., "Le Canzoni di Aimeric de Sarlat", In: Travaux de Linguistique et Littérature 17 (1979), pàg. 121-169
Repertoris
- Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Aimeric de Sarlat és el número PC 11]
- Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 296
- Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 93-94 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners I i K]