Unió Democràtica Croata: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula
m #QQ16: Estandaritzant sintaxi de fitxer obsoleta
Línia 3: Línia 3:
color_capçalera = #4682B4|
color_capçalera = #4682B4|
nom = Hrvatska Demokratska Zajednica|
nom = Hrvatska Demokratska Zajednica|
logo = [[Fitxer:HDZ logo.svg|140px|Unió Democràtica Croata]]|
logo = HDZ logo.svg |
tipus = Partit polític croat|
tipus = Partit polític croat|
president = [[Jadranka Kosor]] ||
president = [[Jadranka Kosor]] ||

Revisió del 22:49, 19 des 2016

Infotaula d'organitzacióHrvatska Demokratska Zajednica
Dades
Nom curtHDZ Modifica el valor a Wikidata
TipusPartit polític croat
Ideologia políticaDemocràcia cristiana, Conservadorisme
Alineació políticadreta
centredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1989Zagreb Modifica el valor a Wikidata
FundadorFranjo Tuđman Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit Popular Europeu
Unió Internacional Demòcrata
Internacional Demòcrata de Centre
Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians) Modifica el valor a Wikidata
Membres208.277 (2013) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJadranka Kosor
Afiliació europeaPartit Popular Europeu
Representació66 escons al Sobor Croat
Sabor croat
62 / 151
Parlament Europeu
4 / 705 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhttp://www.hdz.hr

La Unió Democràtica Croata (en croat: Hrvatska Demokratska Zajednica, HDZ) és un partit polític croat fundat el 1989 per dissidents nacionalistes croats liderats per Franjo Tuđman. Ha estat al poder de 1990 al 2000 amb la presidència de Tuđman. Durant aquest mandat, Croàcia es va esdevenir independent (1991), va ser reconeguda internacionalment (1992) i va recuperar el conjunt dels seus territori d'abans de la guerra (1998). Des del 2003, el partit és en cohabitació al poder. És membre del Partit Popular Europeu.

Història

Orígens

La HDZ es va fundar el juny de 1989 per dissidents croats nacionalistes encapçalats per Franjo Tuđman. Quan el partit es va fundar, el sistema multipartidista a Croàcia es trobava en una fase embrionària i obrir les manifestacions de nacionalisme croata era mal vist. Les seves primeres oficines es trobaven en una barraca de Zagreb, raó per la qual s'anomenaven a si mateixos barakaši - de "baraka", que és el croata paraula "barraca". El partit ràpidament es van beneficiar de la relaxació del control comunista. Tuđman i altres funcionaris del partit van viatjar a l'estranger i es van reunir grans contribucions financeres dels exiliats croates, el que es veurà reflectit en una plataforma més nacionalista del partit. Quan es convocaren les eleccions legislatives croates de 1990, el governant Partit Comunista va veure aquestes tendències dintre de la HDZ com a una oportunitat per a romandre en el poder.

El sistema de votació va ser adaptat a favor els dos partits més forts i se suposava que els votants croats optarien pels comunistes en el poder, reanomenats com a Partit Socialdemòcrata de Croàcia, com un mal menor a la HDZ, que va ser descrit com a partit de perilloses intencions. En realitat els que van votar a les eleccions va veure el patriotisme de la HDZ, no només la forma de desfer-se del comunisme i Iugoslàvia, sinó també com la resposta adequada al que van veure com "nacionalisme serbi", consagrat en part per Slobodan Milošević. La HDZ va obtenir una majoria al Sobor croat.

La presidència de Franjo Tuđman

Les eleccions presidencials croates de 1992 foren guanyades per Franjo Tuđman, qui es mantindria com indiscutible líder del partit fins a la seva mort el 1999. Sota el seu lideratge, Croàcia es va independitzar (1991), fou reconeguda internacionalment (1992), i consolidà la totalitat dels seus territoris adquirits abans de la guerra.

Durant aquest període, la HDZ confirmà el seu poder a les eleccions legislatives de 1992 i 1995. Com que propugnà enèrgicament la independència de Croàcia, la HDZ és bastant impopular entre la minoria sèrbia que s'oposa a la independència de Croàcia preferia veure Croàcia dins la República Federativa Socialista de Iugoslàvia. Aquest va ser un dels factors que contribuïxen a la creació de la República Sèrbia de Krajina i el conflicte armat en la veïna Bòsnia i Hercegovina. El paper de la HDZ en aquests esdeveniments és matèria de controvèrsia, fins i tot a Croàcia, on alguns tendeixen a considerar la política HDZ en les primeres etapes del conflicte com a extremistes i un factor que contribuí a l'escalada de la violència, mentre que uns altres veuen com la HDZ aplacà Sèrbia i l'Exèrcit Popular Iugoslau, i per tant, responsable de no preparar degudament la defensa de Croàcia.

Cal assenyalar que les polítiques de Tuđman i la HDZ canviaren en funció de les circumstàncies. La HDZ també va dur Croàcia a través dels processos de transició política i econòmica del comunisme al capitalisme. En particular, els governs HDZ aplicaren la privatització de l'economia, de manera que els crítics consideren òptima.

Quant a la ideologia, els fundadors es consideraven dretans, i Tuđman va declarar que es va inspirar en thatcherisme. Més tard, es considerà com a partit de centredreta i demòcrata cristià. No obstant això, l'única ideologia oficial és la reconciliació nacional - idea que els descendents de croats i partisans ústaixa han d'arreglar les diferències entre els seus avantpassats i treballar junts amb la finalitat de crear un Estat modern, independent i democràtic a Croàcia. En la pràctica, aquesta és la política del ministre de defensa Gojko Šušak, cap de la facció dura del partit. Stjepan Mesić i Josip Manolić, fins aleshores associats a Tuđman i situats a l'esquerra del partit, el 1994 l'abandonaren i van formar Demòcrates Croats Independents.

Al final de la guerra es va convertir en un partit conservador amb tendències socials. La fi de la dècada dels 1990 va coincidir amb la malaltia i mort de Tuđman, cosa que va provocar la successió d'amargues lluites entre les diferents faccions, cosa que va malmetre la popularitat del partit.

La mort de Tuđman

Això i la mort de Tuđman el desembre de 1999, va tenir un impacte a les eleccions legislatives croates de 2000. Tot i que la HDZ es va mantenir com a partit més votat, fou derrotat per una coalició de centreesquerra de sis partits de l'oposició. Simultàniament, en la següent elecció presidencial el candidat de la HDZ Mate Granić va acabar tercer i no va passar a la segona ronda de votació, que va guanyar Stjepan Mesić.

En el període comprès entre 2000 i 2003, diversos homes de negocis que es van convertir en magnats durant el govern del partit van ser jutjats i condemnats per suposats abusos, encara que en general el procés de privatització executat per la HDZ es va mantenir inalterat. Mate Granić i Vesna Škare-Ožbolt es van escindir per a formar el Centre Democràtic Croat (DC).

La HDZ va començar a recuperar-se quan el Tribunal Penal Internacional va començar a perseguir els comandants de l'exèrcit croata, creant així major reacció entre la població croata. El descontentament popular es manifesta en concentracions de masses. Encara que el nou cap del HDZ Ivo Sanader van participar en aquests esdeveniments i va donar suport les protestes, a poc a poc va començar a distanciar-se de la retòrica més extrema. Aquesta tendència va continuar amb el gir a la dreta del Partit Social Liberal Croat, fent que la HDZ Sanader semblés centrista en comparació. Aquest procés va finalitzar en 2002, quan el cap del sector més dur Ivić Pašalić impugnà el lideratge de Sanader, acusant-lo de trair el llegat nacionalista de Tudjman. Al principi semblava que perdria Sanader, però amb l'ajuda de Branimir Glavaš i el suport tàcit dels sectors liberals de l'opinió pública croata, es va imposar i Ivić Pašalić deixà el partit per a fundar el Bloc Croat.

Això i el desconcert en el govern de coalició croat provocaren que la HDZ tornés a ser vista com a veritable alternativa de poder.

El govern Sanader de 2003

A les eleccions legislatives croates de 2003, el partit va obtenir el 33,9% dels vots i 66 dels 151 escons. Encara que no va arribar a obtenir una clara majoria en el Parlament croat, fins i tot amb l'ajuda dels aliats i HSLS i DC, es va formar el govern amb la teoria d'esquerra Partit Democràtic Independent Serbi i el Partit Croat dels Pensionistes. Amb tan ampli i divers mandat, el govern encapçalat per Sanader va aplicar enèrgicament les polítiques en aplicació dels criteris bàsics d'adhesió a la Unió Europea, així com el retorn dels refugiats a les seves llars, la reconstrucció d'habitatges danyats en la guerra, la millora dels drets de les minories mitjançant la inclusió de representants de les minories en el govern, en cooperació amb el TPIY, i seguir consolidant l'economia croata.

A pesar d'això el Consell de Ministres de la Unió Europea va ajornar l'inici de les negociacions d'adhesió de Croàcia per raó de la seva no-cooperació amb el Tribunal Internacional de La Haia sobre el cas del general Ante Gotovina. Aquesta reculada portada un augment de l'euroescepticisme entre la població croata, la qual cosa també va afectar el suport a la HDZ. L'adhesió a la UE era part clau del programa de Sanader.

El segon govern de Sanader 2007-2008

A les eleccions legislatives croates de 2007 va patir la pressió dels Partit Socialdemòcrata de Croàcia a l'esquerra i del Partit Croat dels Drets i l'Assemblea Democràtica Croata d'Eslavònia i Baranja. Tot i que va obtenir una majoria suficient, de manera que va demanar suport a la "coalició verd-groga" (HSS-HSLS), al HSU i a les minories nacionals. Tanmateix, l'empitjorament de la situació econòmica i el bloqueig d'Eslovènia a l'ingrés a la UE van restar força popularitat al govern.

Resultats electorals

Elecció % Escons
1990 40,79 205
1992 61,59 85
1995 52,5 75
2000 30,46 46
2003 43,71 66
2007 43,41 66

Enllaços externs