Èunous

Èunous

Monument a Eunus, Enna (Sicily), Castello di Lombardia
Biografia
Naixement	segle II aC Apamea
Mort	132 aC valor desconegut
Activitat
Ocupació	partisà
Període	República Romana mitjana
Família
Pares	valor desconegut   i valor desconegut

Eunus (Εὔνους) fou el cap els esclaus revoltats de Sicília durant la guerra dels esclaus iniciada vers el 136 aC.

Era nascut a Apamea de Síria i va esdevenir esclau d'Antígenes, un ric ciutadà d'Enna a Sicília. Va atreure l'atenció, ja que deia que tenia el do d'interpretar els somnis i sabia fer alguns jocs de màgia o treure flames per la boca. Per aquestes coses va guanyar una gran reputació entre la població ignorant.

Un dia fou consultat pels esclaus d'un ric ciutadà d'Enna, Damòfil, que tractava amb excessiva duresa als esclaus, i havien planejat una revolta. Eunus els va prometre èxit i es va unir al seu intent. Reunits uns 400 esclaus van atacar sobtadament Enna i els esclaus de la ciutat se'ls van unir, quedant els amos de la ciutat. Es van cometre grans excessos i els lliberts de la ciutat foren tots executats excepte alguns que Eunus coneixia i pels que va intercedir. La filla de Damòfil, que s'havia oposat sempre a les crueltats del seu pare i mare, fou tractada amablement i escortada amb seguretat fins a Catana.

Eunus havia profetitzat mentre era esclau que esdevindria rei i quan després de la conquesta d'Enna fou escollit líder dels esclaus, va assumir el títol reial i el nom d'Antíoc. En aquest temps Sicília tenia un gran nombre d'esclaus, majoritàriament sirians, molts dels quals ràpidament es van unir al seu compatriota i es van dirigir a Enna. El culte a Atargatis, una deïtat siriana equiparada a Demeter, fou establert per Antíoc. S'ha trobar alguna moneda amb el seu nom.

Una revolta separada va esclatar al sud de l'illa dirigida per Cleó, un cilici, que va reunir cinc mil esclaus armats i va assolar el territori d'Agrigent; després es va unir Eunus, i va acceptar ser el seu lloctinent. La revolta no va parar de guanyar volada i els esclaus rebels van arribar a ser uns 20.000. Hi van haver altres revoltes a Itàlia del sud i fins i tot a Àtica.

Els pretors romans enviats amb exèrcits reduïts contra els rebels foren derrotats, i altres forces enviades contra els esclaus acabaren igualment derrotades. El 134 aC fou enviat a l'illa el cònsol Gai Flavi Flac, que tampoc va aconseguir el propòsit (la part principal de l'exèrcit romà estava ocupat a Numància), i a l'any següent (133 aC) fou enviat el cònsol Luci Calpurni Pisó Frugi que finalment va aconseguir derrotar els esclaus en una gran batalla prop de Messana. Tot seguit es va iniciar el setge d'Enna però no es va acabar perquè era un setge difícil i Roma bullia amb les propostes reformistes de Tiberi Grac.

A l'any següent (132 aC) el cònsol Publi Rutili va aconseguir ocupar Tauromenium i Enna, els dos principals quarters dels rebels. Quan Enna es va rendir a Perpenna, tribú militar de Rutili, Eunus va fugir amb els seus seguidors i es van refugiar a llocs muntanyosos i rocosos inaccessibles, però finalment fou capturat en una cova i portat davant de Rutili.

El cònsol no el va matar probablement per portar-lo a Roma per a celebrar el seu triomf, però va morir de malaltia (anomenada morbus pedicularis) a la presó de Morgàntia.

Encara que Diodor de Sicília el considerava un engalipador i sense cap gràcia personal, els seus èxits i el fet de tenir tants seguidors i tant de temps, així com algunes anècdotes conegudes de la seva vida mostren que era generós, actiu i capaç.

La seva lluita fou l'origen d'una revolta posterior entre el 104 aC i el 101 aC, dirigida per Salvi Trifó i Atenió, i més tard de la gran revolta d'Espàrtac el 73-71 aC.